Resulta que l'obra de la Seu en què s'ha convertit el Museu Nacional, i que va tenir el seu moment de màxima esplendor –recordin– durant el mandat de Juli Minoves i el projecte monumental de Frank Gehry, 35 milions d'euros, es va començar a gestar el 1987. Van ser Eudald Guillamet i Xavier Llovera, aleshores al departament de Cultura, els ideòlegs d'una enquesta que demanava als ciutadans si creien necessària l'existència d'un equipament com aquest, com el visualitzaven i quin n'hauria de ser, grosso modo, el contingut. Aquest és el punt de partida del serial del Museu Nacional segons el document base del projecte museològic elaborat per un equip pluridisciplinari del ministeri que coordina Eva Arasa i que, en paraules de la cap de Museus i Monuments, Ruth Casabella, "sintetitza i destil·la" els projectes, memoràndums, idees i fins i tot ocurrències que s'han succeït aquests últims tres decennis.
La bona notícia és que existeix per fi un document que ha de servir de punt de partida, ara sí, del futur Museu Nacional. Un document que ara haurà de "validar i polir", diu Casabella, una empresa especialitzada que es contractarà de forma imminent: "Una vegada validat aquest primer projecte museològic passarem a la fase 2, avantprojecte tècnic i museogràfic, prèvia a la licitació del projecte arquitectònic". Tot això, és clar, sobre el paper i sense calendari tancat. I amb l'espasa de Dàmocles que ara mateix no està clar que el Nacional pugui aixecar-se un dia a l'Espai Capital. Però tenim un projecte museològic. És molt més del que mai havíem tingut. Una altra cosa és que només l'han vist els membres de la Taula del Museu Nacional, que d'altra banda tampoc sabem qui són.
Aquests són alguns dels retrets que ha hagut d'escoltar Casabella en la ponència inaugural de la jornada El futur dels museus, els museus del futur, convocada per ICOM Andorra i que ha tingut lloc avui al BiciLab. Aquests, i que des del 1987, com ha assumit la mateixa Casabella, no s'ha tornat a polsar l'opinió del ciutadà per saber si realment és una inquietud àmpliament compartida o és sentida com una necessitat pels andorrans d'avui. I aquesta és probablement una feina que s'hauria d'haver fet abans: l'enquesta del 1987, però als ciutadans d'avui.
Farga Rossell i Automòbil
Així que tenim l'embrió del Nacional. El cert és que la ponència de Casabella versava sobre el Pla Estratègic 2024-2030. A primera vista no semblava que en poguéssim esperar gaires novetats respecte al desembre, quan es va presentar en públic. Però n'hi va haver dues, i d'importants. Les dues, a compte dels equipaments que junt amb l'Espai Columba havien de liderar aquesta nova etapa: el Museu de l'Automòbil i la Farga Rossell.
La Farga, diu Casabella, "se'ns queia a trossos per falta de manteniment, i això ve de molts anys enrere, i la vam haver de tancar per seguretat: no ens la podíem jugar". La demostració i la maquinària –la peixera i el botàs– donaven problemes des de feia temps, però quan l'audiovisual "va morir, literalment", es va optar per la clausura. Això va ser la tardor passada, i la voluntat és renovar "completament" l'equipament i retornar-li l'esplendor original, "però serà molt complex des del punt de vista tècnic i també del pressupostari". De fet, no hi ha calendari previst, admet Casabella, així que la Farga Rossell seguirà tancada sine die.
El Museu de l'Automòbil es troba ara mateix en uns llimbs similars. I això que al desembre semblava que el futur era seu: la ministra Mònica Bonell tenia coll avall el trasllat de les instal·lacions al nou edifici comunal de la plaça dels Arínsols d'Encamp Això ja ho podem descartar. L'Automòbil es queda on està. Però recordaran que al maig va haver de tancar sense previ avís perquè en una revisió rutinària es va detectar la presència d'amiant, element potencialment cancerigen, a vuit dels vehicles de la col·lecció: "Hi havíem dedicat molts esforços i molts recursos per convertir un garatge en un museu –il·luminació, catenàries, carteles, seguretat– fins que ens vam topar amb l'amiant. I de nou ho vam tenir clar: la seguretat de treballadors i visitants era prioritària. Així que vam tancar". Això va ser a principis de maig, però de nou aquí no hi ha calendari ni tan sols aproximat: "Treballem amb empreses especialitzades per obrir com més aviat millor".
