“Parla’ls del somni, Martin. Parla’ls del somni”. Aquestes van ser les paraules que Mahalia Jackson, probablement la millor cantant gòspel de la història, va cridar a la meitat del discurs de Luther King al peu del monument a Lincoln. Era el 28 d’agost del 1963 i li tocava tancar el torn  d’oradors de la Marxa sobre Washington. Martin es va embalar, va improvisar la resta del discurs i va deixar per a la història el portentós “I Have a Dream”. 
El cònsol menor d’Escaldes, Quim Dolsa, s’ho va fer venir ahir així de bé per dir que el Comú també té un somni més o menys negre: ressuscitar el festival de jazz, traspassat d’inanició el 2004 i que el 2017 la corporació anterior va intentar rescatar dels llimbs amb molt bona intenció però nul èxit. Aquella aventura va resistir una sola edició. Doncs ara ho intentaran de nou, segons el conseller de Cultura, Valentí Closa, que ho té molt, però molt coll avall. El projecte s’ha covat de lluny, i per això al juliol es van programar a Coprínceps cinc dies de jazz. No era exactament la Setmana d’abans de la pandèmia, però el Comú ho va plantejar com la prova del cotó per comprovar si el gènere conservava el ganxo popular d’antany. I ha resultat que sí. Només queda un últim test, el concert que el quartet de la saxofonista i cantant catalana Eva Fernández protagonitzarà el 21 d’octubre al Prat del Roure, amb la torna de la tradicional vetllada gòspel, el 8 de desembre en aquest mateix escenari i a càrrec dels Joyful Gospel Singers –i si el nom els sona, és que tenen bona memòria: van debutar a Escaldes ara fa exactament deu anys–. Si no hi ha un daltabaix més que improbable, la decisió està presa i serà només qüestió, diu Closa, de reservar-li una partida al pressupost de l’any que ve i d’acabar de polir-ne el format.
El que tant ell com Dolsa tenen coll avall és que el nou festival de jazz no es concentrarà en una setmana gran, sinó que es distribuirà al llarg d’uns mesos, probablement des de l’estiu fins al desembre, per incloure també la nit gospel. A l’estil del festival de Barcelona, diu el conseller, més que no del de Terrassa, però conservant unes dates centrals on es concentraran els caps de cartell.
Serà, com ja s’ha dit, el segon intent de tornar a la vida una cita que va néixer el 1985, que va aguantar exactament vint edicions en cartell, que va catapultar Escaldes a la primera divisió del jazz universal i li va donar a la parròquia una projecció internacional com probablement no ha tornat a tenir:  podies no haver trepitjat mai terra andorrana, però si tenies vint anys als anys 80 i certa inquietud musical, havies sentit a parlar del festival de jazz d’Escaldes, que de seguida es va enfilar al Top 5 universal al costat, atenció, del North Sea Festival, de Montreux i de Marciac. Només han de recordar que per la vela del Parnal hi van desfilar patums com Fats Domino, Ray Charles, Paquito De Rivera, Wynton Marsalis. Oscar Peterson, Manhattan Transfer, Chick Corea, Al Jarreau, B. B. King, Miles Davis i anar fent. Costarà estar a l’altura d’aquest passat, no ens diguin que no els ha fet venir salivera, la llista.