El coordinador de l’Institut de Música fa balanç del primer any de gestió i augura per a “ben aviat” la titulació oficial.

Va aterrar fa un any a l’Institut de Música amb el càrrec de coordinador, creat expressament per ell i amb l’objectiu de posar ordre en un clima laboral que s’havia anat degradant de forma preocupant els últims cursos per les discrepàncies entre el cap de servei i un nodrit grup de professors. L’altre encàrrec que va rebre Sabata (Berga, 1981) va ser pilotar l’homologació acadèmica de l’Institut: que pugui expedir títols oficials de grau elemental i mitjà perquè els alumnes que vulguin puguin accedir al grau superior. La cònsol Conxita Marsol volia que fos el curs que ara acaba, i òbviament no ha sigut així. El nou programa de màxims és ara el curs que ve. Un objectiu que Sabata no descarta però pel qual tampoc no posa la mà al foc.

Sembla oportú fer balanç d’aquestes primes dotze mesos de gestió en un centre que imparteix onze especialitats instrumentals a prop de 400 alumnes i en què donen classe una trentena llarga de professors.

1. Clima laboral
La crisi de fa dos anys es va saldar sense que s’obrís cap expedient ni saltés cap professional de l’Institut: “L’etapa laboralment conflictiva no l’he viscut. La meva funció ha sigut transmetre confiança al personal, animar-los a construir junts un camí que ens permeti arribar als objectius marcats. És cert que quan el Comú pren una decisió tan potent com posar un cap nou tothom s’alinea més fàcilment. Però també és important, insisteixo, tenir clars els objectius, entre els quals el prioritari és resoldre la qüestió de les titulacions oficials, convertir-nos en un centre reglat. Però no podem tirar pel dret, cal tenir en compte els professors per prendre junts les decisions. Això engresca els professors i també les famílies, que poden estar tranquil·líssimes. El clima laboral pel que jo puc veure és bo”.

2. Titulació oficial
“Quan vaig assumir el càrrec les negociacions amb Educació ja estaven en marxa. La feina d’aquests mesos ha sigut agafar el nostre pla d’estudis i comparar-lo amb el d’institucions similars del nostre entorn, comprovar en què anem bé i que podem millorar. Es tracta de convergir-hi perquè quan arribi el moment siguin homologables. Quan podem expedir títols oficials? La voluntat és que sigui al més aviat possible idealment el curs que ve. L’esperança la tinc, no ho descarto però tampoc no m’atreveixo a dir que sí. Veurem.”

3. Provés d’accés
Per què és necessari oferir títols oficials si la majoria dels conservatoris superiors obliguen els candidats a superar un examen d’accés? “Aquest és un debat universal. En la meva opinió, està bé que l’administració defineixi els plans d’estudi del conservatori, com fa en la resta del currículum acadèmic. Tenir clares quines són les competències que ha d’adquirir un alumne abans d’accedir al cicle superior és molt recomanable per saber què li has d’ensenyar. Però és que a més, en el cas català, si tens el grau mitjà estàs dispensat d’una part de la prova d’accés. D’alguna forma s’ha de certificar, aquesta aptitud, i el títol oficial serveix per això. D’altra banda, no hem d’oblidar que la música és una carrera de fons. Un noi que acaba el Batxillerat i vol anar a la universitat, difícilment tindrà el nivell per accedir al cicle superior de música si no va començar de petit”.

4. Dues línies?
“En el nivell elemental l’alumne ha de tenir uns mínim que passen per l’instrument, cant coral i llenguatge musical. Aquí només hi haurà una sola línia. A patir de 3r de 2a ensenyança, als 13 anys, podran escollir el que vulguin. Ara és als 16 anys. Sabem per experiència que si amb l’adolescent, si no li ofereixes certa flexibilitat, corres el risc no, ja que deixi les classes sinó que avorreixi la música. Es tracta d’evitar això i a la vegada, que el que vulgui pugui completar el cicle mitjà i que quan arribi el moment d’escollir carrera universitària, la música sigui una opció. El mercat laboral és avui complex per a tothom. Com a mínim, que faci el que li agrada. Es tracta de mantenir oberta la porta de fer carrera musical com més temps millor”. Com a mínim, que faci el que li agrada. Es tracta de mantenir oberta la porta de fer carrera musical com més temps millor”.

5. Música moderna?
“A curt termini no incorporarem una branca de música moderna. L’Institut s’ha vist ell mateix històricament com una escola de música clàssica. I en aquesta línia ens falta per exemple professor de contrabaix, essencial per a l’orquestra i que hem de poder oferir als alumnes. Això pel que fa a la corda. Però també ens falten instruments de vent: aquest any hem incorporat la trompeta, però necessitem també trombó, tuba, percussions. Tots ells fonamentals per a una visió diguem-ne clàssica de la música. És una feina prèvia a la d’obrir-nos a nous estils.”

6. Cobla
“La primera vegada que vaig assistir al contrapàs de la festa major em va sobtar veure la cobla que l’acompanyava: La Principal de la Bisbal! No hi tinc òbviament res en contra, al contrari, però si formem part d’aquesta cultura, aquí també tenim molta feina a fer. Potser en un futur que no sigui remot podem tenir tenora, tible... Una cobla!”.

7. Calendari
El càrrec de Sabata és de confiança i depèn directament de la cònsol. A finals de l’any que ve hi haurà les comunals, i no és descartable un canvi de majoria. “Canvis estructurals com els que pretenem implantar requereixen temps: no veurem els fruits dels nens que comencin amb sensibilització musical fins al cap de dotze anys, quan acabin el cicle mitjà. Amb això no estic blindant el meu lloc, només intento fer veure que no es pot canviar de model a cada nou mandat. Com podem mesurar si avancem en la bona direcció? Aquest curs acabaran el grau mitjà quatre alumnes. No està malament. Però podem millorar-ho i hem de treballar en aquesta línia. Vinc del conservatori dels Pirineus i allà l’acaben onze. Pot ser una bona referència.