Diari digital d'Andorra Bondia
El Dodge Fargo de Fontaneda, als primers anys 80, quan encara no s’havia aixecat el mur actual; el jaciment del cementiri de Soldeu, excavat a la tardor, i Radio Andorra, que Velles Cases vol que formi una candidatura a la Unesco amb Sud Radio.
El Dodge Fargo de Fontaneda, als primers anys 80, quan encara no s’havia aixecat el mur actual; el jaciment del cementiri de Soldeu, excavat a la tardor, i Radio Andorra, que Velles Cases vol que formi una candidatura a la Unesco amb Sud Radio.

El Fargo ja té pretendent


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Carles Iriarte / Jonathan Gil

Un particular s’ofereix per recuperar l’autobús de Fontaneda, mentre que el ministeri torna a inhibir-se.

Velles Cases té pressa. És veritat que el Dodge Fargo porta quatre decennis llargs avarat a Fontaneda, però el president de l’entitat, Claude Benet, tem que la intempèrie li jugui una mala passada i una petita esllavissada acabi colgant o destruint la carrosseria de l’autobús. Ja saben, aquella relíquia matriculada el 1948 i que miraculosament s’ha conservat més o menys íntegre en un solar de Fontaneda i que després del traspàs de l’últim propietari, ara fa un lustre, va quedar abandonat, convertit en galliner i magatzem de llenya. Fins que va arribar Velles Cases amb la quimèrica missió de salvar-lo del desnonament.

La bona notícia és que al Fargo li ha sortit un pretendent que de moment es mantindrà en l’anonimat, però que s’ha ofert per restaurar el vehicle. Notícia òptima perquè la prioritat de Velles Cases, una vegada obtingut el permís del propietari del terreny –Daniel Carré, ciutadà francès resident a la localitat de Bruguières–, és retirar immediatament el Fargo i estalviar-li un altre any d’intempèrie. Més que el cost d’aquesta primera operació, per a la qual es necessitarà una grua tipus ploma, el que el preocupava era trobar un espai on dipositar-lo: “Una vegada sota cobert, ja tindrem temps de decidir quina és la millor opció, si una restauració integral o una de només parcial; l’important és protegir-lo, que no pateixi més”.

Doncs si s’acaben de lligar els quatre serrells que queden pendents, Velles Cases sembla tenir encarrilat el primer objectiu de l’Operació Fargo, aventura quixotesca en què Benet es va embarcar al febrer i que –si es compleixen les previsions– es podria arribar a resoldre sense que el ministeri de Cultura hagi arribat a moure un dit. Bé, un dit sí, perquè Olga Gelabert va respondre la carta, més aviat el SOS que Velles Cases li va enviar al març en què sol·licitava oficialment ajuda per retirar el Fargo i la cessió d’un espai on dipositar-lo. La ministra suggeria la via de les subvencions. A partir d’aquí, el silenci, diu Benet, que sembla haver desistit de la cooperació institucional –la primera opció per a un Fargo hipotèticament restaurat sempre ha estat l’Estació Nacional o el Museu de l’Automòbil– i posa ara l’esperança en el mecenatge privat.

Ho sabrem ben aviat. Però el Fargo és només un dels temes que Velles Cases té en cartera. No menys sensacional, per inèdit entre nosaltres, és l’excavació al cementiri de Soldeu al darrere de les restes del sergent Peacock. També aquí hi ha bones i males notícies. La dolenta és que, contra el que s’havia apuntat fins ara, el Comú de Canillo no sufragarà ni que sigui parcialment la segona campanya, que havia de continuar l’excavació al llarg del tot el mur perimetral del cementiri, on l’arqueòleg Gerard Remolins sospita que hi pot haver més restes humanes, i potser entre elles les del sergent. Canillo només hi ha compromès ajuda logística i material. La bona notícia és que la Commonwealth War Graves Commission, l’entitat que es dedica a identificar i mantenir les tombes dels soldats de la Commonwealth morts en les dues guerres mundials, s’ha interessat en el cas Peacock fins al punt, diu Benet, que està disposada a enviar una delegació per explorar una possible intervenció a Soldeu.

No està al sac, però s’hi acosta considerablement, així que l’optimisme de Benet està més que justificat. No es pot dir el mateix dels altres dos fronts oberts per Velles Cases: el ministeri tampoc no ha mostrat cap sensibilitat respecte a la Casa Pietro de Ransol, una de les cases pairals més antigues del país, sosté Benet –i sens dubte, la més enlairada: ben a la vora dels 2.000 metres, si no els supera–, avui abandonada i que aquest hivern ha començat a caure a trossets: el primer de tots, una monumental balconada de la qual només en queden les fotos. La mateixa resposta –el silenci– ha merescut la proposta d’elaborar una candidatura de Radio Andorra i Sud Radio a patrimoni de la humanitat. La comissió andorrana de la Unesco sí que ha contestat, per boca del seu president, Josep Dallerès, per recordar l’evidència: “Perquè la candidatura tingui alguna possibilitat d’èxit, ha d’estar avalada pel ministeri de Cultura”.

Potser quan s’acostin les eleccions, diuen des de Velles Cases, el Govern descobreix una fins ara desconeguda sensibilitat per aquestes qüestions patrimonials. Mentrestant, Benet persevera. I així, amb la convicció i la constància dels que estimen el que fan, ell i Velles Cases estan a punt, a punt de salvar el Fargo. Qui ho hauria dit fa tres mesos, quan van donar el crit d’alerta.

Andorra
Patrimoni
Fargo
Soldeu
Peacock
Velles Cases
Radio Andorra
Gelabert
Viladomat
Número de vots: 416
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic