Diari digital d'Andorra Bondia
El calvari fa 30 centímetres i inclou detalls de la peanya i detalls que el fan únic, com ara el Crist crucificat, amb el cartell ‘INRI’ i el cap cot.
El calvari fa 30 centímetres i inclou detalls de la peanya i detalls que el fan únic, com ara el Crist crucificat, amb el cartell ‘INRI’ i el cap cot.
Exterior de la balma, situada en un camí molt poc transitat i fins fa poc oculta per boixos.
Exterior de la balma, situada en un camí molt poc transitat i fins fa poc oculta per boixos.

El misteri de la creu


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: J.Casamajor

Casamajor considera “únic” el gravat descobert quinze dies enrere per Sergi Ríos en una petita balma sense nom a la zona de la Bartra.

L’art rupestre continua donant sorpreses. I de les grosses. Recordin el conjunt monumental que va resultar cosí germà del Roc de les Bruixes descobert a l’abril pel bander Ferran Teixidó a sobre de Meritxell. Doncs quinze dies enrere l’encampadà Sergi Ríos va sortir a passejar per un camí avui en desús a la zona de la Bartra. Amb la bona fortuna que acabaven de desbrossar-lo, es va topar una petita balma oculta rere uns boixos, va tenir la bona ocurrència d’entrar-hi, i ves per on, tenia premi: un gravat rupestre que Jordi Casamajor, probablement la màxima autoritat en petròglifs pirinencs, no dubta a descriure com un “unicum”, un exemplar inèdit entre nosaltres i raríssim fins i tot en el context pirinenc.

Així, d’entrada, potser no sembla gran cosa: una creu votiva, més aviat un calvari, amb la peanya reglamentària. Les dimensions ja auguren que ens trobem davant d’un gravat especial: s’enfila per sobre dels 30 centímetres d’alçada. Però és que a més, i sobretot, l’artista que es va entretenir a repicar-lo al mur interior de la balma hi va inscriure també la figura de Crist clavat a la creu: “De creus n’hi ha tantes com vulguis, en l’art rupestre. Els calvaris ja no són tan abundants, però que incorporin el Crist crucificat i l’INRI, que aquí s’intueix, és absolutament insòlit. Sembla mentida, però encara queden conjunts per descobrir!”, explicava ahir Casamajor després d’inspeccionar in situ el tresor: “És cert que la Bartra és una zona molt prolífica en gravats medievals. I cal buscar-los pels antics camins, molts dels quals avui perduts o gairebé intransitables que discorren a mitja alçada, mai pel fons de la vall. Per aquest jo mateix hi havia passat en alguna ocasió, però els matolls ocultaven la cavitat. I el Sergi va tenir la intuïció de mirar-hi”.

Arribats en aquest punt, les preguntes són òbvies: qui és l’autor d’aquesta petita joia insculpta, i quan la va repicar? Casamajor s’anima a elucubrar, conscient que l’art rupestre no es deixa encasellar fàcilment però amb l’autoritat de qui n’ha vist milers (i n’ha descobert centenars) entre l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra. Alguna cosa en sap. La forquilla és àmplia, admet. Entre els segles XVI i XVIII: “Medieval no és, perquè no tenen aquest grau de detall ni aquest peu; modern, del XIX o del XX tampoc, perquè no tindria la pàtina que aquest sí que té” Respecte a l’autor, ho té clar. No va ser un pastor analfabet que es va refugiar a la balma amb el bestiar. Ell l’atribueix a algú prou familiaritzat amb la iconografia cristina com per dibuixar el món del calvari, els braços en creu, el cap cot i el Iesus Nazarenus Rex Judeorum: “No m’estranyaria que fos un capellà, i que s’hagués inspirat per al gravat en alguna creu votiva que li fos familiar, qui sap si encara es conserva l’original en alguna de les nostres sagristies”.

Gravat tel·lúric

No estem, insisteix, davant d’un gravat rudimentari, de motius geomètrics i traç insegur,  “tot i que tampoc no m’atreviria a dir-li artística perquè té una intencionalitat claríssima: respon a l’esquema de les creus votives, que el creient ofereix a Déu en senyal d’agraïment o perquè intervingui en favor seu, normalment en cas de malaltia”. És una manifestació d’espiritualitat “molt íntima”, especula: “És molt possible que qui fes aquesta creu no tingués cap intenció que la veiés ningú més. Una altra cosa és per què va triar precisament aquesta petita balma, que d’altra banda contribueix a donar-li al gravat una atmosfera especial, tel·lúrica”.

Per resumir: un descobriment excepcional, tant pes la mida com pel lloc i sobretot per la tipologia, que afegeix una peça única al catàleg de l’art rupestre nacional, que convida a obrir bé els ulls quan sortim a trescar per la muntanya, i que Pere Canturri, el pare de l’arqueologia andosina i el primer que es va adonar que vivim envoltats de petròglifs, segur que ja hauria pujat a visitar i documentar, conclou Casamajor.

Queda per dilucidar, com dèiem al principi, l’abast del nou conjunt del bosc de Rep, farcit de gravats filiformes i també naviformes, retícules, formes geomètriques, estels de cinc puntes, estructures antropomòrfiques i piquetejats que podrien ser intents de fer cassoletes. Als antípodes de la creu votiva de la Bartra, sí, però quin any per als amants de rocs i pedres.

Andorra
Encamp
la Bartra
gravats
art rupestre
Sergi Rios
Jordi Casamajor
petroglifs

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte