L’excavació en curs ajudarà a decidir si el pont dels Escalls es restaura amb l’esquena d’ase que li ha aparegut

Era el més desconegut dels ponts escaldencs. Per la senzilla raó que havia quedat enclotat entre els blocs d’edificis que li han anat brotant al llarg dels últims decennis a banda i banda i perquè en realitat havia perdut la funció originària, que no era altra que exercir com a nus de camins entre la capital, Escaldes i la Massana. De fet, és molt probable que més d’un lector no hagi trepitjat mai el pont dels Escalls. O que només se sàpiga molt vagament la ubicació. Precisament per això el Comú d’Escaldes i el ministeri de Cultura el van incloure en el projecte de restauració dels tres ponts històrics del centre urbà de la parròquia, junt amb el d’Engordany i el de la Tosca, que va arrencar el maig passat.

Els dos últims ja han passat pel quiròfan, amb resultats espectaculars. Ara li ha arribat el torn al dels Escalls. Serà amb tota probabilitat al març, la intervenció s’allargarà un mes i mig, potser dos, i la intenció és estrenar-lo a tot tardar al juny. Però abans caldrà que conclogui l’excavació arqueològica en curs. És la primera que Patrimoni hi ha programat mai, a diferència del d’Engordany i del de la Tosca, excavats el 2005 i el 2012. La intervenció va començar al desembre i ha deparat una sorpresa sensacional: el que podria ser el paviment original de l’estructura, que en els trams més profunds es trobava uns 70 centímetres per sota de l’actual. Això, als caps del pont, a l’entrada i a la sortida, perquè al centre el paviment anava pujant fins a conformar una estupenda esquena d’ase. Estupenda i també clàssica als ponts d’època i tradició baixmedieval –pensin en el de la Margineda. Una sorpresa, dèiem, perquè si fan memòria recordaran que el paviment del pont dels Escalls era pla fins al juny, quan s’hi van practicar els primers sondejos, fruit de successius farciments al llarg dels segles.

Aquest paviment que podria ser l’original s’ha conservat gairebé de forma contínua d’un costat a l’altre del pont, i en un dels extrems –el que dona al camí dels Escalls– n’ha aparegut un segon, en un estrat superior i per tant posterior, i que s’ha conservat de forma molt fragmentària. El dilema és quin paviment es conservarà –el primitiu té totes les butlletes, adverteix a títol personal el director de l’excavació, Sergi Segura– i sobretot si es respectarà la magnífica doble pendent, esquena d’ase o, per entendre’ns, gepa que li ha sortit al pont.

La directora de Patrimoni, Isabel de la Parte, insisteix que la decisió es prendrà una vegada hagi conclòs l’excavació, amb la memòria a la mà i de forma consensuada entre els arqueòlegs que l’han excavat, els tècnics de Patrimoni i el director del projecte de restauració dels ponts escaldencs, l’arquitecte tolosà Pierre Cadot. Si volen fer una travessa, apostin per l’esquena d’ase. Ho comprovarem al març, quan està previst que arrenqui la fase definitiva. De moment queda una setmana d’excavació i una gran incògnita per resoldre: en quin moment es va aixecar, el pont dels Escalls? Fins ara no han aparegut les restes ceràmiques que permetrien datar una estructura com aquesta, i només tenim conjectures sobre l’edat del pont dels Escalls. Segons David Mas, la primera menció documental figura en un testament atorgat el 1458 on el camí del pont de la Call serveix per delimitar una propietat. La creu de terme de tradició gòtica permet afirmar que al segle XVI ja existia com a mínim una passera, i sabem que s’hi va firmar el tractat que en du el nom i que va posar fi a la revolució del 1880.