Doncs sí. Una de les tres participants andorranes de l’edició del Sona 9 d’aquest any podem dir, sense exagerar, que ha fet història. Estem parlant de la cantautora laurediana Eugenia Correia, que després d’haver aconseguit arribar a les semifinals del concurs s’ha endut el premi Red Carpet. El jurat professional present a la sala La Nau de Barcelona –l’espai que va acollir el certamen– va considerar que la sorprenent proposta de la nostra artista es mereixia un reconeixement especial tot i no haver pogut passar a la final. Recordem que l’estil musical de Correia no és, ni molt menys, el que estem acostumats a escoltar per terres andorranes –ni catalanes–, ja que és una barreja de folk més a l’ús i fado portuguès, amb què la cantant laurediana està més que relacionada a través de les seves arrels familiars. A més, anava acompanyada dels grans Oriol Vilella, Lluís Cartes i Toni Fernández, així que la seva posada en escena tenis moltes butlletes per l’accèssit.

És la primera vegada que es convocava el premi Red Carpet al Sona 9, i du el nom de l’estudi de gravació mallorquí que va tenir la idea d’incorporar-lo: Red Carpet Productions. I és que no estem parlant d’un simple guardó que diu que ho has fet molt bé i prou, sinó que la recompensa és l’oportunitat de poder gravar fins a tres cançons al seu estudi de Mallorca. Correia, tot i que fins l’últim moment tenia l’esperança d’arribar a la final, està molt contenta i agraïda per haver-lo obtingut, ja que “això em permetrà seguir creixent en la meva carrera musical” i, a més, enregistrar tres temes en un estudi professional que, en principi, formaran part del seu futur EP. Comenta que encara no sap quan anirà cap a les Balears, però hi farà una residència d’entre quatre i sis dies, més o menys, per tenir temps de gravar-ho tot i, també, de produir-ho. A més, anirà acompanyada del trio calavera, així que segur que serà una experiència inoblidable.

El que també ha estat memorable és la seva participació al concurs català. Si fem memòria, la primera actuació va ser a l’Auditori Nacional d’Andorra, i ja aleshores ens va manifestar la seva emoció per poder-hi actuar, a més, estant recentment remodelat. Però és que la seva no ha estat una simple participació més, sinó que ha aprofitat cada moment per aprendre de tot i de tothom. Diu que al primer concert del Principat “no vam tenir gaire en compte qüestions relacionades amb la posada en escena” com, per exemple, pel que fa al vestuari que portaven, “i alguns ens van comentar que potser hi hauríem de prestar més atenció a les semifinals”, ja que “el jurat ho té tot en compte!”. També va millorar el sentit de l’ordre de les cançons, que és quelcom que ajuda a crear una actuació única, i, sobretot, “vam conèixer molts altres artistes amb propostes més que interessants”, els quals, al cap i a la fi, són contactes que en un futur poden ser d’utilitat i, també, exemples per veure què fan i per què.

Un cop va arribar a La Nau ja ho tenia tot més ben preparat. “Ells es van vestir de blanc i negre i jo, de vermell”, explica, i el repertori ja va tenir “més sentit”. A més, per a les semifinals encara tenia dos reptes més, que era el d’adaptar o transformar un poema en cançó i el de traduir-ne una altra al català. Aquesta última era de lliure elecció, i va decidir traduir She’s always a woman, de Billy Joel. Pel que fa al poema, havia d’agafar-ne un entre diverses opcions, i finalment es va decantar per Benaventurances, d’Anna Aguilar-Amat. Per tant, a tota la pressió de l’actuació se li sumava encara més feina, però, com dèiem, el jurat va valorar més que positivament la seva empresa.

Eugenia Correia tot just acaba de començar la seva carrera musical, però de moment ja ha demostrat que té un talent que no solament travessa fronteres, sinó també mars. Actualment encara està acabant els seus estudis al Taller de Músics de la capital catalana, i sense cap mena de dubte encara li queden infinitat de coses per aprendre –com a tots–, però sense ànims d’intentar fer pujar massa el suflé, tot sembla indicar que està destinada, com a mínim, a convertir-se en una de les referents del panorama musical andorrà dels propers anys. Repetim, com a mínim. En fi, estarem ben pendents de l’evolució de l’artista laurediana i, és clar, al seu proper EP, el qual encara no té data de llançament –així com tampoc el viatge a Mallorca–, però segur que no deixarà ningú indiferent.