L’organitza Andorra Parl’App, ja té un títol confirmat, ‘Sorda’, i tindrà lloc el 9 de setembre.
Existeix un cine per a sords, o cine sord –així, sense manies– per utilitzar la terminologia que fan anar els interessats, però que no és només per a sords. Un cine que explica històries que afecten directament el col·lectiu dels sords, amb una marcada vocació social, però que també explora altres temàtiques d’estricta ficció perquè “el seu món el coneixen prou bé i de vegades volen precisament sortir-ne”. Un cine que no té res a veure amb el subtitulat i que protagonitzen actors amb aquesta discapacitat, i que s’expressen amb la llengua de signes. Dir-li’n indústria és una hipèrbole absoluta, perquè a Espanya es roden una trentena de títols l’any –i això, tirant llarg– i tots, dintre del circuit estrictament amateur.
Ho explica Lázaro Contreras, que a més de sord exerceix com a director de cine (Quiero ser oyente, Sordomuda de pueblo), autèntica referència del sector i que s’estrenarà com a director artístic de Signema, el primer festival internacional de cinema en llengua de signes, una iniciativa d’Andorra Parl’App, apadrinada pel ministeri de Cultura i que tindrà lloc el 9 de setembre a l’Auditori. S’hi projectaran les deu pel·lícules que passin el tall –el termini expira divendres, francament justet– i segon Quim Barceló, cofundador de Parl’App, la resposta ha sigut òptima: s’han rebut de moment pel·lícules del Brasil, l’Índia, Alemanya, França i naturalment Espanya. Amb una de confirmada, Sorda, dirigida per Eva Libertad i Nuria Muñoz, que va aconseguir la petita proesa de convertir-se en el primer curt protagonitzat per una actriu sorda (Míriam Garlo) a ser nominat al Goya al millor curt.
Signema tindrà caràcter competitiu (es repartiran premis a la millor pel·lícula, direcció, actor, actriu i guió, a més d’un premi especial d’Andorra) i es tracta, diu Barceló, de donar visibilitat a aquesta discapacitat i de fer-ho de forma inclusiva, perquè el festival està dirigit tant a sords com a oients (aquesta és la denominació de les persones que hi senten en aquest context) i perquè a més de l’estricta competició inclourà un workshop matinal al Centre de Congressos de la capital.
“Volem que aquest festival sigui un punt de partida, que la qualitat del cine sord s’acosti cada vegada més al del cine per a oients”, diu Contreras. Un cine necessari perquè “igual que l’emoció s’expressa a través de la veu, en el nostre cas hi juga un paper fonamental el llenguatge corporal. D’aquí la importància que es rodin pel·lícules en llengua de signes”. Amb un problema afegit: que la llengua de signes és com qualsevol altra llengua, i no és el mateix la castellana que la catalana o la francesa. Per aquest motiu, i perquè hi pugui accedir tothom, sords i oients, les pel·lícules es projectaran subtitulades en aquestes tres llengües.
