Teníem fins ara novel·la negra i novel·la històrica –Villaró, Peruga, Lacueva, Ward–, teníem novel·la quasi fantàstica –pensin en Succedanis d’eternitat, l’últim Gálvez–, novel·la costumista –Les estrelles de Liltih, amb què Laura Casanovas es va endur l’últim Carlemany–, ciència ficció (Colom, amb Consciència), crònica (el boom Rubio), biopics (Entre l’infern i la glòria, de Valls, i Shanghai, a quatre mans, les de Txema Díaz-Torrent i de nou Peruga) i molta, molta poesia (Gibert, Arasa, Mayo, Pastor, Mario Chimenea, Dalleres, Marina, Deu, Fenoll). Teníem novel·la juvenil (Bessa, amb La captura) i fins i tot novel·la eròtica, recordin la reencarnació de Lucrezia Mameghami en Kuki García Kirsch. Per no parlar de contes i relats.
Semblava que ho teníem tot, però no era veritat. Ens faltava la novel·la romàntica. Però això era abans. Abans que Anna Vibes, pseudònim de la massanenca Anna Pérez (1992), debutés el març passat amb ¿Y si nos conocemos? Una primera novel·la que es va gestar durant la pandèmia, després hi tornarem, però amb què va saltar directament a la primera divisió: se la va publicar Selecta, el segell digital de gènere del gegant Penguin Random House. Això sí que és arribar i moldre. El millor de tot és que aquell debut fulgurant no va ser casualitat. Vibes va posar immediatament fil a l’agulla, i a finals de setembre ja tenia al carrer el segon títol, Nuestro estúpido intento de solucionar el mundo, que és a la vegada la primera entrega de la trilogia Mardeleva. I de nou a Selecta. Així que tenim Vibes per a estona.
Si en parlem avui és perquè divendres la presenta a La Trenca, cosa que no va poder fer amb ¿Y si nos conocemos?, i perquè l’únic precedent d’una irrupció com aquesta al nostre panorama literari és el de l’escaldenca Mariona Bessa, que el juny de l’any passat es va endur el premi Guillem Cifre de novel·la juvenil amb La captura i que mig any després s’estrenava a Barcanova.
Nuestro estúpido intento de solucionar el mundo és l’inici d’una saga, la de la família Berriel, arrelada a l’illa canària de Fuerteventura, a través dels tres germans, Jared, Liam i Enrique. Tot comença quan Olimpia, la petita de quatre germanes que han crescut sense referències paternes (ni maternes, ep) però que han cultivat intensos llaços de sororitat, rep una trucada d’Enrique per passar el cap d’Any a cals Berriel. I cap a Fuerteventura que se’n va, amb la mala fortuna (o bona, ja es veurà) que pel mig s’hi cola Jared, el segon Berriel. I ja tenim sidral a la vista.
Diu Vibes que porta el gènere romàntic a les venes. Que n’és una gran consumidora –Elisabet Benavent, Nora Roberts, Megan Maxwell, Cristina Pardo– i que sobretot respon a la necessitat que va tenir durant la pandèmia de buscar diu, una vàlvula d’escapament. Pensin que en la vida civil Pérez exerceix d’auxiliar d’infermeria al Cedre, “feina que m’entusiasma i que penso compaginar amb la literatura mentre aguanti el ritme”, i que el mig any que va seguir a l’esclat de la Covid va ser a les residències especialment dur: “Escriure es va convertir en una mena d’evasió, i em vaig decantar per la novel·la romàntica perquè era el gènere en què em sentia més còmoda: al final, què és el que tots volem? Ser feliços, estimar i que ens estimin. I aquests on els ingredients del gènere”.
Però queda per respondre la gran pregunta: com és possible que una absoluta debutant hagi fitxat a les primeres de canvi per Penguin? Els astres, potser. Diu que quan van posar el punt final del primer manuscrit se li va plantejar el dilema: guardar-lo al calaix o llençar-se a la piscina? I que va optar pel segon. Va contactar una correctora perquè li tunegés el patracol i al cap de sis mesos va fer un mailing editorial: “Van contestar quatre, que hi estaven interessades. Entre ells, Penguin. I no vaig dubtar-ho, perquè que un segell com Penguin es fixi en tu és el somni de qualsevol escriptor”. I amb el segon, igual: “Tenia la novel·la llesta, hi vaig contactar per deferència, i vam firmar un contracte per la trilogia sencera”.
Els miracles existeixen, ja ho veuen. De moment, en castellà, i només en format digital, “que jo mateixa utilitzo molt perquè és més econòmic, no ocupa espai i et cap en un sol dispositiu”. Però no renuncia ni al paper, ni al català ni a tastar més endavant altres gèneres, assenyaladament el fantàstic. Però això serà d’aquí a dues novel·les: la segona, La fórmula exacta de la felicidad, ja està acabada. I la tercera la té al cap.
