El Comú de Sant Julià de Lòria engega cap a Madrid part del llegat fonogràfic deixat per la parella Redd-Morante i algunes veus posen el crit al cel preguntant per què cap institució −mirant preferentment cap al Ministeri de Cultura− no ho va impedir i es va fer càrrec dels 3.000 discos en pedra. De fet, surt a la palestra un debat pendent: de quins llegats, fons, col·leccions particulars s’ha de fer càrrec la cosa pública, tenint en compte el cost de tractament, conservació i difusió que suposa? Amb quins criteris s’ha d’acceptar? O no acceptar. 

Tot i admetre una certa responsabilitat en l’afer −”Em sap greu tot plegat, segurament s’hauria pogut gestionar millor, uns i altres”−, la d’altra banda recentment desembarcada ministra de Cultura, Mònica Bonell, posa el dit a la nafra recollint l’argumentari del seu equip: “Tampoc no ho podem acceptar tot, i en aquest cas haguéssim hagut de tenir arguments per decidir si s’acceptava o no el fons, però no se’n va fer la catalogació”. El Comú lauredià no se’n va fer càrrec (de fet, ni tan sols va demanar una de les subvencions per a la preservació del patrimoni cultural que hauria servit per finançar-la) i el ministeri, tampoc. “Penso que l’hauria d’haver fet el Comú però, no sent així, i per responsabilitat, l’hauria d’haver assumit el ministeri”, conclou Bonell. 

Les declaracions de la ministra complementen les explicacions ofertes per escrit des del departament. “El fons del Sr. Jean Cuviller és una donació d’un particular al Comú de Sant Julià. El fons Cuviller Reed és ampli i divers, i la col·lecció discogràfica n’és una part. En el seu moment, el Comú va acceptar la donació sense fer una valoració patrimonial/cultural prèvia. Es tracta d’un material editat, no produït a Andorra, i possiblement altres exemplars estan conservats en diverses institucions públiques o privades”, argumenten. Més: “Atès que l’Arxiu Nacional estava fent l’inventari i la digitalització dels fons documentals i les col·leccions discogràfiques de Ràdio Andorra i de Sud Ràdio, col·leccions que formen part del patrimoni cultural del país, el 7 d’abril del 2016, la responsable de l’arxiu del Comú de Sant Julià va sol·licitar a l’Arxiu Nacional l’opinió tècnica sobre la col·lecció discogràfica del Sr. Jean Cuviller Redd”. Aleshores, “quan l’Arxiu Nacional va poder veure la col·lecció privada de discos, va observar que la producció era majoritàriament americana, anglesa i alemanya. En aquell moment, des de l’Arxiu Nacional es va recomanar que la col·lecció es traslladés a un espai adequat per a garantir-ne la preservació, ja que estava en un lloc poc apropiat, i que es fes un inventari per poder-ne fer la valoració cultural” i, així, segons la informació de la qual disposa el departament de Patrimoni Cultural, després de l’esllavissada de la Portalada a l’agost del 2019, la col·lecció es va traslladar a l’edifici administratiu del Molí. 

“Durant les converses amb els tècnics de l’Arxiu de Sant Julià de Lòria, l’Arxiu Nacional ha continuat insistint en la conveniència de fer un inventari tècnic per poder valorar la col·lecció”. I, finalment, “el darrer informe que l’Arxiu Nacional va traslladar al Comú de Sant Julià és del maig del 2023 i en aquest es reitera que, abans de qualsevol acció, s’hauria de fer la valoració, sobretot de les col·leccions més antigues”. 
Els cònsols lauredians, no obstant, van tirar pel dret i van trobar l’interès de la Biblioteca Nacional d’Espanya pels 3.000 discos de pedra, que es van traslladar amb profusió d’imatges. 

Un cribratge necessari
Tornant a les declaracions de Bonell al BonDia, recorda que “cada cop hi ha més col·leccions que es volen donar i hem de fer un cribratge”, on és prioritari l’interès pels béns d’Andorra, que no seria el cas. “Hem de tenir uns criteris a l’hora d’acceptar fons, perquè després els has de conservar, exposar, etcètera”. I, puntualitza, “hem de conèixer el valor del contingut”. Cosa que en el cas del llegat Redd no ha estat possible perquè ha fallat la catalogació. En tot cas, ha marxat un deu per cent del fons. Això sí, probablement el deu per cent més sucós. 
En no ser béns propis d’Andorra, d’altra banda, per a l’exportació ni calia consulta al Consell Assessor del Patrimoni. 

En tot cas, finalitza la ministra, i per a casos futurs, “hem de millorar la col·laboració entre administracions, el treball conjunt en tots els temes, i el del patrimoni és molt sensible”.