Què passaria si no poguéssim guardar els secrets, si la nostra ment fos un llibre obert per a amics, coneguts i saludats? I si poguéssim conèixer el futur: voldríem saber-lo? Doncs aquests neguits són el punt de partida dels cinc relats que Albert Ginestà ha reunit a ‘Inconfessables’, des d’avui mateix a les llibreries.

El meu amic Albert ens va explicar ahir un secret. Un de familiar, que segons ell mai no havia revelat mai. Resulta que quan era petit i tenia cabell, era el rosset de la família, en rigorós contrast amb el germà, morè i corpulent: “Per a mi aquella divergència era la cosa més natural del món, fins que un dia la meva mare va explicar que uns rebesavis havien anat en certa ocasió a Cuba a visitar uns parents. Allà ho vaig veure clar: era més que possible que la meva rebesàvia n’hagués tornat embarassada, i no precisament del meu rebesavi.”

Convindran vostès que és un secret inofensiu, però il·lustra la singular teoria que l’Albert ha anat construint al llarg dels seus relats i novel·les, i que bàsicament sosté que vivim immersos en un oceà de secrets. “Tots en tenim algun de ben ocult allà a dintre. Que aixequi la mà qui no en tingui cap”. Evidentment, no se’n va aixecar cap entre la trentena de persones –inclòs Joan Martínez Benazet: quina sort vam tenir, oi, de tenir el millor ministre de Salut en la pitjor de les conjuntures possibles– que van assistir ahir al Fòrum FNAC la presentació d’Inconfessables, el recull de relats amb què es va endur l’última edició del MoraBanc de contes i narracions de la Nit Literària. I alguna cosa en sap, de secrets, perquè n’ha elaborat una detallada taxonomia i li’n surten exactament 24, entre els quals els familiars resulten especialment suculents, però comptin que hi ha també els secrets d’Estat, els secrets a veus, els secrets d’alcova, que no estan malament, i els secrets bancaris, que un dia no gaire llunyà van ser una especialitat andosina.

El volum, en fi, va de secrets que no li diríem ni al nostre millor amic, i aprofita per explorar en els racons menys presentables de la naturalesa humana: al primer relat, Dibuixos impossibles, hi toca els abusos sexuals a menors. Ginestà se’n sent especialment satisfet pel final rodó amb què el remata, i on juga un paper destacat la psiquiatra (naturalment argentina) que tracta la víctima dels abusos. El segon toca l’addicció. I al tercer, La caixeta metàl·lica, especula, ai, amb els secrets familiars. 

Això li va donar peu a plantejar ahir un singular i interessantíssim joc que és en la base de la pararealitat que li agrada explorar amb notable intuïció a l’autor: què passaria si no poguéssim guardar secrets, si sabéssim els pensaments més íntims dels nostres amics, coneguts i saludats? La nostra dona? Els nostres fills? La resposta és òbvia: que seria un món probablement invivible. Segurament, però Ginestà els convida a fer-hi una escapadeta literària, i això és tota una altra cosa.

Un altre i no menys prometedor  what if...? el planteja a Avenir: i si coneguéssim el futur, el que ens passarà d’aquí a deu minuts, i demà, i d’aquí  set anys i mig? Interessantíssim, perquè la hipòtesi afecta de ple la llibertat humana, que –diu Ginestà– és una pura il·lusió: “Afortunadament, no passarà demà ni demà passat. Però només és qüestió de temps i de múscul, cibernètic. El dia que tinguem ordinadors capaços de processar prou dades i prou variables, coneixerem el futur. I això passarà”, vaticina.

El cinquè i últim relat, Perpetuum Mobile, dona corda al rampell conspiranoic i de nou a partir de la gran pregunta: què passaria si un dia algú descobrís el secret de l’energia neta, barata i infinita? “Que el pelarien. No ho permetrien. Hi ha massa interessos creats: vosaltres creieu de veritat que no existeix una energia alternativa al petroli?”

Inconfessables, en fi, és un sensacional exemple de literatura honestament especulativa, que segons l’autor només pretén entretenir però que convida el lector a reflexionar amb ell. I confirma Ginestà com un dels nostres narradors més ambiciosos i també singulars, amb un univers i unes dèries perfectament recognoscibles.