Regirarocs prepara una segona campanya al jaciment encampadà per retirar les pedres amb què es van topar els arqueòlegs al juny i continuar excavant fins a la roca mare. La datació de les restes d’animals recuperades confirmarà si, com sospita Gerard Remolins, són del primer mil·lenni abans de Crist.

El cert és que el sondeig del juny a la balma del Llunci va deixar un regust agredolç. L’arqueòleg Gerard Remolins, que va dirigir l’excavació, hi tenia dipositades grans esperances. La primera de totes, exhumar-ne restes que confirmessin la hipòtesi que havia servit d’abric a caçadors recol·lectors del mesolític, posem que fa entre 10.000 i 12.000 anys i coetanis per tant dels protoandosins de la Balma de la Margineda. No va poder ser perquè després de tres setmanes d’excavar, i quan ja havien baixat entre 1,60 i dos metres, es van topar no amb la roca mare com esperaven sinó amb unes enormes pedres, part de la visera del roc de l’Oral que s’aixeca sobre la balma i que en algun moment, no se sap quan ni per què, va col·lapsar parcialment, tapant amb una mena de sarcòfag de pedra la part inferior i potencialment més suculenta del jaciment.

Aquesta va ser la mala notícia. La bona, que abans d’arribar als rocs es van poder identificar catorze nivells, es van excavar cinc fogars i dos forats circulars per col·locar-hi el suport del que hauria pogut ser una estructura aèria, potser una rudimentària cabana, i es van exhumar restes ceràmiques i òssies. Els fogars, diu Remolins, corresponen a nivells diferents, a moments per tant diferents, i ens diuen que el refugi va ser ocupat de forma reiterada al llarg del temps. La ceràmica (Regirarocs n’ha pogut reconstruir parcialment el bol d’aquí dalt) va resultar quasi anodina, feta a mà i amb aparents ungulacions, però pertanyent a un tipus que s’estén des del bronze final, posem que als últims segles abans del Cristianisme, fins a l’edat mitjana. I les restes òssies, associades als fogars i que van ser consumides in situ, les està examinant ara mateix una arqueozoòloga per determinar a quina espècie pertanyen: si són d’animals salvatges –conill, llebre, cabra– o domèstics –ovella i també cabra–, detall aquest que podria indicar que si són anteriors o posteriors a l’adveniment del neolític a casa nostra, posem que a la ratlla del quart mil·lenni abans de Crist. Posteriorment, s’hi practicarà una datació més concreta pel mètode d’acceleració de masses. I a partir d’aquí es podrà datar cada nivell.

Remolins no es fa massa il·lusions i intueix que les restes exhumades es remunten com a molt al 500 abans de Crist. El premi gros, creu, es troba a sota dels rocs que segellen el jaciment. I retirar-los per continuar excavant serà l’objectiu de la segona campanya que ja ha començat a preparar, amb l’objectiu de completar l’estratografia del jaciment, saber a quina època correspon cada nivell, i quina activitat humana s’hi ha pogut documentar. Una feina que augura artesanal, perquè no s’hi poden pujar martells pneumàtics ni grues per esmicolar i retirar la pedra –al juny en van moure nou tones– i caldrà fer-la a mà: “Difícil, sí, però viable. Fins ara només n’hem llegit el pròleg. Falta la resta del llibre del Llunci, i continuo pensant que arribarem a nivells de fa 10.000 anys, el moment de transició entre caçadors-recol·lectors i agricultors”.