Diari digital d'Andorra Bondia
Detall del ‘Mata Mua’, la joia de la col·lecció personal de Carmen Thyssen, oficialment en parador desconegut des del juny.
Detall del ‘Mata Mua’, la joia de la col·lecció personal de Carmen Thyssen, oficialment en parador desconegut des del juny.

El ‘Mata Mua’, “el 2023 o el 2024”


Escrit per: 
A. L. / Foto: Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

Guillermo Cervera descarta el Gauguin aquest curs i el que ve però insisteix que exposar-lo al Valira és “voluntat de la col·lecció”.

El preacord a què van arribar divendres el ministeri de Cultura espanyol i Carmen Thyssen ens deixa el vas mig buit o mig ple, segons com ho mirem.

Mig buit perquè allunya les cada vegada més remotes possibilitats que el Mata Mua, l’obra estrella de la col·lecció personal de la baronessa, s’exposi en un termini més o menys breu a Escaldes, on suposadament es troba exiliat des del juny. De fet, ja va estar a punt aleshores, i la cosa es va torçar a última hora per “causes logístiques insalvables” mai no del tot aclarides. Mig ple perquè el preacord deixa expedit el camí perquè el Mata Mua surti obertament i a la llum del dia del museu Thyssen de Madrid –on s’exposarà de forma permanent– i també d’Espanya per a exposicions temporals. I el conservador general de la col·lecció de la baronessa, Guillermo Cervera, insistia ahir que és “voluntat de la col·lecció” que el Mata Mua s’exposi un dia a Escaldes. Com que el que es va firmar divendres era un preacord i les parts es van donar dos mesos de termini per acabar de fixar els termes del conveni definitiu, va semblar que hi havia lloc per a la sorpresa. Però no es facin il·lusions perquè, “tot i que no tenim data tancada perquè les obres retornin a Madrid, tornaran aviat”. Una altra cosa és on es troben avui: Guillermo Cervera ja va negar al juny que el Mata Mua estigués efectivament a Andorra, extrem que donen per fet els mitjans espanyols. 

Guillermo Cervera parla en plural perquè es refereix tant al Mata Mua com a les altres tres obres –un Degas (Cavalls de carreres en un paisatge), un Hopper (El Martha McKeen de Wellfleet) i un Monet (El pont de Charing Cross)– també en parador desconegut des del juny. A més, diu, “no encaixarien en l’exposició que inaugurem d’aquí a deu dies, però es podran veure al Valira en el futur perquè segueix sent desig de la col·lecció exposar-los a Andorra”. D’acord, però quan? No serà a l’exposició del 2022, que “ja tenim enllestida” i que no inclou el Gauguin litigiós. Així que “podria ser el 2023 o el 2024.” Podria ser... 

No és gaire, però és alguna cosa, i en qualsevol cas convé recordar que no seria la primera vegada que un Gauguin major recala a Escades: el 2018 ho va fer Allées et venues, que va donar nom a l’exposició d’aquell any. Però els fets són els que són, i probablement el momentum andorrà del Mata Mua van ser aquells trepidants dies de juny.

Pel que fa al preacord firmat divendres a la residència madrilenya de Carmen Cevera, a La Moraleja, sembla que la baronessa s’ha sortit parcialment amb la seva: reclamava set milions d’euros pel lloguer a quinze anys de la seva col·lecció privada (425 obres cedides gratuïtament des del 1991) i al final se n’endurà 6,5, amb una opció de compra per part de l’Estat espanyol per 1.040 milions. A canvi, el Mata Mua i segons Guillermo Cervera els altres tres olis exiliats tornaran “en breu” a Madrid. Però jo ho veurem d’aquí a dos mesos, perquè l’hemeroteca diu que la baronessa és una negociadora duríssima i que amb ella fins que no es firmi l’acord definitiu no hi ha res al sac ni ben lligat.

Una quiniela per a l’exposició on Gauguin “no encaixa

Diu Guillermo Cervera que exposar el Mata Mua entre els olis de l’exposició que s’inaugura el 12 de febrer al Valira no tindria sentit. I diu bé perquè el fil conductor de Talents amb denominació d’origen: de Rigalt a Puigdengolas, és l’edat d’or de la pintura catalana, posem que entre el 1880 i el 1950. És clar que tampoc no era evident que el Mata Mua encaixés amb Influencers, la veritat, i durant aquells tres dies de juny va semblar possible. Però no és hora de rondinar. La decisió està presa, i a més, el que veurem fins al 9 de gener del 2022 és una selecció del monumental fons de pintura catalana del fons de Crèdit Andorra que dialogaran amb altres cinc peces de la col·lecció personal de la baronessa. Entre les que ja estan confirmades hi ha Prats de Santa Coloma, un dels paisatges andorrans de Mir, així com dues vistes de la platja de Vilanova del barceloní Joan Roig i Soler, una de Crèdit i l’altra de la col·lecció Thyssen. Això, per començar. Però és que a la planta noble de la seu central del banc hi pengen un centenar d’obres en el que constitueix un autèntic qui és qui de la pintura catalana del tombant de segle. Hi ha naturalment les patums del període (Fortuny, Nonell, Casas, Rusiñol, Mir, Gimeno, Opisso, Miró i Picasso!) però també els noms majors del paisatgisme (Josep Berga, Joaquim Vayreda, Modest Urgell), presència destacada de Meifrén, Martí Alsina, Masriera, Mallol, Galwey, Anglada Camarasa, Torrescansa i Casagemas, l’amic de Picasso, per no parlar del retratisme, amb Opiso, Pere Pruna, Ricard Urgell, Durancamps, Borrell i un magnífic autoretrat de Casas, tot just arribat d’una visita al front durant la I Guerra Mundial. Facin quinieles. La solució, el 12 de febrer.

Andorra
Thyssen
Guillermo Cervera
Mata Mua
Talents
pròrroga
lloguer

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Interessant també llegir El País d'ahir. 'Mata Mua' torna convertit en icon del Thyssen' dins la secció de Cultura. Peio H. Riaño entrevista la propietaria de l'obra María del Carmen Rosario Soledad Cervera i Fernández de la Guerra baronessa de Thyssen-Bornemisza. L'obra torna a casa seva com ho va fer La Giocoda després del famós robatori de 1911.
La colleció de pintures de la Baronessa de Thyssen-Bornemisza no està mancada d'obres del mestre de la llum valencià Joaquín Sorolla y Bastida. Personalment, m'hagués agradat que hagués comprat El Caballer amb cinta vermella durant ell 1881 i el 1882. Quan el jove Joaquín Sorolla va fer diverses visites al museu del Prado per copiar quadres de Velázquez, Ribera i El Greco. Obra que pertanyia a una collecció privada. La Baronessa com fan tots els propietaris decents siguin privats o públics com a propietaris revaloritzen les obres comprades com inversió o patrimoni però mai mai s'otorguen l'autoria de les obres d'art comprades perquè respecten els autors. L'autoria és un dret moral intel·lectual innegable a l'autor sigui qui l'autor.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte