Si els agraden les xifres rodones, aquí en va una: diumenge va fer cent anys clavats que el bisbat d’Urgell va aprovar la venda del retaule de Sant Miquel de Prats. L’espavilat comprador va ser l’antiquari català Josep Bardolet, que aquell mateix any ja havia adquirit els frescos de Sant Esteve –els que dos anys enrere van ingressar a l’Espai Columba, al mòdic preu de 2,75 milions d’euros; el senyor Bardolet en va pagar 10.000 pessetes, 60 euros– i que el 1933 intermediaria en la venda dels de Santa Coloma –l’operació li va sortir per 15.000 pessetes, i recordin que el 2007 Govern en va pagar 4,5 milions per recuperar-los. Pel retaule de Prats Bardolet va ser una mica més garrepa i va oferir exactament 3.000 pessetes, preu que al rector de Canillo li va semblar raonable. Van tancar l’operació i així és com ens vam quedar sense el que els historiadors Francesc Miralpeix i Joan Bosch consideren a L’art de l’època moderna a Andorra “l’episodi artístic de més qualitat que es produeix al segle XVI, per la riquesa del llenguatge pictòric, la destresa tècnica i la varietat de recursos”. Es refereixen al retaule de Prats, obra del Mestre de Canillo –el pintor Miquel Ramells i el daurador Guiu Borgonýó– i datada entre el 1535 i el 1540.

N’hi ha per a tant? Ho comprovarem l’any que ve, quan s’hi instal·li la “recomposició” –el terme és del cònsol, Jordi Alcobé– que el Comú ha encarregat i que completarà el trencaclosques actual: si avui pugen fins a Sant Miquel, s’hi trobaran les rèpliques de les úniques peces del retaule que s’han localitzat: dues taules, Caiguda dels àngels rebels, adquirida el 1991 pel Govern, i L’aparició del mont Gàrgan, que juntament amb la predel·la formen part de la col·lecció d’art de Creand. La resta del retaule –quatre plafons amb escenes de l’aparició de Sant Miquel bisbe, Sant Miquel pesant les ànimes, La curació d’Aquilinus i El miracle del mont Saint Michel– es van perdre en algun moment del periple iniciat el 1926 i avui es troben en parador desconegut. Bardolet, que argumentava que la compra del retaule “per evitar que es continués deteriorant”, el va revendre de seguida a la galeria Costa de Palma de Mallorca, que el 1958 encara el tenia en exposició. A principis del decenni següent el col·leccionista Joan March n’adquireix la predel·la i L’aparició al mont Gàrgan, els descendents del galerista es queden Caiguda dels àngels rebels, i a les altres quatre taules se’ls perd la pista. I fins avui. Recuperar-les pot semblar com si busquéssim l’agulla al paller. Però els miracles existeixen i només cal que recordin el fragment mural de Sant Cristòfol d’Anyós, que es creia perdut des del 1955 i que el desembre del 2023 va aparèixer als fons de cert col·leccionista francès que prefereix conservar l’anonimat. Si va passar una vegada, no és impossible que passi de nou, ara amb les taules perdudes de Prats.

La bona notícia, a banda de la “recomposició” del retaule, és que el ministeri aprofitarà l’ocasió per practicar una rehabilitació integral a l’església de Sant Miquel. No direm que urgent però sí absolutament necessària, i només cal que es fixin en les filtracions i les esquerdes. La intervenció acabarà amb les humitats, renovarà el sistema elèctric i sanejarà el soler de fusta, i l’objectiu és que les obres arrenquin com a molt tard a principi de l’any que ve.

Al mateix temps, s’han programat prospeccions arqueològiques a l’entorn de la capella per mirar si allà sota hi ha sorpreses –com les olles exhumades el 1999, cinc recipients ceràmics datats cap al 1700 abans de Crist i que per a sorpresa dels arqueòlegs conservaven restes de datura stramonium, l’estramoni de tota la vida, també conegut com a herba dels bruixots. Perquè no s’oblidin que estem en plena zona màgica, com proven la presència del roc de les Bruixes, dels gravats del Bosc del Rep i, naturalment, Meritxell. Sant Miquel no pot ser casualitat.