El Fargo de mai acabar

Govern i Velles Cases busquen els possibes hereus de l’últim propietari per formalitzar el traspàs del vehicle.

Al desembre farà quatre anys, quatre, que Velles Cases va exhumar el Fargo que es floria en aquell solar de Fontaneda. La intenció primera era evitar que s’acabés de desintegrar, després de quatre decennis a la intempèrie. I després, reunir els recursos per restaurar l’autobús més antic que es conserva al nostre país: recordin que va ser fabricat el 1945, i que dos anys després va arribar a casa, de la mà de Casimir Arajol i Robert Cassany. El 1950 es va incorporar a la flota de la Hispano-Andorrana, i els últims anys, fins al 1977, quan va ser donat de baixa, el va custodiar Joan Martínez, antic conductor de la companyia.

I són precisament els possibles hereus de Martínez, l’últim propietari conegut del Fargo, els que busquen ara tant el ministeri com Velles Cases i, és clar, Claude Benet, que segueix consagrat en cos i ànima en aquest projecte tot i haver deixat mesos enrere la presidència de l’entitat. Benet es lamentava ahir de la falta de reflexos de l’administració i dels entrebancs burocràtics que entorpeixen la restauració: “Hi detecto una certa falta d’entusiasme. Nosaltres no tenim ni temps ni recursos per posar-nos a buscar possibles hereus d’un vehicle abandonat des de fa 40 anys. Més il·lusió i menys administració”.

Com recordarà el lector, perquè n’hem parlat unes quantes vegades, la voluntat de Velles Cases era traspassar-ne al Govern de la propietat, i aquesta era una de les clàusules del conveni a sis mans formalitzat ara fa un any pel ministeri de Cultura, el Comú d’Escaldes i Velles Cases. Les dues administracions hi aportaven un pessic de 30.000 euros per enllestir la restauració, i Escaldes a més es comprometia a cedir un espai a l’aparcament del Prat Gran per custodiar-lo.

Fa un any ens les prometíem tots molt felices, però el cert és que l’Operació Fargo s’ha quedat encallada: fa mesos que la carrosseria està a punt, i només falta muntar els croms dels marcs de les finestres i pintar-lo, intervenció relativament senzilla que es podria concretar en qüestió de setmanes. Conclourà aquí la primera fase, i la segona –muntar motor i seients– quedarà per a més endavant. La recerca dels hereus de l’últim propietari la interpretava ahir Benet com un nou pal a les rodes d’aquesta fabulosa aventura d’arqueologia industrial i popular. En sentit contrari ho entenen des de Patrimoni. Fonts del ministeri insistien ahir que la cessió de la propietat depèn d’aquest últim tràmit, “perquè la veritat és que ara no està clara, no sabem si Velles Cases ens la pot cedir”, i que en qualsevol cas les dues administracions prestaran l’assistència jurídica que calgui: n’hi ha prou, sostenen, a fer una proclama pública, i si ningú no en reclama la propietat amb un títol legítim, es podria materialitzar sense dilació el traspàs.

Es tracta d’un tràmit i l’important, insisteixen des del ministeri, és efectivament evitar que l’Operació Fargo s’eternitzi: “La comissió tècnica de seguiment es reuneix cada dilluns i el decisiu és saber exactament on som, què falta per fer, on i també el calendari, a banda d’assegurar-nos naturalment que tot es fa segons els criteris tècnics d’una restauració de patrimoni. Però totes les parts tenim la voluntat d’enllestir-lo, i com abans millor”. Des que Velles Cases el va retirar de Fontaneda, el Fargo s’ha cruspit 65.000 euros aportats per mecenes particulars i administracions. Benet calcula que per concloure la primera fase en falten 30.000 més. I trobar (o no) els possibles hereus de Joan Martínez.