Sembla que tingui la negra: el sondeig que dilluns havia d’haver començat a la Balma del Llunci d’Encamp s’ha hagut de suspendre. Segons l’arqueòleg Gerard Remolins, codirector de l’excavació juntament amb Anaïs Montoto, el confinament perimetral decretat la setmana passada a Catalunya va precipitar la decisió, i es va afegir al confinament d’un membre de l’equip de professionals que hi havia de treballar i a les reduïdes proporcions del jaciment. L’excavació s’havia d’estendre en una superfície de 4 a 9 metres quadrats que feia impossible garantir la distància de seguretat mínima entre els arqueòlegs. Per Remolins, el pitjor de tot era la incertesa que han generat les noves mesures, especialment de cara al futur: “No teníem cap garantia que un nou paquet de mesures no ens obligués a paralitzar l’excavació i deixar a mitges els treballs de camp. Era massa elevat, de fet inassumible, el risc que les circumstàncies acabessin comprometent el rigor científic de l’excavació”.
Així que la Balma del Llunci continuarà muda com a mínim fins al maig que ve, data probable per reprendre la campanya si la situació sanitària ho permet. Una llàstima, dèiem, perquè el jaciment, situat sota el roc de l’Oral, a l’alçada de la boca encampadana del túnel de les Dos Valires i adjacent a la urbanització de la Cabeca, no s’ha excavat mai més des que va ser descoberta el 1966 per Pere Canturri. El fruit d’aquella primera campanya va ser escàs: fragments de ceràmica de factura molt rústica i un molinet, però van permetre aventurar una forquilla temporal per a l’ocupació del refugi: fa entre 8.000 i 3.000 anys, a l’edat del bronze. No és gaire concretar, però es tracta d’una de les primeres ocupacions humanes documentades entre nosaltres, just després de la balma de la Margineda, i el sondeig havia d’aportar indicis per acotar la datació i decidir, si se n’exhumaven més restes, si valia la pena emprendre-hi una excavació amb tots els ets i uts.
