D’acord: l’escena immortal d’Único testigo és la ballarusca que un Harrison Ford en el millor moment de la seva carrera i una Kelly Mcgillis com mai més l’hem tornat a veure es marcaven al paller de casa d’ella als acords de Louis Armstrong i del seu Wonderful World. I Lukas Haas no hi és, al paller d’aquell tros de paradís. Massa petit. Però seus són els ulls estupefactes que se li queden al petit Samuel, el nen amish que descobreix l’assassí de torn al taulell de condecoracions de la comissaria de Philadelphia on treballa el nostre heroi Harrison. Ho recorden, ¿oi?
Doncs el petit Lukas ha crescut, avui és un home de 39 anys i Josep del Pozo l’ha enrolat perquè encarni Bull, el director del joc de rol que convoca quatre joves més o menys desocupats a l’edifici de Sud Radio i que -com diu l’espectacular teaser de la pel·lícula: no se’l perdin a Vimeo- els dóna un inquietant consell: “Don’t run, just play for yor life”. Haas serà per tant, i si la cosa no fa llufa, l’“estrella” que el guionista, director i productor havia dit que completaria l’elenc de Danger. Val que no és Leonardo di Caprio ni Tobey Maguire ni Collin Farrell, per citar només tres col·legues i coetanis, i que la trajectòria de Haas ha sigut més aviat desigual (Origen, Contraband, Lincoln); però ens hi juguem un peix que ha sigut evocar el paradís amish d’Único testigo i fer-los venir salivera. Doncs això és el que pot aportar Lukas Haas a un projecte com Danger, tot i que Pozo encara no vol cantar victòria i diu que l’actor nordamericà és “el que sona amb més força”, juntament amb el de l’actiu Emma Rigby, una estrella de les telèseries britàniques (Hollyoaks, Prisoner’s Wives). Haas i Rigby s’afegiran als dels ja confirmats: el també britànic Alex Guilford -el protagonista de Danger, i també del tease-, la nord-americana Natalya Rudakova (Transporter) i la nostra Elisabeth Terri.
Tot això, com dèiem una mica més amunt, serà si tot plegat no fa llufa: Pozo advertia ahir que no es rodarà abans de l’estiu i que es pot donar la circumstància que en aquelles dates ja hagin començat les obres que han de convertir l’estació del Pic Negre en el centre d’alt rendiment esportiu anunciat per Toni Martí: “L’escenari natural de Danger és Sud Radio, perquè el guió el vaig escriure un cop vaig haver descobert les meravelles de la localització. Mirarem de trobar una solució, però a Andorra no existeix una localització similar. Canadà podria ser una bona alternativa, perquè les desgravacions fiscals poden arribar al 40% i a les coproductores els interessa. Però de moment resistirem la temptació”. La cla és aquets de moment: mentre no es confirmi el finançament de l’1,8 milions d’euros del pressupost ni es concreti el calendari de rodatge, Sud Radio continuarà sent la primera opció. Quan tot això passi, ja no està tan clar. I menys encara si entremig comença la transformació de Sud Radio. Ja és casualitat, després de 30 anys de semiabandonament, però es tracta d’un factor que, com diu Pozo, “no podem controlar”. D’altra banda, tampoc ajuda el nul suport que -deia el director al setembre, quan es va rodar el teaser- han trobat al país, més enllà de la col·laboració logística del ministeri de Cultura. Es referia una altra vegada a les desgravacions fiscals previstes a la majoria dels països (cinematogràficament) civilitzats. DA portava al programa de les generals una Film Commission que sonava estupendament. Però va ser guanyar i oblidar-se’n. Som bàrbars.
La Força venç, però no arrasa
Era l’última gran estrena de l’any i no va defraudar les expectatives: El despertar de la Fuerza va fer divendres el ple en les set sessions que se’n van programar a Illa Carlemany, i el balanç després del primer cap de setmana -tres sales i nou sessions diàries en castellà, VO i 3D- deixa l’última entrega de la sèrie Star Wars en la segona posició del rànquing de les més vistes de l’any al multicine escaldenc, tan sols per darrere d’Ocho apellidos catalanes. Uns resultats que poden semblar escassos a ulls profans després de la campanya mundial -per no dir estel·lar- de què ha anat precedida l’estrena, però que el gerent dels cines Illa, Jordi Torres, considerava ahir més que correctes tenint en compte un triple factor: d’una banda, el calendari, “amb el públic més pendent de fer les últimes compres abans del Nadal que no d’anar al cine”; de l’altra, el target al qual està destinat la pel·lícula, “més orientada a l’espectador infantil i juvenil que no a l’adult, a diferència de la transversalitat generacional que és una de les característiques de la sèrie Ocho apellidos”; i per acabar, El despertar de la Fuerza és un blockbuster de llarg recorregut, que Torres espera mantenir a la cartellera fins a finals de gener: de fet, les expecatives passen perquè l’episodi galàctic dirigit per J. J. Abrams comenci a mostrar la seva fortalesa a partir de la segona setmana, quan les pel·lícules comencen a perdre empenta: una estrena normal recapta la segona setmana en cartellera la meitat de la setmana inaugural; en una de potent, estil Apellidos, la recaptació només baixa un 40%; i en un blockbuster amb tots els ets i uts, entre un 10 i un 20%. I aquest últim -diu- és el cas d’El despertar de la Fuerza. En el cas que es compleixin aquestes expectatives, la pel·lícula es podria colar al top 5 de les més vistes en la història dels cines Illa, per darrere d’Ocho apellidos vascos i Avatar -que semblen imbatibles- i frec a frec amb Lo imposible. Però tot això ja es veurà. El que sembla clar és que tot i l’espectacular arrencada els apellidus catalans es quedaran a mig camí: que no estan cridats a les altes fites dels seus predecessors bascos, vaja, tot i que enfilar-se al primer lloc del 2015 tampoc no és un premi menor. Està clar que les estrenes pendents en l’últim cap de setmana de l’any tampoc no li faran ombra: divendres que ve arriben a la cartellera Carlitos y Snoopy, la pel·lícula peanuts inspirada (és un dir) en els personatge de Schultz; El desafío, en què Robert Zemeckis retrata la peripècia de Phillipe Petit, el funambulista francès que el 1974 va caminar sobre un cable estès entre les Torres Bessones i Palmeras en la nieve, aventura colonial ambientada a la Guinea Espanyola i protagonitzada pel guaperes Mario Casas.
