Cal advertir que la voluntat del ministeri era salvar el Fiter i Rossell, buc insígnia de la Nit Literària des que es va instituir, el 1987, i que dota amb una suculenta bossa de 10.000 euros. Per això va convocar quinze dies enrere autors, editors i professionals d’una manera o altra vinculats al món del llibre: per recollir idees que permetessin reinventar el premi i dotar-lo del prestigi que ha anat perdent els últims decennis –l’últim nom amb pedigrí a endur-se’l va ser Jordi Sierra i Fabra, el 2005. Però aquella primera reunió va concloure amb l’opinió quasi unànime del sector que el Fiter i Rossell és un moribund que sobreviu amb respiració assistida i que la millor opció seria liquidar-lo i destinar els diners del premi a altres finalitats vinculades a l’edició i la creació, des de programes de traducció, l’autèntic sostre de vidre dels nostres autors, a les borses d’ajut, amb dues línies, per a autors novells i per a autors ja publicats, similar a la que ja existeix dintre del paquet de subvencions del ministeri.

Amb quinze dies sembla que n’ha fet prou la ministra Mònica Bonell per digerir les reticències quasi unànimes amb què es va topar en aquella primera reunió: “Hem sigut sempre molt curosos a l’hora de manifestar-nos sobre la continuïtat del Fiter i Rossell i abans de decidir res volíem comptar amb l’opinió del sector implicat. Però el que tampoc no podem fer és continuar dotant un premi en què una part molt majoritària del sector no creu, perquè no li veu futur o perquè no ajuda ni a la promoció dels autors ni de les editorials. El que es va evidenciar és que creuen més en un altre tipus d’ajut, ja siguin a la traducció o a la creació”. 
Així que el pèndol se n’ha anat a l’altre costat: de buscar fórmules per salvar el Fiter i Rossell a tenir coll avall que pocs són, entre el gremi, els que el trobarien a faltar si el ministeri decidís suprimir-lo, i sobretot, sobretot, la convicció que els 10.000 euros de la dotació tindrien molt més retorn si es destinessin, tornem-ho a dir, a fomentar la traducció i la creació.

Bonell és conscient, en fi, que tal com està plantejat el Fiter i Rossell no concita ni simpaties ni esperances, però la decisió no està presa, adverteix, i l’únic que es permet assegurar és que el 2026 sí que es convocarà. Una altra cosa és quina editorial el publicarà. L’edició passada va ser l’última de la lleidatana Pagès, que ha contribuït decisivament a desprestigiar el premi, i la intenció inicial del ministeri era que rotés entre les editorials nacionals. Semblava un bon començament, però de seguida es va topar amb el cop de porta d’Anem, Trotalibros i Medusa, que se’n van desmarcar. Altres com Marinada i Masegosa sí que hi van manifestar interès. Veurem com acaba aquest sainet, però el pitjor favor que se li pot fer al Fiter i Rossell és allargar-li artificialment la vida amb pegats.

Un efecte col·lateral del cas Fiter és que el ministeri replantejarà la política general dels premis. Fins ara, diu la ministra, “sempre que ens demanaven de participar-hi miràvem de fer-ho, perquè consideràvem que era una forma de donar suport a la iniciativa privada. Però potser no és la manera. Ho hem d’analitzar bé abans de prendre cap decisió, però és cert que hi ha molts premis del mateix gènere”. 

Els Ramon Llull, rotatoris
Els que no perillen, però, són els Premis internacionals Ramon Llull –ja saben, a la millor traducció, a la trajectòria com a traductor, el de Catalanística i Diversitat lingüística, i el de Promoció internacional de la creació catalana: “Ens hi vam embarcar per fomentar la llengua comuna junt amb els altres territoris, i no ens plantegem retirar-nos-en”. En canvi, el que sí que plantejarà el Govern és que la cerimònia d’entrega, que fins ara ha tingut lloc sempre a Andorra, sigui  rotatòria a partir de l’any que ve.