El sondeig a la balma conclou amb troballes esperançadores però sense haver arribat al basament de l’abric.
No ha pogut ser. Ni arribar al basament de l’abric ni datar les diferents capes de sediment que s’han anat exhumant a la balma del Llunci. Això que l’equip que dirigeix Gerard Remolins va insistir fins ahir, l’últim dia de la campanya: tres setmanes seguides, amb un sol dia de descans i amb l’esperança de trobar indicis que permetessin documentar-hi el moment de transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors i ramaders, en el que tècnicament es coneix com a mesolític: posem que fa entre 9.000 i 11.000 anys. Es tractaria d’una fita extraordinària perquè voldria dir que els protoandosins que hi haguessin buscat abric serien aproximadament coetanis dels que van ocupar la balma de la Margineda, fins ara la resta d’hàbitat humà més antic que s’ha documentat al nostre país.
La culpa d’aquest cert desengany és dels fragments de visera (el ràfec del roc de l’Oral, com si diguéssim) que es van anar trencant de la roca mare i que es van anar acumulant a sobre del basament original. Rocs de proporcions considerables –mirin les fotografies– que els arqueòlegs van haver d’esmicolar per accedir a les capes inferiors de sediment. Al final van baixar entre 1,60 i 2 metres, al preu d’extreure a mà nou tones llargues de runa, i el premi han sigut cinc fogars, restes òssies i dos forats circulars per al que podria haver sigut una estructura aèria, potser una cabana rudimentària.
La bona notícia són els fragments d’os, probablement caprins, associats als fogars i que permetran datar-los pel carboni 14. La dolenta, que les escasses restes ceràmiques que s’hi han exhumat són de ceràmica llisa, sense decoració o amb una decoració molt simple i que, diu resignat, “pot ser de qualsevol moment”: “No hem trobat fòssils directors que ens indiquin clarament a quina època correspon cada estrat. Sí que hi hem localitzat ceràmica aparentment feta a mà i amb ungulacions, que podrien ser de l’edat del bronze (els últims segles abans del Cristianisme) i una altra de feta amb torn, probablement d’època medieval, però que podrien haver caigut del jaciment del roc de l’Oral, riquíssim i que es troba just a sobre”.
L’any que ve, més
Però Remolins insisteix a veure el vas mig ple: la proliferació de fogars a nivells diferents indica clarament que hi va haver una ocupació “reiterada” al llarg del temps. La gran pregunta és des de quan. Ell creu encara en la hipòtesi que és possible recular fins al mesolític. I ho creu perquè, assegura, “hi ha encara prou sediment per continuar excavant i trobar ocupacions anteriors”. Vaja, que sota els enormes fragments de pedra que no s’han pogut extreure s’oculta el tresor que avalaria la hipòtesi mesolítica. L’escassa presència de restes ceràmiques el desconcerta, admet. Però de nou aquí el venç l’optimisme. “Ens podria indicar que ens trobem en un període previ a la invenció de la ceràmica, és a dir, de caçadors-recol·lectors. També hi cap l’opció que, tot i la presència humana, no s’hagin conservat pel motiu que sigui elements ceràmics”.
El que està clar és que el Llunci no ha dit encara l’última paraula, i que Remolins està convençut que allà sota hi ha un premi gros esperant que algú el vagi a excavar. I ara, què? Una opció era prorrogar una o dues setmanes l’autorització per excavar al Llunci. Remolins considera, però, que per arribar al basament de l’abric caldrà una nova campanya de tres o quatre setmanes, mínim. Així que de moment tornaran a cobrir el jaciment per evitar que s’hi dipositin sediments. La decisió sobre aquesta nova campanya es prendrà a partir dels resultats del carboni 14, però el cert és que ho té molt coll avall i que està decidit a demanar una nova autorització. Aquesta vegada, però, al marge del ministeri de Cultura, que ara n’ha fet el seguiment, i Els arbres de tardor, la promotora de la urbanització de la Cabeca que ha finançat el sondeig. Remolins vol assumir-ne la responsabilitat única.
A Remolins li dol la discriminació del Llunci
El sondeig del Llunci l’ha fet Remolins per compte de Els arbres de tardor i sota la tutela del ministeri. Tots dos han complert la seva funció, diu. Però no entén, diu, l’escàs interès que l’Administració s’ha pres en aquest projecte. I si no ho diu, rebenta: li dol en l’ànima la “discriminació” injustificada que la balma de Llunci ha patit, entén, respecte al faraònic projecte que Cultura impulsarà al setembre a la farga del Madriu: “No hem vist cap suport més enllà d’aconseguir el promotor extern. Al Madriu hi invertiran 400.000 euros. La diferència és abismal. No només ens disgusta, ens ofèn”. Remolins insisteix, a més, que vol treballar “d’una altra manera”. Com? “Anant més enllà de la recerca, que és importantíssima però no exclusiva: amb més divulgació, visites que permetin que el ciutadà es faci seu el jaciment, i més formació, portant-hi estudiants i voluntaris. No hem pogut fer res d’això”.