Diari digital d'Andorra Bondia
Detalls del capó, la matrícula i el logo del Dodge Fargo de Fontaneda, que era el que apareix a la fotografia en blanc i negre, descarregant esquiadors de la línia d'Acs, als anys 50 o primers 60.
Detalls del capó, la matrícula i el logo del Dodge Fargo de Fontaneda, que era el que apareix a la fotografia en blanc i negre, descarregant esquiadors de la línia d'Acs, als anys 50 o primers 60.

El Dodge Fargo de Fontaneda arrenca


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Velles Cases Andorranes

La primera inspecció confirma el model del vehicle i en localitza la matrícula: AND 194; la prioritat de Velles Cases és ara retirar el vehicle i trobar un espai on dipositar-lo, que Claude Benet confia que sigui el taller del COEX.

L’Operació Dodge Fargo que Velles Cases Andorranes va posar en marxa setmanes enrere per salvar el que molt probablement és l’autobús més antic que es conserva en aquest racó de món nostre va arrencar oficialment divendres amb una visita d’obra al solar de Fontaneda on Claude Benet el va localitzar fa uns anys. Una visita que ha resultat més profitosa del que Benet podria haver esperat en el millor dels somnis. I no era evident, perquè el vehicle jeia –i jau– rere un mur i el solar pertany presumiblement a un ciutadà francès que no s’hi deixa caure des de fa anys. Hi van haver d’accedir a través del xalet veí, que amablement s’ha prestat a col·laborar en aquesta campanya de recuperació del patrimoni inèdita per aquí dalt, i per no embolicar-ho ni deixar-nos endur per l’emoció convindria anar a poc a poc: la visita va servir per confirmar d’entrada que, tal com havia intuït Alan Ward en la primera inspecció de setmanes enrere, quan no es va poder accedir al solar, es tracta d’un Dodge Fargo. Més detalls: va ser carrossat a França –a les carrosseries Curro de París, tal com indica una placa que ha sobreviscut parcialment i de miracle per posar-nos les coses fàcils– i, atenció, conserva la matrícula: 0194, que correspon exactament a la de l’autobús de la línia d’Andorra a Acs que apareix en la fotografia d’aquí al costat, descarregant esquiadors a les pistes. 

Una identificació positiva que permetrà reconstruir amb relativa facilitat la història del vehicle i que tres setmanes enrere, quan va començar tot plegat, Benet no hauria pogut imaginar ni en el millor dels somnis perquè –diu– “ara sabem exactament quin model és, i qui n’havien sigut els propietaris”.

Més bones notícies: el tècnic que va acompanyar divendres la comitiva de Velles Cases opina que la carrosseria del Dodge es troba en un estat prou digne com perquè una hipotètica restauració sigui econòmicament viable. Perquè un dels temors de Velles Cases era que la inversió requerida fos tan elevada que a la pràctica restaurar el vehicle resultés prohibitiu. Sembla que no serà així, i tot i que Benet no disposa encara d’un esborrany de pressupost, una primera estimació oscil·lava entre els 35.000 i els 50.000 euros. Aquesta, o una de similar, serà la quantitat que es pretén reunir en la campanya de Verkami que es posarà en marxa pròximament, que es planteja uns objectius raonables però que requeriran una participació popular per als nostres estàndards massiva: Benet calcula que caldrà que miler i mig de ciutadans facin cadascun una aportació de 30 euros, i que a més aparegui un patrocinador principal que permeti començar a treballar.

Perquè la restauració del Dodge constituirà la segona fase de l’operació. La prioritat és ara mateix identificar i localitzar el propietari del solar –el de l’autobús va traspassar fa un lustre sense descendents– per tractar d’involucrar-lo o, com a mínim, obtenir-ne l’autorització per retirar el vehicle. Aquest serà el segon pas, que planteja a més un repte tècnic perquè el Dodge hi va ser estacionat quan encara no hi havia mur; aquest es va aixecar després i, per tant, no hi ha una porta per on pugui sortir una andròmina d’aquestes proporcions. Segons Benet, l’opció més viable serà aixecar-lo amb una grua i fer-lo passar per sobre del mur.

La col·laboració de l'administració, imprescindible

Arribats en aquest punt, la pregunta és òbvia: on dur-lo? I és aquí on el president de Velles Cases insisteix de nou en la necessitat que s’hi impliquin les mateixes institucions que fins ara s’han mantingut al marge de l’Operació Fargo. Benet visualitza un món ideal on el ministeri d’Ordenament Territorial cedís un espai dels tallers del COEX per dipositar el Dodge mentre es decideix l’abast de la restauració, i on es pot dur a terme. De moment, l’opció més realista es limita a un lífting exterior i interior, deixant el motor per a més endavant, i tot plegat amb un objectiu molt plausible, pur sentit comú: “Un vehicle com aquest, l’autobús més antic de què tinguem coneixement perquè molt probablement data de la segona meitat dels anys 40, forma indiscutiblement part del nostre patrimoni. Quin lloc millor per exposar-lo, quan estigui restaurat, que la nova estació d’autobusos?”

Tot això, en fi, és ara mateix ciència ficció. La realitat és que a Fontaneda hi ha un pedaç de la nostra història sobre rodes –van ser vehicles com aquest, i de fet, aquest mateix, els que van fer possible el primer boom turístic– i que més que un autobús, allò sembla avui una andròmina: durant anys, diuen els veïns, va servir com a galliner, i els últims temps es va reutilitzar com a magatzem de llenya. De fet, encara és mig ple de troncs que mai no van arribar a l’estufa. El seu últim propietari el va adquirir a mitjan anys 70, el va buidar i el va reconvertir en una mena d’autocaravana amb què acostumava a viatjar cap al sud d’Espanya. Fins que un dia el motor va petar i el va avarar a Fontaneda. I fins avui. Especula Ward, que ha tornat a demostrar en aquest cas el seu ull clínic –l’opinió generalitzada opinava que érem davant d’un Hotchkiss, i ell sempre es va decantar per un Dodge, i tenia raó– que el xassís pertanyia originalment a un camió, i que es va carrossar, probablement de fora artesanal, per convertir-lo en autobús, amb un motor de gasoli que amb prou feines devia arribar als 100 Cv i una punta de velocitat que, en les carreteres andorranes de l’època, no devia sobrepassar els 50 quilòmetres per hora. Lent, sí, però robust i fiable en condicions extremes. I dos decennis abans que comencessin a circular els Mercedes de la casa clípol.

Aquesta és la històrica criatura que Velles Cases s’ha proposat salvar. I tota ajuda serà benvinguda.

 

 

autobús
Dodge Fargo
Velles Cases Andorranes
Benet
Fonatenda
Número de vots: 227
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic