Quan tot semblava que el Museu Nacional estava encarrilat, tenia una ubicació “ideal”, a la parcel·la de just davant de l’edifici administratiu del Govern, amb el canvi de lideratge al Comú d’Andorra la Vella s’ha tornat a quedar sense espai, encara que sigui temporalment. Des de la corporació comunal demanen “poder estudiar tots els projectes que hi ha i els emplaçaments que tenen i poder decidir a què destinen aquest espai”, segons ha explicat la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, davant la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, i ha afegit que el Comú de la capital també ha expressat la voluntat de col·laborar amb el ministeri i d’oferir un altre lloc si arribés el cas.

Aquesta pausa a la qual obliga el Comú d’Andorra la Vella no afecta els plans del ministeri, però, que tampoc té una partida pressupostària per engegar-lo. “Ara mateix no ens condiciona l’espai, perquè el que hem de treballar és el concepte”, ha assegurat Bonell, que ha explicat que aquest 2024 la voluntat és treballar internament el projecte, analitzar tota la documentació de què disposa el ministeri i engegar un procés de participació ciutadana. Així mateix, ha manifestat que “vull pensar que podrem treballar conjuntament amb Andorra la Vella aquest projecte”.

La definició del projecte del Museu Nacional i dels seus continguts és una de les accions que s’inclouen en la línia estratègica definida pel departament de Patrimoni Cultural per dinamitzar i didactitzar el web historia.ad com a eina bàsica d’estructuració de la recerca i el coneixement històrics, que entre d’altres també preveu la incentivació de la recerca històrica i el foment d’exposicions etnohistòriques, entre altres. 

Aquest departament té dues línies estratègiques més: protegir, conservar, restaurar, salvaguardar, digitalitzar i difondre el patrimoni cultural, material i immaterial; i avançar en la política cultural exterior en l’àmbit del patrimoni cultural, material i immaterial, que inclou relacions amb la Unesco, el Consell d’Europa i la Comunitat de Treball dels Pirineus. En el primer d’aquests dos eixos s’inclou el trasllat de l’Arxiu Nacional, de cara a l’any vinent, a l’annex de l’antic Hotel Rosaleda, on ara mateix hi ha el Centre de Català. Això serà un cop es disposi dels espais de la planta baixa de l’Hotel Hermus, que el Govern està rehabilitant per fer-hi habitatge de lloguer a preu assequible, on s’ubicarà el Centre de Català. Bonell ha explicat que el trasllat dels arxius “és una prioritat”, però que cal ser cautelosos, i ha assenyalat que s’ha de fer el trasllat de “tota l’àrea d’arxius”, portant a Encamp alhora la documentació i el personal. 

En relació amb la política cultural exterior en l’àmbit del patrimoni cultural, més enllà de divulgar el patrimoni mundial de la Unesco que es té (Vall del Madriu-Perafita-Claror, Festes del foc, Festes de l’Ossa i la transhumància), es vol avançar en la candidatura dels Testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: El coprincipat d’Andorra. I lligat a això hi ha la Llei del patrimoni cultural i els entorns de protecció. La socialdemòcrata Susanna Vela ha expressat preocupació pel fet que aquests entorns no s’haguessin esmentat en la presentació realitzada de les línies estratègiques del ministeri de Cultura, però la ministra ha assegurat que es treballa paral·lelament el redactat de la nova llei i els entorns de protecció, donant prioritat als de les construccions que s’inclouen en la candidatura dels Testimonis materials de la construcció a patrimoni de la humanitat. En aquest punt, Bonell ha recordat que l’entorn de Sant Serni de Nagol està en fase d’al·legacions i ha assegurat que els de Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella “estan molt avançats”, mentre que també ja té l’estudi fet Sant Miquel d’Engolasters. Aquests seran “els que més ràpid tindrem”, ha assegurat la ministra.
 

Emancipació dels joves 
Contribuir al procés d’emancipació de les persones joves i acompanyar-les en la construcció del seu projecte vital és una de fites que té plantejades l’àrea de Promoció de la Joventut i el Voluntariat, que s’integra al ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Com evidentment, també ho és la implementació de les polítiques públiques de joventut, on s’inclou acabar el Pla Nacional de la Joventut. En relació amb aquest punt, Bonell ha informat que està “molt avançat” i que es treballa per presentar-lo aquest mateix 2024.

Pel que fa al voluntariat, es treballarà per sensibilitzar sobre l’acció voluntària i s’iniciaran els treballs del Pla Nacional de Promoció del Voluntariat, a més de reconèixer i formar els voluntaris.
 

A Venècia, acompanyats 
No es renuncia a participar en la Biennal d’art de Venècia, però sí a fer-ho en solitari com fins ara. Ho ha tornat a exposar la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, a preguntes de la socialdemòcrata Susanna Vela. Tant Bonell com Vela han coincidit que és una oportunitat “molt important” per als artistes del país, però segons Bonell els costos són “molt elevats”. Per això es treballa amb el ministeri d’Afers Exteriors la possibilitat de participar en el festival venecià conjuntament amb altres petits estats. 

Pel que fa a la promoció interna dels artistes del país i la seva professionalització, que és un dels eixos estratègics del departament de promoció cultural, la setmana que ve el Govern aprovarà el reglament que desenvolupa l’Estatut de l’Artista. I amb aquest es farà difusió per fomentar la programació d’artistes andorrans. El departament de Promoció Cultural també s’ha marcat altres dues línies estratègiques: una per fomentar els hàbits de lectura i la promoció d’editors i escriptors del país, i l’altra per actualitzar els discursos i la museografia dels equipaments.

 
Política Lingüística
Promoure la llengua oficial com a llengua d’ús social, de treball i dels serveis és un dels eixos estratègics en què s’estructura l’activitat del departament de Política Lingüística. Per fer-ho, es volen crear nous materials i ampliar l’oferta formativa, cosa que també servirà per reforçar el rol d’exemplaritat de les administracions públiques.