El meu primer Sant Jordi (amb J. J. Vázquez)

Mariona Bessa (Escaldes, 1994) s’ha pres literalment això de fer carrera. Mirin, si no: fa dos anys es va endur el primer premi al concurs de contes de Nadal. L’any passat, el Guillem Cifre de novel·la juvenil amb La captura, que Barcanova va publicar a la tardor i amb què va debutar a la selva literària. I diumenge al matí compartia parada al Corte Inglés de la plaça Catalunya amb quatre patums mediàtiques de les (diguem-ne) lletres espanyoles: Julia Navarro (Una historia compartida), Ildefonso Falcones (Esclava de la libertad), Màxim Huerta (Adiós, pequeño) i, per si això els semblava poca cosa, Jorge Javier Vázquez, el guru de Sálvame (Antes del olvido). I ella, allà al mig. Més ràpid, impossible.

Com és fàcil intuir, Bessa estava ahir exultant: “Soc nova a l’ofici, era el meu primer Sant Jordi i va l’editorial i em munta un tour que ni somiat. No ho oblidaré mai”.

El més curiós de tot és que en un curs en què David Gálvez (La torre dels russos), Iñaki Rubio (Muertos, ¿quién os ha muerto?) i el duet format per Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent (Shanghai Andorra) arribaven a Sant Jordi amb llibre nou (o traducció) sota el braç, va haver de ser l’escaldenca qui salvés l’honor andosí al cap i casal de les lletres catalanes. Tots ells van preferir jugar a casa; ella, posseïda potser per l’energia de qui acaba d’ingressar al gremi, va optar per provar fortuna a la Champions del Sant Jordi.

La marató va arrencar dissabte al matí a la llibreria Punt i a part de Borrell,  i va continuar per la llibreria Ona i l’Abacus de Badalona i ja al diumenge, per l’Alibri del Passeig de Gràcia, el Corte Inglés i l’Abacus de Sants. D’acord que no  es pot dir que hi deixés la mà: va firmar en total una quinzena d’exemplars. Però va experimentar des de l’altre costat del taulell el que experimenten els escriptors de masses. El punt culminant va ser el matí de diumenge a Plaça Catalunya: “A la meva dreta, Màxim Huerta i a l’esquerra, Jorge Javier Vázquez. La pregunta òbvia és que hi feia jo entre aquelles dues patums, oi? Es veu que és costum posar un escriptor poc conegut o que comença entre els més mediàtics, per donar-li visibilitat i perquè no es produeixin aglomeracions. Imagina el que seria posar dos Vázquez de costat.A l’hora que vam compartir parada jo vaig firmar cinc exemplars, cinc, i ell mig centenar, com a mínim. Era una màquina de firmar”. La primera víctima de Bessa va ser una dona de mitjana edat que, recorda, li va comprar La captura a la seva filla Alana, de 10 anyets, “perquè li havia agradat Harry Potter, es va llegir la solapa de la meva novel·la i va intuir que li agradaria”. Dedicatòria estàndard: “Espero que gaudeixis d’aquesta història de família, amor i coratge”.

Diu que tots els seus col·legues van tenir paraules amables amb ella, la debutant: “El més xerraire va ser Jorge Javier, Màxim Huerta es va interessar per l’argument de la meva novel·la, Julia Navaro em va desitjar molta sort i tant amb ells dos com amb Ildefonso Falcones, amb qui només vaig coincidir cinc minuts, ens vam acabar fent una foto de record”. Això, pel que fa als mediàtics, però és que a Bessa el que li va fer especial il·lusió va ser compartir parada amb el divulgador David Bueno (Emocions a dojo), que va ser professor seu de genètica a la universitat. Perquè, recordin: Bessa és biòloga de professió.

I com que les bones notícies no s’acaben aquí, sàpiguen que Bessa té dues novel·les al sarró. Una, juvenil, que és el pal que a ella li agrada tocar i que prou bé li ha anat amb La captura, ficció climàtica amb un toc apocalíptic a mig camí entre Los guardianes del tiempo i Tenet. I una destinada al públic adult. De la primera no en pot parlar perquè està sub iudice o en capella, en espera del jurat del premi a què l’ha presentat. L’altra es titularà L’assassí dels tres cims i és, ho hauran vist venir, una història de crims –tres, per concretar– perpetrats en el transcurs de la (imaginària) carrera de muntanya que cada juny transcorre entre els pics del Casamanya, el Comapedrosa i de l’Estanyó i que haurà de resoldre Núria Martí, agent del nostre grup d’identitat judicial, amb l’ajut de Robert Santos, abans que la mortaldat es dispari. Per cert: L’assassí dels tres cims busca editor.