El cas Margineda ha fet mal, molt de mal al ministeri de Cultura. Ja ho saben: l’erecció d’una benzinera a escassos 50 metres del pont romànic, en l’anomenada zona sensible de l’entorn de protecció del monument. Ha fet tant mal, i en són tan conscients, que el departament ja ha elaborat un document base que es pretén incorporar a tots els entorns de protecció que s’elaborin d’ara endavant. La idea és evitar que es repeteixi un cas com el del pont de la Margineda, on segons admetia el coordinador de Patrimoni, Ricard de Deus, quan el cas va saltar al debat públic, el ministeri es va veure lligat de mans i peus: l’executiu s’empara en la literalitat del decret del 2009 que aprovava l’entorn de protecció —“En aquesta zona és possible construir-hi sempre que el POUP ho permeti”— per justificar l’autorització del patracol. I el cert és que el pla parcial de la unitat d’actuació d’aquesta parcel·la, aprovat el 2012, permet efectivament construir-hi. Així que amb la llei a la mà, el ministeri no s’hi podia oposar, argumenten.

El cert, però, és que com advertia el mateix De Deus, un cas com el de la Margineda només va ser possible perquè el pla parcial no determinava quin havia de ser l’ús de la parcel·la, si residencial o industrial. Potser perquè en el moment de redactar-lo ningú no va caure en la possibilitat que en aquell raconet algú podia projectar-hi un dia una benzinera... o precisament per això. Per aquest forat, en fi, es va colar precisament la benzinera de la discòrdia. I és aquest forat el que el ministeri pretén tapar ara: es tracta de convèncer els comuns perquè en els casos similars que es puguin plantejar en el futur estableixin explícitament la impossibilitat de destinar la parcel·la a un ús industrial no tradicional. Dit d’una altra manera: que els plans parcials que afectin zones sensibles de monuments protegits només autoritzin els usos residencials. El missatge és clar: no més marginedes.

L’objectiu, indiquen fonts del ministeri, és que siguin els mateixos comuns —que són els que tenen la competència urbanística— els que frenin en primera instància casos com el del pont de la Margineda... en lloc de derivar la patata calenta cap al ministeri de Cultura. L’esborrany del document, que ara mateix és en mans dels comuns, pretén també establir uns criteris generals i comuns per a tots els entorns de protecció per evitar que casos similars rebin un tractament divers, i el departament el vol tenir consensuat i llest abans de posar fil a l’agulla i començar la redacció del mig centenar llarg d’entorns encara pendents.

La lletra de la llei

Tot plegat arribarà tard, és clar, per al pont de la Margineda, que ha vist com al costat de la mola de FEDA li floria l’estructura de la futura estació de Repsol. La intervenció del ministeri s’haurà limitat en aquest cas a “minimitzar” l’impacte del projecte en l’entorn del monument. ¿Com? Proposant mesures com un “espai lúdic” —¿un parc infantil?— i “filtres vegetals” —el decret de l’entorn parla d’un “programa de replantació d’arbres de tronc alt i d’arbustos vius d’espècies i varietats autòctones”— que s’interposaran entre la benzinera i el pont i suavitzaran o dissimularan la pintoresca perspectiva que tenen aquí dalt.

Els experts independents consultats no comparteixen, però, els arguments del ministeri. Segons ells, i amb el decret a la mà, mai no s’hauria d’haver autoritzat la construcció d’una estructura a la zona sensible. I apel·len també a la lletra del text. Per exemple, quan entre els criteris arquitectònics a què s’hauran de cenyir les noves construccions preveu que s’integrin “al més discretament possible en el paisatge existent”, “que es limitin els desmunts i els terraplens al mínim necessari”, i que s’excloguin les instal·lacions temporals “de tipus circ, així com les de càmping i caravàning”. Prohibició, aquesta última, que es contradiu segons ells amb l’autorització de la marquesina permanent d’una benzinera. O quan declara “desitjable” que la coberta “raoni amb les característiques formals de l’arquitectura vernacular d’Andorra”: ¿què té de “vernacular” una benzinera estandarditzada?, es demanen.

La conclusió no podia ser més demolidora: el ministeri no només podia haver denegat l’autorització, sinó que ho hauria hagut de fer, enviant la benzinera a la zona d’acompanyament, la més allunyada del monument. I si no ho va fer així, rematen, és perquè l’administració va interpretar “a favor de l’interès particular i en contra del general” les restriccions establertes a l’entorn de protecció.