Es titula Casa de la Vall, està datat el 1932 i és difícil, per no dir impossible, que l'hagin vist mai, perquèestava en mans d'un col·leccionista particular i no consta que s'hagi exposat fins ara. Com a mínim, no li constava a Francesc Miralles, el comsisari de Joaquim Mir a Andorra, la grabn retrospectiva que li va consagrar el 2002 la sala d'exposicions del Govern i que és la bíblia de l'etapa andorrana del pintor. Es tracta d'un dibuix a llapis de dimensions reduïdes (23 per 33 centímetres), que Mir va pintar –és a dir, dibuixar– a la primera de les seves tres campanyes andosines, entre el 21 de setembre i l'1 de desembre del 1932. Es va allotjar a ca la Rita d'Engordany –l'any següent es va mudar a l'hotel Valira d'Escaldes– i en realitat és l'esbós preparatori per a La Revolta, el gran oli historicista, per no dir èpic, datat el 1933 i també de propietat privada que, casualitats de la vida, s'exposa fins al 26 de març al despatx del Síndic de Casa de la Vall.

Si en parlem avui i aquí és perquè Sindicatura ha adquirit per 9.400 aquest esbós, en el que era "una oportunitat única, de les que passen només un cop a la vida", d'afegir al fons d'art institucional una de les raríssimes obres del pintor català que té la Casa de la Vall com a protagonista. De fet, només se'n coneixen dues, i l'altra és La Revolta. Les diferències entre les dues teles són òbvies, dimensions de banda –La Revolta fa 89 per 116 centímetres). Casa de la Vall és un dibuix pelat, sense una ànima a la vista, i sembla lògic concloure que a l'oli definitiu, el germà gran del 1933, va reprendre el tema i va farcir l'escena amb els episodis tumultuosos que sens dubte els seus interlocutors li havien relatat. Ja saben: l'ocupació de Casa de la Vall per un grup de joves que reclamaven la instauració del sufragi universal (masculí), la publicitat de les sessions del Consell General i la modernització de l'administració. Immediatament després van venir la destitució del Consell sediciós que havia fet seves les reivindicacions dels revolucionaris, les dues vagues generals dels treballadors de Fhasa, la mobilització del sometent i la primera intervenció dels gendarmes de Baulard, que van aterrar per aquí el 18 d'agost i s'hi van quedar fins al 9 d'octubre. De fet, es devien creuar amb Mir, que va tornar a la tardor i que per tant es va perdre el xup xup revolucionari. 

La pregunta lògica és si La Revolta seguirà el camí de Casa de la Vall i acabarà ingressant al fons d'art del Consell General. És una opció que en realitat no s'ha arribat a plantejar, segons Sindicatura, i el preu de mercat, entre 60.000 i 140.000 euros, no sembla tan assumible com el de Casa de la Vall. Per si de cas, encara estan a temps de veure'l: fins al 26 de març, ja saben. Casa de la Vall, de la seva banda, passarà primer la preceptiva ITV, per comprovar-ne l'estat de conservació i si s'ha de restaurar, i la intenció és exposar-lo en públic.