Encamp prioritza la ruta dels orris i retarda al 2023 l’excavació del jaciment d’Encenrera.

Va ser una de les troballes arqueològiques de l’any, parlem del 2018. Per no dir del decenni, i ja que hi som, del que portem de mil·lenni. I per casualitat: el reglamentari examen previ de les fotografies per satèl·lit de la zona d’Encenrera on estava prevista la campanya d’excavacions  va revelar la presència d’una estructura circular de grans dimensions que examinada de prop va resultar ser una acumulació de pedres d’origen molt probablement antròpic datat a la primera edat del Bronze, posem que entre 4.000 i 2.000 anys abans de la nostra era.

La hipòtesi que de seguida va llançar l’arqueòleg Josep Font, que dirigeix les excavacions a la ruta dels orris, va ser que ens trobàvem davant d’un presumpte dolmen, amb la seva cambra mortuòria i la seva tapa de llosa, tot plegat cobert per un túmul i emmarcat per les restes d’un cromlec o perímetre de pedres.  

Una troballa extraordinària perquè mai abans havia aparegut en territori andorrà una estructura dolmènica, cosa d’altra banda absolutament insòlita perquè estem situats en un enclavament megalític especialment prolífic, pensin en les restes inventariades per Jordi Casamajor i Gerard Remolins a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars. 

Aquella loteria arqueològica semblava reclamar una excavació en tota regla per confirmar la hipòtesi del dolmen. Han passat quatre anys i tan sols s’hi ha efectuat el sondeig inicial, molt prometedor, diu l’arqueòleg Abel Font, tècnic de Patrimoni, però encara no determinant perquè no es va tocar la cambra mortuòria i, per tant, no se’n va extreure material per comprovar que havia servit efectivament d’enterrament col·lectiu. L’excavació haurà d’esperar com a mínim fins al 2023, diu Fortó, perquè Encamp prefereix completar primer la ruta dels orris i hi ha plenes garanties que el jaciment no patirà danys, tot i la proximitat de les pistes de Grau Roig: “N’hi ha dues que hi passen a prop, però a prou distància, l’estació n’és conscient i ha pres mesures per protegir-lo. Una altra cosa és que hi puguin passar esquiadors fora pista, però en ple hivern el tou de neu és prou gruixut perquè no hàgim de patir per la integritat de les restes”.

L’altre motiu que explica el retard de la intervenció és que s’ha optat per una excavació en extensió i no per un simple sondeig de la cambra mortuòria. En qualsevol cas, augura Fortó, el protodolmen d’Encenrera oculta un grapat d’incògnites que esperen resposta: la primera de totes, si és efectivament una estructura funerària, perquè al Pallars s’han excavat restes similars que al final van sortir llufa. Però si efectivament ho és, ens trobarem amb un jaciment singularíssim no només perquè no se’n coneix cap de semblant a Andorra, sinó també per la sorpresa que aquelles comunitats de protoandosins enterressin els seus morts a 2.300 metres d’altura, molt lluny dels hàbitats del fons de la vall: “Imagina’t aquella gent carregant un difunt muntanya amunt durant hores. Seria insòlit, sí, però és possible”.