La utopia és una idea, projecte o societat ideal, on tot funciona d’una manera justa, pacífica, creativa... Sovint, la paraula utopia s'usa despectivament, com a sinònim d'impossible o d'ingenu; però la utopia és un motor de transformació: molts drets socials, descobertes i avenços científics eren o són utopies, fins que es realitzen. Llavors, el que pareixia inviable passa a ser normalitat.

"El que avui és real, ahir semblava imaginació". Walt Whitman

La distopia és... el que veiem cada dia: l'egoisme-inconsciència-ignorància-violència-por estan destruint les persones i la naturalesa; preval la llei del més fort, la injustícia, l'opressió, la falsedat... Contaminació general, canvi climàtic, genocidis, guerres... Els governs controlen la dissidència i mantenen la gent ocupada, distreta i atemorida; això és traumàtic, distorsiona i emmalalteix. Entre confusió i anestèsia, impotència i por, anem fent camí cap al desastre.

“No veure, no entendre, no reaccionar: així comencen les catàstrofes”. Albert Camus

De la distopia a la utopia no hi ha un salt directe, sinó un camí de consciència, responsabilitat compartida i actes coherents. La clau està en accions, personals i col·lectives, que cultivin la pau, valors humans, ecosofia... avançar cap al bé comú: "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món" Malauradament, molts pensen que això és un somni impossible.

“El que permet el triomf del mal no és la força dels dolents, sinó la inacció dels bons”. Edmund Burke

Cadascú pot ajudar a transformar el món. Per fer-ho cal canviar de mentalitat, superar els atavismes distòpics. Però els humans només solem canviar si el patiment obliga. Això no vol dir que un cataclisme global doni pas a la utopia, al contrari, fàcil pot portar a un neofeixisme total, o a l'extinció. De fet, la gent s'aferra al que coneix; per penós o perillós que sigui, el mal conegut sembla millor que el bé possible. La por al canvi paralitza, condueix a acceptar, acatar o suportar l'intolerable.

“Alliberar-se no és no tenir por, és no deixar-se governar per ella”.
Hannah Arendt

Però, com pot una ment distòpica curar-se, si no coneix altra cosa? Si és víctima d'un sistema que la manté lligada amb mil ànsies, desitjos i pors?, batallant per més i més diners, i anestesiada amb inacabables obligacions, distraccions i falses necessitats. Conscienciar-nos de la foscor que ens governa és el primer pas per, sobrepassant-la, alliberar els potencials creatius inherents a cadascú.

“Mentre el vell món agonitza i el nou triga a aparèixer, sorgeixen els monstres”. Antonio Gramsci

Quan el món esdevé monstruós, la utopia sobreviu en espais petits; no és una fugida, és preservació. Ara, en descarada expansió distòpica, es tracta de mantenir la lucidesa i l'acció valenta; això  converteix els més desperts en pioners i guardians del futur. Vist que un cataclisme és molt probable, el nostre deure és preservar la utopia, per aconseguir que el buit postcaos no es torni a omplir de monstres. Que governants, savis i tots junts, realitzem el vell somni d'un món amb justícia i pau.

"Tot està per fer i tot és possible". Miquel Martí i Pol