El Museu Nacional: compte enrere

Xavier Aleix s’endú el concurs per la remodelació dels jardins de Casa de la Vall, l’espai preferit per a l’equipament.

El concurs d’idees convocat el gener del 2019 pel Consell General per a la remodelació dels jardins de Casa de la Vall s’havia d’haver decidit primer el 19 de setembre i, després d’un primer retard, el 30 d’octubre, però el resultat final de la deliberació del jurat va tenir finalment lloc dimarts passat. Dels vuit projectes que van arribar a la fase final del concurs, el primer premi va ser per al que l’arquitecte Xavier Aleix va presentar sota el lema Àgora; el segon, per a Identitats, de Gerard Arias i Eduar Mariné, i el tercer, per a Les 78 claus i la pedra en sec, de Lluís Ginjaume i Gerard Veciana.

Els projectes que han concorregut s’exposaran el 29 de gener al vestíbul del Consell General, i si en parlem avui i aquí és perquè la reurbanització del que tècnicament s’anomena “zona posterior de Casa de la Vall” –el solar que va deixar expedit l’antiga Casa del Benefici, enderrocada el 2017, així com els jardins, l’aparcament del Consell i el que queda del roc del tossal del Felip– és l’espai que té més butlletes per acabar encabint el futur Museu Nacional, el projecte estrella de la legislatura en matèria patrimonial –amb el permís, és clar, de la reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar.

El cert és que les bases del concurs ja establien específicament que el projecte havia de preveure un espai per ubicar-hi les mesures del blat, recentment restaurades pel Comú de la capital, així com altres elements patrimonials avui dispersos pel complex de Casa de la Vall i qui sap si la Creu Grossa, que ara s’exposa a la planta baixa del Comú. A partir d’aquesta previsió, i segons fonts coneixedores del cas, alguns dels projectes que s’hi van presentar ja incloïen una estructura que podia ser fàcilment reconvertida en equipament museístic. Segons altres fonts, no és el cas del projecte guanyador, però el cert és que les bases del concurs no obliguen que el primer premi sigui necessàriament el que s’acabi executant, i en cas que fos així, als jardins de Casa de la Vall hi ha prou superfície disponible perquè s’hi acabés erigint un equipament d’aquestes característiques. Sobretot perquè –insisteixen aquestes fonts– els centres històrics són per definició urbanísticament densos i la zona ha quedat prou esponjada després de l’enderrocament de la Casa del Benefici, de forma que seria imaginable construir al solar que ha quedat buit i al jardí que confronta amb l’antic hotel Viena. De fet, el POUP de la capital així ho preveu.

l Museu Nacional, en fi, és una obra a llarg termini, que no estarà en el millor dels casos llest abans del 2025. De moment se n’està redactant el “relat”, l’esbós del projecte museològic que s’hi exposarà i que hauria d’estar definit cap al 2022. A més de Casa de la Vall, que té al favor la centralitat, altres espais que han sonat al ministeri per ubicar-hi el Museu Nacional són el solar de l’antic hotel Casino –l’aparcament adjacent al Thyssen, per entendre’ns–, l’aparcament del Govern a Prat de la Creu i, ja en l’àmbit de les pures utopies, el futur espai multifuncional de la capital. Sense oblidar l’opció per un edifici ja existent, que el ministeri no ha descartat mai però que sembla la menys viable.