L’editorial Columna celebra els 40 anys de la publicació de Pedra de tartera, de Maria Barbal, amb una edició il·lustrada amb els dibuixos d’Áurea López i el guió d’I. L. Escudero. La història, protagonitzada per la Conxa, una dona del Pallars, reneix en aquesta edició commemorativa del seu 40è aniversari. Barbal creu que el llibre manté l’essència per “la memòria històrica” i espera que, a partir del llibre, els lectors de còmic “s’interessin per la història i es puguin fer càrrec de què representa una guerra i una postguerra a partir d’una història menuda d’una família”. Pedra de tartera acumula aproximadament una setantena d’edicions en editorials i col·leccions diferents i una venda que supera els 500.000 exemplars.

Però, i en el seu àmbit geogràfic, quina ha estat la repercussió de l’obra? “Penso que Pedra de tartera va significar una de les grans fites de la literatura d’arrels pirinenques”, considera el president de l’Associació del Llibre del Pirineu, Isidre Domenjó. La novel·la de Maria Barbal, apunta, “va treure de l’anonimat el Pallars com a referent literari, no només com a escenari, com a paisatge, sinó també com a societat rural de muntanya amb uns trets identitaris molt determinats”.

Entre els lectors impenitents, hi ha la professora de literatura i coordinadora del club de lectura més veterà de la Seu, Anna Martí Pellicer. La seva reflexió se centra en “l’oportunitat” del moment en què Pedra de tartera va aparèixer, en un Pirineu -”tot i que a mi aquests estereotips de literatura pirinenca no m’agraden”, matisa- on apenes hi havia una literatura pròpia digna d’aquest nom. “No és que fos tan influent per a la gent del territori, que ja coneixem aquestes històries, sinó com va obrir la porta a ser coneguts des de la ciutat i en aquest moment és una obra important, que va arribar en el moment precís i va impactar”.

El llibre, apunta Albert Villaró, va suposar al seu moment tota “una revelació”, amb “una importància similar, canviant l’escenari, a la que va tenir La plaça del Diamant, contribuint a crear l’imaginari pallarès,”, i ho va aconseguir en una història que no arriba a les cent-cinquanta pàgines, escrites “amb una veu, una llengua i una tensió espectacular”, que es manifesta “en frases com aquesta,  que trobo preciosa, on diu Barcelona té un pa petit que s’acaba cada dia”. 
Si per alguns la novel·la està potser excessivament promocionada, Villaró és més aviat del parer que “encara sort que l’editorial es va adonar de l’error inicial, perquè va aparèixer inicialment en una col·lecció de literatura juvenil i l’haguessin matat”. En canvi ara, conclou, “va camí de convertir-se en un clàssic. 

Amb aquesta novel·la ambientada al Pallars, Barbal va debutar com a escriptora l’any 1985. La novel·la narra en primera persona la vida de la Conxa, que, ja gran, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres estadis vitals de la protagonista. Ambientada al Pallars, la història va des de començaments de segle XX fins als anys 60. La vida de Conxa es veu marcada pels esdeveniments històrics, com l’adveniment de la República, la Guerra Civil o els primers anys del franquisme, i per les característiques pròpies del seu entorn: la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers ells, el marit i els fills. La protagonista viu l’abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l’allunyament de l’entorn geogràfic del Pallars rural a la Barcelona urbana.

Barbal considerava, durant la presentació de la nova edició, que la novel·la és “ja una nena maduríssima, que arriba molt contenta al dia d’avui”. Reflexiona que la novel·la il·lustrada planteja la possibilitat de concretar els personatges: “les seves cares, expressions i estats d’ànim, els paisatges, els ambients, els interiors de les cases i tantes coses que envolten la nostra vida com les cuines o el foc”. Això, en el cas de la novel·la va a càrrec del lector que a mesura que va llegint va pensant i imaginant la cara dels altres personatges.

La il·lustració
La il·lustradora Áurea López explicava que una de les dificultats que va tenir va ser sobretot trobar documentació sobre l’any 1915 al Pallars, que “no és el mateix que el 1915 a Barcelona”. No hi havia fotògrafs en aquell lloc per retratar activitats que tinguessin a veure en el dia a dia, que era el que li interessava. Va buscar a l’arxiu històric del Pallars Jussà per documentar-se. “I va ser complicat perquè de vegades els feia preguntes que no podien respondre”.

La il·lustradora apuntava que al llibre es veu com és la protagonista, la Conxa, a partir del que diuen els altres personatges d’ella. López ha dit que la seva idea inicial de la Conxa era la d’“una persona tendra”. Reconeix que el més difícil de fer va ser envellir el personatge.

La primera versió del guió de la novel·la gràfica el va realitzar I. L. Escudero i Barbal el va revisar, i després es van fer algunes modificacions durant el procés de creació de les vinyetes. López ha explicat que durant el procés de creació de les il·lustracions estava sola, però li feia preguntes concretes a Maria Barbal. “Si la pregunta no la resolia el mateix llibre o la documentació de l’arxiu, li preguntava a ella”, puntualitzava López.

70 edicions
Pedra de tartera ja compta amb aproximadament una setantena d’edicions en editorials i col·leccions diferents i una venda que supera els 500.000 exemplars. A més, té dues versions teatrals de la mà de Joaquim Vilà Folch i Marc Rosich. S’ha traduït al castellà, asturià, portuguès, romanès, alemany, francès, holandès, eslovè, servi, anglès, italià, occità, hebreu, turc, suec, hongarès, croat i àrab.