És sense dubte una de les més col·leccions d’artistes nacionals més importants del país, amb una trentena llarga de noms. I el fons el completa un centenar més d’obres, bona part de les quals d’autors internacionals. En canvi, és també una de les més desconegudes. Una anomalia que Sindicatura corregirà ben aviat: el cap de casa de Casa de la Vall exposarà a partir de l’1 de març i fins a final de mes Art andorrà: el fons del Consell General, una peça de cada autor local de la col·lecció. Substituirà Domus Concilii i serà amb tota probabilitat una de les últimes  ocasions per visitar el cap de casa abans de la remodelació que s’hi durà a terme per convertir l’espai en una exposició permanent que explicarà tant la història de l’edifici com la del Consell General i ubicar-hi la biblioteca Casi Arajol, amb el formidable llegat cedit pel bibliòfil.

Però aquesta és una altra història. Art andorrà: el fons del Consell General, inclou, com s’ha dit, una trentena llarga d’obres que el Consell ha anat reunint des dels anys 90, especialment a partir del 2000, amb l’encàrrec anual d’una nadala. Aquella iniciativa es va reconvertir en la peça que cada desembre encarrega a un artista nacional –aquest any, Jordi Casamajor, l’anterior, Carme Massana– i les que ha anat incorporant de forma puntual, per cessió o adquisició, pensin en Off, l’escultura del venecià Agustí Roqué que des del 2014 s’exposa al vestíbul del nou Parlament.

Al costat de Roqué, de Casamajor i de Massana, no hi faltarà Sergi Mas, amb El Peret de la Lluïsa, un homenatge de Sergi Mas a l’històric nunci que va exercir durant quasi mig segle, que es va exposar el 2015 al CAEE escaldenc i que Sindicatura ha tingut el bon ull d’escollir per al cartell de la mostra. Pur realisme màgic, perquè el Peret levita com un espectre entre un grapat de molt il·lustres. L’acompanyaran, entre d’altres, Samantha Bosque, John i Fiona Morrison, Rezvan Kani i naturalment Francisco Sánchez, en tenen aquí dalt la seva reinterpretació de Casa de la Vall.

Val a dir que fins no fa gaire totes aquestes obres es trobaven disperses pels despatxos i sales de l’edifici i que entre els autors internacionals hi abunden els gravats i els noms de primeríssima fila: Chillida, Henry Moore, Tàpies i Miró, aquest amb el seu particular homenatge al quart centenari de Casa de la Vall. És una litografia –no es pot tenir tot– i l’original il·lustra el despatx del cap de Govern. El dubte, en fi, és si s’hi exposaran els retrats de quatre consellers que el balaguerí Francesc Borràs va pintar el 1915, els únics de la sèrie sencera que s’han pogut recuperar i que no es veuen en públic des de Un profund i llarg viatge, el 2009 a l’antiga sala de Govern a Bombers.


El que queda de ‘Nen amb peix’
La sorpresa va ser gran entre alguns ciutadans que dijous a la tarda, circulant per la plaça Rebés, es van topar aquest alarmant espectacle: la peanya on fins aquell matí havia estat ancorat el Nen amb peix de Viladomat buida i amb tot l’aspecte que l’escultura n’havia estat arrencada de mala manera. Hauria sigut cruel que just després de denunciar des d’aquestes pàgines la deixadesa que ha patit el Nen amb peix, descontextualitzat i invisibilitzat en un racó de la plaça, hagués caigut víctima del vandalisme. Doncs no ha sigut un vàndal, sinó el Comú de la capital que, sensible a la denúncia, va retirar el bronze i li busca ara una ubicació idònia. No és fàcil perquè, recordin, originalment coronava una font que es va construir en aquest mateix espai. Josep Maria Ubach, a punt de completar el monumental catàleg sobre art urbà al nostre país, suggereix ubicar-lo amb tots els honors davant del Comú. I amb font.