Ho avançava encantat l’editor, Marcel·lí Pasqual, fa pocs dies en aquestes pàgines: l’escriptor, nascut a Vic però molt vinculat a la Seu, on va créixer, els permetia la reedició d’una part dels seus contes. El primer, un volum profusament il·lustrat per Maria Triquell, és una de les novetats de l’editorial alturgellenca, coincidint amb el 75è aniversari de l’autor. “És l’edició més maca” de les tres que se n’han fet fins al moment d’aquestes històries adreçades a un públic infantil, confessa Albanell. De moment, és el primer dels llibres previstos, amb relats relacionats amb dolços típics i estacionals: torrons, mones, coques i panellets.
Albanell, que signa sota el pseudònim de Joles Sennell, lloa la feina de la jove il·lustradora: “Ja quan em van enviar les proves em va semblar una dibuixant excel·lent”, assegura, i es mostra molt satisfet amb la reedició. N’és la tercera. La primera aparició dels relats, a la dècada dels noranta i dedicada als dos fills de l’autor, aleshores infants, va estar inclosa en uns textos escolars de l’editorial Barcanova, amb les històries barrejades amb altres materials educatius. Més endavant sortirien de manera individual, però en edició de butxaca. “Es tracta d’unes històries que mantenen una certa unitat i crec que van ser escrits amb certa gràcia, sentit de l’humor i fantasia” que queden realçats pels “dibuixos magnífics” i la visió “moderna, molt actual” de Triquell.
Albanell, és escriptor de capçalera de la biblioteca Sant Agustí de la Seu (i com a Joles Sennell designa el premi literari que convoca anualment), va recalar amb la seva família a la capital alturgellenca quan tenia quatre anys. Als dotze ja escrivia els primers relats. El 1972 va començar a publicar, per a un públic adult, però bona part de la seva producció s’adreça als lectors més joves.