La monumental biografia novel·lada de mossèn Cinto que Àlvar Valls va tenir l’ull clínic de publicar a principis de març, just abans de la pandèmia, continua donant-li alegries: Entre l’infern i la glòria forma part de les tres obres finalistes del premi Amat-Piniella, que es convoca des del 2000, inicialment per a novel·les històriques inèdites però que des del 2007 distingeix un títol de ficció o memòries ja publicat i que toqui, diuen les bases, “algun des moviments socials contemporanis”. Valls competirà amb el mallorquí Sebastià Alzamora, que hi concorre amb Reis del món, on novel·la el periple real de l’hinduista i traductor Joan Mascaró i del banquer Joan March, tots dos coetanis, fills del mateix poble, Santa Margalida, d’ideologies i tarannà ben contrastats i que van mantenir una llarga, complexa i cordial relació. El tercer en concòrdia és el valencià Joan Francesc Mira, amb Tots els camins, segona entrega d’unes suculentes memòries que van arrencar amb El tramvia groc i que ara se centren en la vocació religiosa del futur escriptor, que el va dur successivament al monestir navarrès d’Iratxe i a la Universitat Gregoriana de Roma, per acabar després del reglamentari desencant pul·lulant per l’Europa dels fascinants anys 60, Düsseldorf, París, Oslo, Budapest, Oxford i anar fent fins a la mort de Franco amb què conclou el volum.
El veredicte del jurat es farà públic el 23 de febrer a Manresa. El premi el convoquen Òmnium Cultural i l’Ajuntament de la capital del Bages, i el guanyador afegirà el seu nom a un palmarès on figuren Antoni Pladevall, Jordi Coca, Monika Zgustova, Pep Coll, Joan Daniel Beszonoff i Ramon Solsona, i que en l’última edició es va endur Joan-Lluís Lluís amb Jo soc aquell que va matar Franco. Valls té al sarró el premi Amadeu Oller de poesia (1968) i el Pirene de periodisme interpirinenc (1997).
