La Biennal es muda a Sant Julià, estrena circuit urbà i es retarda a la tardor: la 5a edició tindrà lloc del 15 de setembre al 15 de novembre.
Pere Moles ho ha tornat a fer: no només ha aixecat la 5a edició de la Biennal de land art, cosa que fa dos anys no estava gens clara, sinó que li ha donat la volta com un mitjó i s’ha tret de la màniga una molt prometedora versió 5.0 que surt de la zona de confort en què s’havia convertit per dret propi el llac d’Engolasters i estrena ubicació i format. D’entrada, es trasllada a Sant Julià amb la molt noble idea d’estrenar-se en un entorn urbà. A la primera edició, que s’estenia si ho recorden per mig país, ja es van instal·lar algunes obres al centre històric de la capital, però aquesta vegada totes es quedaran a ciutat, cosa que d’altra banda no deixa de trencar amb l’etimologia estricta del land art. Però es tracta, diu el comissari, de conservar la idea del circuit que ja es va assajar amb èxit a Engolasters i trasplantar-la a Sant Julià de forma que les obres d’art s’erigeixin en pretext per trepitjar el centre urbà lauredià.
Però és que a més, el L’Andart –recordin que aquest és el nom oficial de l’invent– es muda a la tardor, com a la primera edició, amb la intenció de contribuir a desestacionalitzar el turisme i per no coincidir amb els actes del 800 aniversari de la trobada de la Mare de Déu de Canòlich, amb epicentre en l’últim dissabte de maig, ni amb la festa major. “Volíem provar un entorn urbà, les dimensions de Sant Julià ajuden, i també s’ha de dir que el Comú hi ha cregut des del primer moment”.
El lema d’aquesta edició, molt a to amb l’esperit dels temps, serà La muntanya en circulació i vol reflexionar en clau artística i en el marc del nostre paisatge pirinenc sobre el concepte d’economia circular i com donar una segona vida a objectes, productes, espais i edificis. La 5a edició obrirà oficialment la convocatòria el 15 de febrer, els artistes tindran fins al 31 de maig per presentar el projecte, i la selecció final es farà pública l’1 de juliol. I aquí fa Moles una crida especial als creadors nacionals perquè aprofitin l’aparador del L’Andart per fer una mica de soroll de cara al més que probable retorn a Venècia, que el ministeri està a punt d’activar.
Dinou espais i Catsa
Els elegits es distribiuran com ja s’ha dit al llarg d’un itinerari circular, naturalment, que s’ha dividit en dinou espais, des de la plaça del Solà fins a l’avinguda Rocafort, passant pel Roc del nou vial, Camí del Benetsar, Font del Borgador, plaça major, font dels Coms, placetes de Sant Roc i del Mallador, plaça de la Germandat, comú vell, jardins de la fàbrica Reig i plaça Laurèdia. Atenció a la cirereta de tot plegat, que serà l’edifici de Catsa, a les Arades, l’antiga cooperativa i fàbrica de tabac en actiu fins als anys 80, que entre el 2011 i el 2016 va ser la seu de Sabors i Aromes, la societat que havia de promocionar la trumfa d’Andorra, i que des d’aleshores estava en desús. Amb ull clínic marca de la casa, Moles hi va veure les possibilitats de repetir aquella estupenda intervenció a l’antiga fàbrica de la llana, al pont de la Tosca escaldenc, fa dues biennals, i la propietat s’hi va avenir feliçment. La nau de Catsa acollirà les obres destinades a ser exhibides en interiors, com ara videroart i similars. I si volen més referències, recordin que a la fàbrica de la llana s’hi van exposar instal·lacions cedides per la Fundació Sorigué, històrica i lleial col·laboradora de la biennal. No els estranyi que repeteixi.
Hi ha més canvis, com ara al comissariat. Moles no fa un pas enrere, però sí al costat, perquè compartirà responsabilitats amb el català Albert Gusi, a qui com a artista potser recordin perquè va participar a la segona edició amb aquella Xarxa antimeteorits que va instal·lar als planells de Mereig i que Medi Ambient va ordenar retirar de forma expeditiva perquè posava en perill l’hàbitat d’espècies protegides com el duc i el mussol pirinenc. Li va costar un expedient. Gusi també exerceix com a comissari, ho és del festival Panoramic, que té lloc entre Barcelona i Granollers, i Moles considera que “pot aportar una altra perspectiva, després de quatre edicions que ens ho hem manegat tot nosaltres, a banda que els seus contactes en el món artístic català pot ajudar-nos a fer un salt de qualitat”.
Tot això s’aixecarà amb un pressupost pendent encara dels serrells però que superarà sensiblement els 90.000 euros de l’edició passada. I dona resposta a les consignes que el comissari insinuava dos anys enrere en clausurar la 4a edició, que va estar molt a punt de no convocar-se per la falta de patrocinador i que va tancar amb un èxit formidable i prop de 160.000 visitants: “Volem més públic? Més espais? Més obres? És una reflexió que ens plantegem des de l’èxit. No sabem com serà la pròxima biennal. De fet, no sabem ni si n’hi haurà”. Doncs ja tenim aquí la resposta. I reconeguin-ho: és molt més prometedora del que vostès i jo podíem imaginar.
