Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Meritxell, Ricard de Deus, entorns de protecció, llei de patrimoni, zona d'accompanyament, zona de prevenció
Andorra, Meritxell, Ricard de Deus, entorns de protecció, llei de patrimoni, zona d'accompanyament, zona de prevenció

El laberint dels entorns: una guia


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

L’aprovació de l’entorn del santuari de Meritxell al consell de ministres de dijous obre (aparentment) un nou període pel que fa a la protecció dels nostres monuments, però el cert és que han hagut de passar dos anys des de la modificació de la Llei de patrimoni, el juliol del 2014, i tres des de l’últim entorn –el de Casa Rull i Sant Joan de Sispony, el juliol anterior– perquè el ministeri posés de nou fil a l’agulla en un dels expedients més urgents i delicats que té a l’agenda. I sorgeixen també de nou els dubtes que la polèmica modificació del 2014 va suscitar pel que fa als entorns; dubtes que l’escassa informació aportada per l’executiu no ha ajudat a dilucidar. Els repassem a continuació.

Un calendari erràtic

La ministra Olga Gelabert pretenia acabar la legislatura amb 24 entorns de protecció. Això era el novembre del 2015, i semblava una fita aproximadament realista tenint en compte que, a banda de la desena d’entorns aprovats en legislatures anteriors, n’heretava una cartera amb setze més ja redactats però que havien quedat paralitzats a causa de la modificació de la llei, i que només havien de ser adaptats al nou text. Aquest ha sigut l’argument amb què tant Albert Esteve, primer, i Gelabert, després, han justificat la paràlisi. D’altra banda, les prioritats del ministeri han anat canviant al llarg d’aquest últim any: primer havia de ser el de Sant Martí de la Cortinada i la Mola de Pal; al juliol s’hi van afegir el de Casa de la Vall i l’arxiprestal de Sant Esteve, i a l’octubre, el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. Finalment ha sigut el de Meritxell, i ara sembla que el pròxim no seran ni la Cortinada, ni Casa de la Vall ni Sant Marc, sinó Sant Romà de les Bons. Laberíntic, ¿oi? El que queda clar és que o bé no hi ha calendari i es treballa per tant sobre la marxa, o bé el que hi ha es va modificant segons les circumstàncies. I tot això, quan ens acostem a l’equador de la legislatura i després de sis anys, sis, de Govern demòcrata.

Efectes de la nova llei

La polèmica que va envoltar la modificació de la Llei de patrimoni es va focalitzar en la reducció de 100 a vint metres de l’entorn cautelar dels monuments mentre no se n’aprovés l’entorn definitiu. Una retallada espectacular –comptin vint metres a partir de qualsevol església que els vingui al cap i veuran a què ha quedat reduït l’entorn sagrat, intocable, dels nostres monuments– que no hauria de fer ombra, però, a la que en opinió dels experts és la gran revolució introduïda el 2014 en matèria de protecció del patrimoni: el caràcter purament orientatiu dels criteris arquitectònics i urbanístics establerts pel ministeri per a les intervencions en l’anomenada zona 2 o preventiva de l’entorn; és a dir, més enllà dels vint metres de l’espai adjacent al monument. En aquesta zona 2, diu literalment la llei, “els criteris revesteixen la forma de propostes al Comú”, i només tindran força “vinculant i executiva” si el Comú, que és qui té la competència urbanística, els incorpora al POUP. Clar i català: la protecció del patrimoni, que segons l’article 34 de la Constitució diu explícitament que és competència estatal –“L’estat garantirà...”– , queda ara limitada als vint metres de la zona 1 o d’acompanyament; més enllà d’aquests vint metres, seran els comuns els que tindran l’última paraula. La pregunta és òbvia: quan el Comú redacti el POUP, ¿quins interessos primaran, els urbanístics, amb tot el que això comporta de potencials ingressos per a les arques públiques, o la protecció del patrimoni?

La clàusula Margineda

Abans de plegar, l’excoordinador de Patrimoni i per tant qui ha gestionat els últims dos cursos aquesta patata calenta, Ricard de Deus, va avançar la intenció que els futurs entorns incorporin una clàusula que eviti que nous casos com el del pont de la Margineda: de poc li va servir tenir l'entorn aprovat des del 2009. Segons De Deus, la benzinera que al febrer va brotar a escassos 50 metres del monument va ser possible perquè el text que delimita l’entorn autoritza a construir-hi, en aquella zona, “sempre que el POUP ho permeti”, sense especificar si en quedaven o no exclosos els usos industrials. Aquesta va ser l’escletxa per on es va colar la benzinera, i la que es pretén desactivar amb un protocol que incorporaran –deia De Deus a l’octubre– els entorns que s’aprovin en endavant. Demà ho comprovarem al BOPA amb el de Meritxell.

Andorra
Meritxell
Ricard de Deus
entorns de protecció
llei de patrimoni
zona d'accompanyament
zona de prevenció
Número de vots: 192
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic