A l’Aplec de Canòlich mai hi ha faltat un bon àpat, com a la Festa Major o en alguna celebració com ara una boda. Fins i tot en èpoques on a Andorra, i per tant, a Sant Julià de Lòria, l’alimentació era força limitada o , en alguns moments només de subsistència. Els testimonis de padrines nascudes a principis del segle XX recorden que no hi havia res, tret de la matança del porc que havien d’estirar tot l’any. Es posaven els embotits a assecar i les costelles es fregien, es cobrien amb oli i duraven tot l’any.

Cal tenir en compte que es preparaven fins a cinc àpats cada dia. A trenc d’alba, l’esmorzar, després l’anomenat ‘deu hores’, el dinar, la berenada i el sopar. Es disposava també d’un hort per tenir les verdures i les trumfes que es guardaven al celler.

Per Canòlich, però, es feia una excepció. El ja desaparegut Hotel Pol va servir a les autoritats la primera paella d’arròs i també els primers gelats de Sant Julià gràcies a una original màquina de manivel·la.

Autoritats, a part, el poble també treia el ventre de pena per la festivitat de la patrona i n’és una mostra el programa del 2025 que ha editat el Comú. A la presentació, el cònsol major, Cerni Cairat escriu que “un dels meus millors records de l’Aplec de Canòlich era que tot just arribar a peu al Santuari, ens assèiem per fer un mos amb uns amics de la família que sempre ens preparaven una truita de murgues”, tota una tradició el darrer dissabte de maig. Anys enrere, les murgues es collien pel camí, de pujada, però la majoria ja les portaven fetes de casa. Ara és cada cop més difícil trobar-ne.

Eren anys en què només s’hi anava a peu (no hi havia carretera), amb matxo i els que tenien masovers ho feien amb cavall. Els animals duien els aliments (embotits, conill, pollastre, verdures...), tres sacs de pa i les begudes (aigua, vi, ratafia...) que s’havien de consumir durant la jornada.

El dia de Canòlich, els joves eren els únics que no s’havien de preocupar pel menjar perquè totes les famílies els convidaven i a més, els deixaven les lloses per a coure-hi la carn.

L’historiador David Mas explica la importància de les trobades a taula el dia de l’Aplec, “és la convivència perquè no és anar a missa i tornar cap a casa, sinó que és un acte de trobada entre família i amics”. A banda de la parròquia laurediana, les poblacions catalanes d’Arduix, Civís, Asnurri o Argolell també tenen de patrona la Mare de Déu de Canòlich i Mas assegura que “abans es concertaven molts matrimonis i això es feia principalment durant els dinars”.

Un element important és el pa que és beneït i del qual l’any passat se’n van repartir més de 6.000. Des del 2022 també n’hi ha de tef, aptes per a celíacs. El dinar més habitual són les costelles a la llosa i les amanides, el pollastre, conill i coca, tot això acompanyat de vi.

En algunes ocasions i depenent de les pluges, els que han pujat a peu ja sigui pel camí vell que surt del costat de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a Aixovall o des de Bixessarri han pogut plegar bolets. En el monogràfic es detalla que a la parròquia hi ha cinc varietats que són comestibles com les carreroles o carreretes, el cep, la greixa, la murga i el rovelló.

Abans també es trobava molt enciam de font (no confondre amb la tora) i en cotes més altes les xicoies que es mengen amb amanides, amb oli, vinagre i sal. L’enciam i la font apareixen quan la neu es fon, a la primavera. Els camins de Canòlich també tenen una àmplia riquesa en herbes i plantes aromàtiques com el timó. 

L’Aplec de Canòlich tindrà lloc el dissabte dia 31 a partir de dos quarts de vuit amb la pujada popular pel camí vell, que anirà seguida de l’aviada de coets. A les 8 es farà una missa a l’església parroquial, a les 10 una altra al Santuari i a les 12 la concelebrada amb tots els rectors d’Andorra i la benedicció del terme amb l’acompanyament musical de la Cobla Ciutat de Manresa i la representació del Ball de Canòlich per part de l’Esbart Laurèdia. Abans, a dos quarts de deu, s’haurà beneït el pa. Que no falti.