Serà el festival d’orgue, i no l’Andorra Mountain, la primera cita musical autènticament internacional del postconfinament andosí. Qui ho havia de dir. És el que té fer les coses amb rigor, vocació i convicció, encara que sigui amb quatre cèntims, i no a cop d’ocurrència i d’improvisació, per molts centenars de milers d’euros que hi injectis. El cas és que el Mountain no ha arribat a celebrar ni la primera edició i el festival d’orgue ja va per la 21a. I les que vindran, mentre hi segueixin al capdavant els Amics dels Orgues, mossèn Ramon Sàrries i el director artístic, Ignasi Ribas.

És veritat que serà una cita tunejada i retallada, que passa de les vuit vetllades de l’any passat a només cinc –cal tenir en compte que el 2019 celebrava el 20è aniversari– i que s’ha optat per suprimir el programa paral·lel a l’estrictament concertístic. Per resumir: aquest estiu no hi haurà ni visites matinals als orgues amb els intèrprets del dia com a amfitrions, ni audicions per als més petits ni classes magistrals. Però s’ha salvat el cartell, l’essència del festival, que arrenca dilluns a la parroquial d’Escaldes amb Cellargonic, un duet d’orgue i violoncel a la polonesa –Renata i Radoslaw Marzec, en una combinació, per cert, inèdita al festival– i que Aaron Ribas (1992) clausurarà el 22 a l’arxiprestal de Sant Esteve amb un menú que inclou, atenció, transcripcions per a orgue de Chopin i d’un clàssic popular com ho és el Clar de lluna de Debussy. A Ribas, esperança local del teclat, li hem anat seguint la trajectòria des que passava les pàgines de les partitures, i després d’estudiar a l’Esmuc i Sttutgart, actualment exerceix com a organista titular a la parròquia de l’Immaculat Cor de Maria del barri madrileny de Ferraz.

Entremig, Thomas Ospital (1990), el nen prodigi de l’orgue francès, titular des del 2015 –tenia 25 anys!– de Sant Eustaqui de París i que debutarà el 12 d’agost a la capital amb un concentrat de Bach, Mozart i Duruflé i –augura Ignasi Ribas– una improvisació final a l’altura del George Danion de Sant Esteve, tot i que amb els seus 2.125 tubs potser se li quedarà una mica petit a qui acostuma a tocar una bèstia com l’orgue de Saint Sulpice, que en té 8.000 i gasta fama de ser el més gran de França, més i tot que el de Saint Sulpice. Recordin la data: serà el 12 d’agost, i com en la resta del cartell convé reservar entrada –ho poden fer al correu del festival, info@amicsdelsorgues.com– perquè l’aforament de Sant Esteve s’ha limitat a una vuitantena d’espectadors i tindran prioritat els que hagin efectuat reserva.

El cartell es completa, en fi, amb Przemyslav Kapitula, concertista polonès que oferirà un itinerari de descoberta per la música del seu país natal més enllà del reglamentari Chopin –Nowowiesjski, Surzynski, Lublin– i homenatjarà Vierne pel 150è aniversari del naixement del compositor francès. Serà el 15 d’agost i de nou a Sant Esteve. I per acabar, l’italià Alessandro Bianchi, titular de l’església anglicana de Lugano, en l’única cita d’aquest curs a l’orgue ibèric de la Massana i amb un àpat per a amants de les rareses: Sanger, Phalèses, Szony, Ponsat i Mushel (19 d’agost).
Ja que parlem de Sant Iscle, s’hauran adonat que aquest juliol no hi va haver les Jornades d’orgue ibèric que Amics dels Orgues va engegar el 2018, i que han sigut una altra de les víctimes col·laterals de la Covid: les dates previstes, a mitjans juliol, eren massa pròximes al desconfinament i es va considerar més prudent suspendre-les. Tornaran si tot va bé l’any que ve. I no es pensin, que també el festival va estar a la corda fluixa. Al final es va decidir tirar endavant per la millora de la situació sanitària i també per contribuir a l’oferta musical i al retorn a la normalitat, i aportar una vàlvula d’escapament a to amb el lema de l’edició, Camins, com només poden deparar l’art en general i la música en particular. Amb distància de seguretat, mascareta i doble circuit d’entrada i sortida: “Assistir a un concert d’orgue no comporta cap risc”. Paraula de mossèn Sàrries.