El ministeri de Cultura crea un ajut anual de 100.000 euros destinat a finançar projectes cinematogràfics.

Han hagut de passar dues legislatures, dues, i vuit anys, vuit, perquè el govern de DA descobreixi una cosa que es diu cine. I això que al programa amb què es va imposar a les eleccions del 2015 prometien un artefacte que responia al molt sonor nom d’Andorra Plató –versió andosina del que als països civilitzats s’anomena Film Commission, i que serveix per vendre el país com a escenari de pel·lícula i facilitar la vida a les productores que piquin l’ham– i que la ministra de Cultura, Olga Gelabert, sempre s’ha tret de sobre amb l’argument que depenia de Turisme. En fi, que mai més no se n’ha sabut res.

Fins ahir, és clar, que el consell de ministres es va treure molt oportunament de la màniga, a dos mesos de les generals, un ajut anual de 100.000 euros que s’adjudicarà a través del reglamentari concurs –que, per cert, encara no s’ha convocat– i a un sol projecte. Una subvenció ad hoc, al marge de la via ordinària dels ajuts culturals i que no té res a veure amb l’Andorra Plató però que a l’executiu li permetrà treure pit i exhibir ni que sigui in extremis una sensibilitat cinematogràfica fins ara quasi, quasi inèdita.

Segons Gelabert, les demandes de suport econòmic per a projectes audiovisuals s’havien multiplicat els últims cursos, però el ministeri es trobava que el canal ordinari era absolutament inadequat perquè fixa un topall de 15.000 euros, i la majoria d’aquests projectes requereixen pressupostos considerablement més elevats. Per la via ordinària, fins ara l’única existent, Álvaro Rodríguez Areny va esgarrapar 10.500 euros el 2017 per al rodatge de Le Blizzard, amb un pressupost que va pujar als 30.000 euros, tres vegades més –deia el director al setembre– si comptem les col·laboracions desinteressades i les aportacions en espècie; i Agustí Franch, 7.500 l’any passat per al teaser de la sèrie Brujas, projecte que preveu l’astronòmic cost d’un milió per capítol.

Amb aquests guarismes és obvi que l’accés als ajuts públics dels projectes cinematogràfics, que volen un desplegament tècnic i industrial sense parangó als altres àmbits creatius, amb la probable excepció de l’òpera, no podia ser la via ordinària. A l’executiu li ha costat vuit anys entendre-ho, però al final ha posat fil a l’agulla. Queda, però, el regust de les maniobres que s’improvisen al temps de descompte, perquè ni constava al programa de DA ni mai fins ara el ministeri havia insinuat un gest en aquesta línia.

L’altra gran novetat de les subvencions que cada curs per aquesta època convoca el ministeri és la beca de creació literària, amb una bossa de 7.500 euros i a la qual podran accedir els autors residents al país que hagin publicat com a mínim una obra de ficció. En aquest sac cal incloure-hi novel·listes, contistes, poetes i, atenció, il·lustradors. L’ajut es convoca amb la intenció que l’autor pugui dedicar a la creació part de la jornada laboral, de manera que s’adjudicarà a un projecte, no a una obra ja acabada. La convocatòria d’aquesta beca, com la de l’ajut a la producció cinematogràfica i la resta de subvencions culturals –arts escèniques i música, arts plàstiques i promoció exterior–, es publicarà al BOPA “els pròxims dies”, i el termini per a la presentació de sol·licituds expira el 28 de febrer.

Gelabert, en fi, va aprofitar l’ocasió per exhibir múscul. Segons les xifres del ministeri, les subvencions culturals per tots els conceptes han passat dels 180.000 euros del 2015 als 440.000 d’aquest curs –l’any passat van ser 300.000. En aquesta xifra es compten els dos nous ajuts anunciats ahir per la ministra, així com els 150.000 euros que es reparteixen per la via ordinària, els 65.000 que reben per la seva banda els Petits Cantors, i els que s’adjudiquen a través dels convenis que Cultura té firmats amb el Sax Fest (17.000 euros), la SAC (18.000) i Ull-Nu (36.000).