El tenor Zachary Wilder, acompanyat per Oleguer Aymamí al violoncel i Josep Maria Martí Duran al llaüt i la guitarra, integrants de L’Atzavara, acomiadaven anit el FeMAP –pel que fa a aquestes contrades, perquè encara li queden més de concerts fins al comiat oficial, a Camprodon–, amb Eternità d’amore, un repertori dedicat a les emocions que acompanyen amor i desamor i a com les van reflectir els compositors del segle XVII, de Frescobaldi a Monteverdi. L’Atzavara, no esperàvem menys, deixava el llistó ben alt de cara a l’edició vinent, la catorzena, en la qual el festival sembla consolidar l’escenari lauredià, que suma al d’Engolasters i podria recuperar altres places al Principat. De moment, només és una expectativa, pendent de converses entre la direcció del certamen i el ministeri de Cultura. Però per algun lloc es comença.
El director artístic del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), Josep Maria Dutrén, marxa satisfet de la tretzena edició: “Tot apunta que repetirem les xifres d’assistència de la passada edició, no és que hàgim crescut moltíssim, però ja eren prou bones”, considera. Però més que els números, a Dutrén el fa content la rebuda del públic a la qualitat artística de les propostes, la satisfacció que li expressen i que es materialitza en veure alguns rostres repetits, fidels, de concert en concert i d’any en any. “És molt satisfactori comprovar com la gent repeteix, com ens fa confiança, perquè d’entrada sovint no saben molt bé de què va cada concert, però en surten satisfets”, com es fa palès en els aplaudiments amb què s’acomiada els artistes, reflexiona. “I no és fàcil, perquè la gent és exigent i selectiva”, hi afegeix.
Plens
Tot i que no té molt sentit parlar d’afluència mitjana –“això serveix per a recintes amb molt aforament i que es repeteixen, nosaltres ens movem entre esglésies on només caben seixanta persones, mentre que d’altres són molt grans”–, sí que han anat sumant sold outs. O han hagut d’anar afegint cadires perquè ningú no quedés fora, com en el cas de Sant Vicenç d’Estamariu. El Seminari de la Seu d’Urgell, amb el Joven Coro de Andalucía, també estava ple de gom a gom. I a Tragó, en el primer concert que es feia al municipi de Peramola, també van registrar una bona assistència malgrat l’aiguat amb què els va rebre la tarda. Similar tempesta a la que queia el vespre que Marta Mathéu cantava a Santa Maria d’Organyà, on l’església sí quedava una mica més buida. “En general, l’agost acostuma a anar molt bé quant a assistència, i el juliol és més fluix”.
Encara ha d’arribar la tardor, perquè Dutrén reiniciï les converses de cara a la pròxima edició, però confia que Peramola continuarà i que Sant Julià de Lòria, dèiem, es convertirà en plaça fixa malgrat el canvi en l’equip de govern. Pel que fa a altres possibles escenaris andorrans, llegeix que hi ha “voluntat” per part de Cultura, des d’on el van contactar per parlar-ne. El FeMAP havia tingut en Andorra escenaris fixos, com la Casa Museu d’Areny-Plandolit, i havia passat per recintes com l’antiga fàbrica de llanes escaldenca. En la legislatura anterior, amb el ministeri dirigit per Sílvia Riva, es van despenjar de la programació i fins al 2023, quan s’hi va sumar el Comú lauredià, el festival només deixava a Andorra el concert a l’aire lliure (i gratuït) al llac d’Engolasters.
Més opcions de créixer? Dutrén es mostra obert a afegir municipis a un circuit que s’estén fins a la Catalunya Nord, amb mig centenar de concerts en els dos mesos que dura i que obliguen l’equip de producció a sumar uns 8.000 quilòmetres amunt i avall.
