El compromís hi és des que el cap de Govern, Xavier Espot, el va assumir com a propi al gener, quan es va presentar el Relat Nacional. “Serà una de les prioritats de la pròxima legislatura, una fita no només cultural, sinó també identitària, perquè un país que s’estima ha de disposar d’un Museu Nacional. I durant el pròxim mandat en posarem la primera pedra, fins i tot una mica més”, sostenia en plena precampanya per a les generals. 

Deu mesos després, i amb la reelecció a la butxaca, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, recull el guant i concreta una mica més –però no gaire– els plans de l’Executiu per a l’equipament. El primer de tots, el calendari. I com veuran, no hi ha pressa. L’objectiu de la ministra és que el projecte del nou Museu Nacional s’adjudiqui abans que acabi el mandat. És a dir, el primer trimestre del 2027. Com a mínim, és un horitzó temporal, no les vaguetats i les inconcrecions d’altres vegades.

El cert és que l’únic que ara mateix està clar és la ubicació: a la parcel·la de propietat comunal a l’aparcament de l’antic COEX, just davant de l’edifici administratiu, que la cònsol anterior Conxita Marsol, va posar a disposició del Govern per aixecar-hi un edifici “institucional”. Serà definitivament el Museu Nacional –amb totes les precaucions  de projectes a tan llarg termini: pensin només en la reforma de l’Estadi Comunal i en el recinte multifuncional– i segons Bonell el que cal ara és acabar de determinar quin n’ha de ser el contingut: “Tots tenim clar que volem un Museu Nacional, sí, però, com ens l’imaginem?” Aquesta és la feina que ha encarregat als tècnics del ministeri per al curs que ve, a partir del Relat Nacional i, diu la ministra, amb algun procés de participació ciutadana. Els models són sobre el paper dos: l’interpretatiu, estil BiciLab, i l’identitari, de contingut més polític, a l’estil del Museu d’Història de Catalunya. Però la insistència d’aquest i de l’anterior ministeri en el Relat Nacional sembla decantar clarament la balança cap al segon. 

El 2025, continua Bonell, es destinarà ja una partida pressupostària per concretar-ne el discurs museogràfic, “i a partir d’aquí convocarem el concurs corresponent per visualitzar el projecte i poder-lo adjudicar al final de la legislatura”. Amb tres consignes: el Museu Nacional –per dir-ho més pròpiament, l’edifici on s’ubiqui– haurà de constituir una porta d’entrada a la història i la identitat nacionals, haurà de pensar tant en els turistes com en els ciutadans, i haurà de ser un espai “viu i dinàmic”. I Bonell pensa aquí obertament en altres continguts a banda dels estrictament museogràfics.

La Biblioteca Pública, ferma candidata a compartir piset amb el Museu Nacional
Té coll avall el cònsol menor de la capital, Miquel Canturri, que l’Institut de Música tindrà un forat a l’edifici del futur Museu Nacional. Seria una mena de contrapartida a la cessió del solar de propietat comunal on s’aixecarà l’equipament. Però la ministra Bonell no ho té tan clar. De fet, segons ella l’única opció que hi ha de moment sobre la taula és la de traslladar-hi les instal·lacions de la Biblioteca pública, avui als baixos de Prada Casadet i que han quedat petites i obsoletes, com els mateixos bibliotecaris no s’han cansat de denunciar. Així ho entén també la ministra: “L’espai és molt limitat, caldria fer-hi moltes obres de millora, així que l’objectiu és treure-la de Prada Casadet”. Una altra idea que rumia des de fa temps el ministeri és traspassar al Comú la gestió de la Biblioteca Pública, avui competència de Cultura però que funciona a tots els efectes com una biblioteca comunal. De fet, la capital és l’única parròquia que no en té. Es tractaria de cedir la sala de lectura, no de polítiques que avui gestiona la Pública com ara el foment de la lectura, que continuarien en mans del ministeri.