Recorden Ash, l’androide d’Alien, oi? “Compteu amb tota la meva simpatia però no teniu cap possibilitat”. Amb l’Escènic Arts passava el mateix: programar un festival consagrat a les arts escèniques i al teatre del carrer a Canillo semblava el 2022 una extravagància condemnada al calaix de les bones intencions.  En realitat, a qualsevol parròquia, però a Canillo encara més. Però també vam pensar el mateix del Jambo, i mirin. L’un i l’altre comparteixen pares: Toni Colom i Oriol Vilella, així que potser no és casualitat que l’Escènic Arts s’hagi convertit en la gran cita anual del gènere entre nosaltres, amb un raconet reservat als nostres creadors però amb la vocació de portar el bo i millor del panorama internacional. I aquest any encara més, perquè la incorporació de Creand entre els patrocinadors ha permès a l’organització fer un salt considerable en el pressupost: de 270.000 a 300.000 euros. 

Naturalment, aquest pessic de més s’ha traduït en la programació. I com que el festival ja no pot créixer en quantitat –22 propostes, tres escenaris (Canillo, el Tarter i Soldeu) i 20.000 espectadors, si es repeteix la xifra de l’edició passada– ho ha fet en qualitat, assegura Vilella. La prova? Cinc caps de cartell de renom internacional. I el primer de tots, els britànics Paul Morocco and the Smooth Crinals amb Olé, una barreja de Tricicle i Luthiers, amb humor i música però sense paraules: Més: el circ acrobàtic dels kenians Black Blues Brothers, fixos a l’Edfinge d’Edimburg i que han desfilat pel festival de circ de Monte-Carlo. Una altra figura de primer nivell és el mag Txema Muñoz, recent premi Max espanyol al millor espectacle de carrer del 2026 (Gota), i tornen els madrilenys Yllana, aquest any amb un oportú (i oportunista) Gool i un recull dels millors gags dels seus 31 espectacles estrenats. Però Vilella té una debilitat especial per la companyia La Córcoles i H, el primer espectacle de funambulisme que arriba a l’Escènic Arts. Oportuníssim també perquè el teatre de carrer acostuma a caminar sobre la corda fluixa, i l’Escènic Arts ha demostrat que és possible. La Córcoles ho farà avalat pels premis Zirolika, Fetén i Arca, i actuaran al càmping Pla, un dels sis escenaris del festival juntament amb la plaça i l’amfiteatre del Prat del Riu, la callissa del carrer Perdut, la plaça del Comú i la plaça de l’església de Sant Pere del Tarter. 

Entre les propostes locals, Anna Mangot i Cabdal, espectacle de dansa contemporània, música i pintura amb La JoDansa; L’Animal, amb contes per anar a dormir, un clàssic per acomiadar cadascuna de les vuit jornades del festival –de l’1 al 8 d’agost–; Una maleta de contes, de Líquid Dansa, i el raconet poètic a la callissa del carrer Perdut, quin nom fabulós per posar-te líric, aquest any amb Bruna Generoso i Laia Corma.

Hem deixat per al final la perla, diu Vilella, d’aquesta edició: La Bellesa del Pirineu, una vintena de retrats de padrins de Canillo –Miquel Naudí, de cal Peretol; Denisa Font, de cal Puigcernal; Josep Torres, de cal Jep; Dolors Puig, de  cal Pauet; Ivonna Duedra, de cal Jesuita, i així, fins a una vintena– obra de la fotògrafa catalana Gemma Pla i que es penjaran al centre històric de Canillo. I queden els flexos gegants, aquesta mena d’homenatge al logotip de Pixar que firmen els francesos TILT, sis artefactes que fan 8 metres d’altura i que es distribuiran pel passeig del Riu.

De l’1 al 8 d’agost, no se’n descuidin.