Diari digital d'Andorra Bondia
Al costat de Casamajor, el tercer per l’esquerra, Ernest Villegas, com a mossèn Cinto, i el director de la pel·lícula, Lluís Maria.
Al costat de Casamajor, el tercer per l’esquerra, Ernest Villegas, com a mossèn Cinto, i el director de la pel·lícula, Lluís Maria.

El meu amic Cinto i jo


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: CCMA

TV3 estrena avui ‘L’enigma Verdaguer’, biopic amb Roger Casamajor en la pell d’un mossèn íntim del poeta.

Què faria el lector si el destí li hagués reservat el paper d’amic íntim del poeta nacional de Catalunya i epicentre de la Renaixença literària? Doncs aquesta és l’enorme responsabilitat que va recaure en l’actor Roger Casamajor quan es va enrolar en L’enigma Verdaguer, biopic que TV3 estrena aquesta nit. Es tracta d’una telemovie rodada entre l’abril i el juny i dirigida per Lluís Maria Güell –el d’Entre el torb i la Gestapo, glups– que explora la faceta més humana, diu Casamajor, de l’autor de L’Atlàntida i el Canigó. El nostre actor hi encarna mossèn Jaume Colell, canonge de Vic i personatge de certa prominència al microcosmos català de finals del XIX, amic íntim de mossèn Cinto –s’havien conegut al seminari– el culpable que persistís en la carrera eclesiàstica i perseverés en la literatura. Un personatge clau en la trajectòria biogràfica de Verdaguer i que, com molts dels seus amics i familiars, li acabarà girant l’esquena al final de la vida, quan perd el favor del marquès de Comillas, és suspès a divinis pel bisbe Morgades i s’inicia amb entusiasme en la pràctica dels exorcismes, que avui ens pot semblar pintoresca però que a l’època, adverteix Casamajor, estava més o menys acceptada.

El cas és que tots creiem conèixer Verdaguer però ben pocs en sabríem dir gaire cosa més a banda dels dos grans poemes èpics –que naturalment no hem llegit– i que era l’home amb barretina que il·lustrava els antics bitllets de 500 pessetes. El blau. Però això, és clar, només ho recordaran les generacions que van arribar a comptar en pessetes. Però va tenir una vida “de pel·lícula” que per fi arriba ara a la pantalla: “Va viatjar a les Antilles, com a capellà dels transatlàntics del marquès de Comillas, i també a Terra Santa; va ser amic dels poderosos d’aquest món, entre d’altres de la Reina Maria Cristina, davant de qui va intercedir quan va caure en desgràcia. Però ho va perdre tot i va viure els últims anys en l’absolut ostracisme. Ho va perdre tot... menys el favor del poble, que no és poc, i la posteritat: es diu que 200.000 persones van assistir al seguici fúnebre que va desfilar pels carrers de Barcelona el 13 de juny del 1902.

I és precisament amb el traspàs del poeta que arrenca L’enigma Verdaguer, que recula immediatament fins als inicis de la seva trajectòria, encara jove i encara a Folgueroles. “Vaig veure la telemovie sencera finalment dilluns, i em va sorprendre molt gratament. Ernest Villegas ha creat un mossèn Cinto molt potent, la resta del repartiment –Juanjo Puigcorbé hi fa de Menéndez Pelayo; Bea Segura, de Maria Cristina; Pere Arquillué, de bisbe Morgadas– ha fet un grandíssim treball, i el director ho ha lligat tot estupendament”, deia ahir l’actor.

Casamajor es posa ell mateix al sac dels que ho ignoraven quasi tot sobre el personatge. “I això que forma part de la cultura popular: quan beneïm la taula, utilitzem les seves paraules –'El bon Déu omnipotent amb sa divina paraula beneeixi aquesta taula’– i quan cantem el Virolai, recitem una lletra seva”, diu. Per on començar, si pretenem descobrir Verdaguer més enllà del tòpic?" Tant L’Atlàntida com el Canigó són milers de versos, però no s’hi ha de tenir por: mossèn Cinto escriu molt planer, és molt entenedor”. La mala notícia és que no hi busquin, a la pel·lícula, l’episodi del 25 d’agost del 1883, quan va entrar a Andorra pel port de Creussans, a Arcalís -o potser per l'Angonella, segons altres versions, però en qualsevol cas no per Setúria, com per algun motiu ha quedat semiestablert. No l’hi trobaran: “Només una referència tangencial als periples pirinencs quan mossèn Cinto em regala -bé, li regala a mossèn Colell- un exemplar del Canigó”.

L’enigma Verdaguer es va rodar atenció, amb una doble versió: primer  en català, i immediatament després, la mateixa escena en castellà. Exactament com ho feien als anys 30 amb les grans produccions de Holywood, només que allà la doble versió era en anglès i en castellà. El motiu? Que TVE coprodueix conjuntament amb TV3 i Diagonal TV la pel·lícula.

Casamajor, en fi, encadenarà al novembre el rodatge de La vampira del Raval, pel·lícula destinada a la pantalla gran en què encarna un periodista que investiga el cas real d’Enriqueta Martí, la primera assassina en sèrie de la història criminal catalana: en el moment de la detenció, el febrer del 1912, es va dir que havia segrestat i matat com a mínim una dotzena de nens... I al gener, Fred, on donarà vida a l’Antoin de cal Riot: “El guió és molt bo, així que tenim una bona base...”

Andorra
cine
biopic
estrena
Verdaguer
Roger Casamajor
L'enigma Verdaguer
Güell
Canigó
L'Atlàntida
Número de vots: 135
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic