Diari digital d'Andorra Bondia
Una veïna encèn una espelma a l’oratori de Sant Antoni, al Puial.
Una veïna encèn una espelma a l’oratori de Sant Antoni, al Puial.

El misteri de Sant Antoni


Escrit per: 
Redacció / Foto: J. Ll. A.

L’Arxiu de la capital intenta reconstruir la biografia de la imatge del patró del barri del Puial.

A Sant Antoni de Pàdua se li coneixen una colla de miracles, i des d’ara mateix li podem afegir també un misteri andorrà, que no és poca cosa: el de l’oratori sota la seva advocació al barri del Puial de la capital. L’arxiver Joan-Lluís Ayala consagra a la veteraníssima festa major del barri, que se celebra el cap de setmana més pròxim a la festivitat del nostre sant d’avui i que aquest any arriba a la 60a edició, la Peça del mes de juny, i tenia la noble intenció d’explicar-nos els orígens de la talla del sant, que carrega reglamentàriament amb el Nen Jesús. Un oratori urbà com en queden poquíssims –de fet, n’hi ha d’altres?– i que acostuma a tenir un bon estol d’espelmes enceses, mostra de la devoció popular de què encara avui és objecte.

Doncs bé: resulta que l’única referència que n’ha trobat l’arxiver Ayala és la memòria d’Andreu Cardona de cal Callaueta: la imatge hi és “des de sempre”, en consonància amb el patronatge de Sant Antoni sobre el barri, diu Cardona i corroboren els padrins del Puial. D’acord, però, des de quan, més o menys? Des del segle XIX? Abans i tot? Qui la va encarregar? Qui la va tallar? Sempre ha estat al nínxol excavat a la façana de la mateixa casa? Per què en aquesta, precisament? I com és que qui se n’ocupa del, diguem-ne, manteniment, és Casa Estevet, que és la que hi ha just al davant?

Sobre tots aquests extrems s’estén un dens i sorprenent mur de silenci, constata Ayala. Pere Canturri no li va dedicar –i això és notícia– ni una línia de la seva omnívora curiositat. O com a mínim, no se n’ha trobat referència. Però és que tampoc ni Casi Arajol ni Sergi Arajol, que venen a ser una cosa així com la memòria externa del nostre segle XX, en coneixen els orígens més enllà que, com sosté Cardona, la imatge hi ha sigut “sempre”.

Així que tenim al Puial un misteri antoní que espera resposta. El que no té res de misteriós, gràcies a les indagacions d’Ayala, són els orígens de la festa major del barri, que van arrencar el 1959 i que sempre han estat “en llaor” de Sant Antoni. La van impulsar un grup de veïns –en cita Isidre Armengol, Àngel Julià, Jaume Simon, Bonaventura Massip, Celestí Xandri i, atenció, el Trepaulos– i entre els records que ha anat esporgant hi ha el de l’Estevet el Boig (!), acordionista de la Seu que tocava de tot i que va amenitzar les primeres festes. També ha exhumat el carnet de soci de la Barriada del Puyal, amb y, a nom de Xandri, soci “fundador”, expedit amb el número 5, l’octubre del 1961. Ho trobaran a la Peça del mes de l’arxiu de la capital. Una suculenta mina.

Andorra
Puial
Cardona
Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni
festa major
oratori
Número de vots: 175
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic