Primer, les bones, excel·lents notícies: si tenen un moment i naveguen pel Mapa Literari Català, que l’associació Espais Escrits acaba de ressuscitar, hi descobriran probablement amb sorpresa en la ruta andorrana consagrada reglamentàriament a Martí i Pol un parell de suculentes fotografies del poeta de Roda de Ter embarcat a bord d’un modest R-5 i en ple periple andosí: camí de Tristaina i també a Incles. Era el 1987 i es tracta d’un Martí i Pol encara no reduït a la cadira de rodes dels últims anys i que ben aviat traduiria aquelles jornades en vers al poemari Nou poemes d’Andorra. D’aquest recull, i naturalment també de Postals d’Andorra, en reprodueix el Mapa un grapat de fragments, entre la quinzena de racons nostrats que s’hi ressenyen. I aquí ve el però de la criatura: val que és una eina acaba de renéixer i que els seus autors adverteixen que es tracta d’un work in progress, però és indicatiu de certes inèrcies que el repertori andorrà del Mapa es limiti a Verdaguer –Fontargent i Setúria, és clar, a compte del Cant IV del Canigó–, a Amat- Piniella, per Les llunyanies, els poemes que va escriure a Sant Julià tot just arribat de Mauthausen, i a Brossa, pel poema corpori Incomunicació, que ubica encara a la plaça de l’STA. Si s’haguessin pres la molèstia de consultar les Rutes de novel·la de Roser Porta i Tony Lara hi haurien pogut afegir Viadiu, Orobitg, Esteve Albert, Espriu i Margarit, per no parlar de Morell, Dallerès, Peruga i Villaró.
