Diari digital d'Andorra Bondia
Primera pàgina del guió de ‘Les hommes d’airain, un film d’Émile Couzinet d’après le roman d’Isabelle Sandy’.
Primera pàgina del guió de ‘Les hommes d’airain, un film d’Émile Couzinet d’après le roman d’Isabelle Sandy’.
Excursió a Engolasters en una pausa del rodatge, que va tenir lloc el juliol del 1941: Sandy, asseguda, amb mocador, i al costat, el seu fill Olivier.
Excursió a Engolasters en una pausa del rodatge, que va tenir lloc el juliol del 1941: Sandy, asseguda, amb mocador, i al costat, el seu fill Olivier.

El guió que faltava


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil / Fons Isabelle Sandy (Arxiu Nacional)

Casimir Arajol exhuma el llibret de l’adaptació de ‘Les hommes d’airain’, dirigida el 1941 per Émile Couzinet.

Si han pogut desfilar per ArtalRoc, hauran comprovat que l’Arxiu Nacional ha cuinat una exposició documentalment exhaustiva, amb incunables com ara les llibretes manuscrites en què Isabelle Sandy (Cos, 1884-1975) va anar esbossant Les hommes d’airain. Hi ha de tot i n’hi ha molt, i d’ArtalRoc se’n surt amb una idea molt aproximada –i també un pelet trista, no ens demanin per què– sobre la vida i l’obra de la novel·lista, especialment pel que fa a l’estreta, llarga i fructífera relació que va mantenir amb Andorra. Una relació que, a més de Les hommes d’airain (1922), va inspirar com és sabut dues novel·les més, Nuits andorranes (1938), i La nouvelle Andorre (1946).

L’espai que L’estel i la muntanya consagra al rodatge de la versió cinematogràfica de Les hommes d’airain és probablement el més complet de l’exposició, amb abundant material gràfic –inclós el making of de les seqüencies andorranes, rodades in situ el juliol del 1941– i també la prehistòria del projecte, que arrenca immediatament després de la publicació de la novel·la, amb els primers intents de portar-la a la pantalla gran i que trigarà quinze anys a convertir-se en realitat. Però hi falta una de les peces clau d’aquest fascinant capítol: el guió de la pel·lícula. Un petit tresor que ha aparegut naturalment als fons oceànics de la biblioteca de Casimir Arajol. Un patracol de dos centenars llargs de pàgines mecanografiades sota el lema Andorra ou les hommes d’airain, un film d’Émile Couzinet d’après le roman d’Isabelle Sandy.

Diu el nostre col·leccionista que el va localitzar fa dos decennis al mercat del llibre antic de Mirepoix, a escassos 40 quilòmetres de Saint Martin de Caralp, així que no és difícil especular que l’exemplar va formar part de la biblioteca personal de Sandy, en gran part espoliada després del traspàs de la novel·lista. L’exemplar ens ha arribat relligat, en un relatiu bon estat de conservació, i produeix cert efecte imaginar que algun dels membres de l’equip, o la mateixa Sandy, el van arribar a fullejar durant el rodatge.

El cas és que Cinta Pujal, la conservadora dels fons cinematogràfic de l’Arxiu, ha reconstruït al catàleg de l’exposició i amb cert detall aquella singular aventura cinematogràfica. El director Émile Couzinet (Bourg, la Gironda, 1896-Burdeus, 1964) va ser qui es va endur el gat a l’aigua, però abans que ell cineastes com Léon Poirier, el 1924, i Maurice Cloche, el 1935, s’havien interessat a portar Les hommes d’airain al cine. Per a Couzinet, propietari dels estudis Burgus Films a Royan i d’una cadena de sales al sud de França, era el tercer llargmetratge. Hi va enrolar un grapat d’estrelles de l’època –Jany Holt, Jean Chevrier, Germaine Dermoz i Jean Galland– i el juliol del 1941 es va plantar per aquí baix. Tenia cert mèrit, perquè Hitler ja havia ocupat mitja França i de fet va ser la primera pel·lícula que es va rodar a França després de l’Armistici. Couzinte tenia molt clar el tipus de cine que ell feia: “Je ne cherche pas à remporter le prix du festival de Cannes, mais à ofrir aux travailleurs, à la ménagère, une distraction saine et facile pour le samedi soir”.

Amb Les hommes d’airain ho devia aconseguir, perquè es va estrenar el 22 de juliol del 1942 a Tolosa amb un èxit considerable. Un any després encara continuava el seu periple comercial, i va resistir dinou setmanes en cartell a Burdeus, onze a Tolosa i set a Perpinyà, segons el recompte de Pujal. La idealització de la vida rural, de la tradició, de la família i de la religiositat que planteja va cridar fins i tot l’atenció d’Eugénie Hardon, l’esposa de Pétain, que no en va estalviar elogis en el que vist amb perspectiva no deixa de ser una floreta enverinada: “Ce film est une des plus belles productions françaises de ces dernières années. M. Couzinet a mis au primer plan l’attachement à la terre, le culte à la famille, les idées que le Maréchal preconise”. Glups.

El rodatge es va repartir entre Andorra, la Seu, Foix i els estudis Burgus. Pel que fa al tram andorrà, part de l’equip es va hostatjar a l’hotel Valira d’Escaldes, i l’altra part, al Mirador de la capital, reconvertit en la Solana, la casa familiar dels Xiriball. El guió, diu Pujal, retalla el nombre de personatges de la novel·la i simplifica el laberint genealògic orquestrat per Sandy. Es van rodar exteriors a Encamp –el ball de festa major– i també a Engolasters, on la mateixa Sandy va fer un cameo: és la segadora que quan arriba el migdia es posa a resar l’Angelus. També es van rodar escenes a la Casa Rossell i a la Casa d’Areny-Plandolit, i diu Pujal que Couzinet va reaprofitar seqüències –vistes generals i una escena ordinenca– de l’Andorre rodada per Geo Kelber el 1936.

Andorra
artalroc
Sandy
exposició
Chevalier
Couzinet
Arajol
Pujal
Holt.
rodatge
mirador
1941
Burgus
Royan

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte