“Ho tenen coll avall i tampoc no veníem amb la intenció de convèncer-los, sinó de fer-los veure que hi ha gent —el mig miler de firmants del manifest, com a mínim— que s’estima aquests edificis, que considera que tenen un valor sentimental i que creu que el projecte s’hauria pogut plantejar d’una forma més respectuosa amb la xarxa urbana, més amable i més participativa.” Aquest és el resum de la reunió que ahir a la tarda van mantenir els exministres Claude Benet i Susanna Vela —dos dels impulsors de la plataforma Aturem El Núvol— amb els ministres Jordi Alcobé (Telecomunicacions) i Jordi Torres (Ordenament Territorial).

Així que l’executiu ho té coll avall. Tant, que el consell de ministres adjudicarà de forma immediata els treballs d’enderrocament de l’edifici, que començaran a finals de mes. Si es compleix el calendari previst, a finals del 2018 s’inaugurarà el patracol projectat per l’arquitecte Gerard Arias. Ja ho saben: 12.000 metres quadrats distribuïts en catorze plantes i amb un cost previst de 32 milions d’euros. Una mola que acollirà les instal·lacions tècniques així com les oficines centrals d’Andorra Telecom, i que llogarà bona part de la superfície a les empreses “tecnològiques” que el Govern espera atreure-hi. “En sortim relativament satisfets”, deia Vela després de la reunió, “perquè per fi ens han explicat el projecte. Diuen que en breu ho faran de forma pública”.

El cert, però, és que va ser una reunió de cortesia i que ningú es va moure un mil·límetre de les respectives posicions inicials. La portaveu d’Aturem El Núvol —la campanya va arrencar el 23 de febrer i ha reunit prop de 600 firmes— insistia que l’executiu s’ha embarcat en un projecte faraònic a partir del pur voluntarisme: “Creuen que El Núvol revitalitzarà la zona i que atreurà aquestes empreses tecnològiques; però és un pur desig, no hi ha cap estudi de viabilitat al darrere, i si hi és, no l’hem vist.” També qüestionen el cost previst, aquests 32 milions d’euros, “perquè es tracta d’un projecte d’enorme complexitat tècnica que pot disparar la factura final: d’entrada, pels problemes que plantejarà la capa freàtica; ells sostenen, en fi, que el projecte preveu aprofitar-la per refrigerar l’edifici”. En qüestionen també “l’afectació” del barri en els dos anys —mínim— que s’allargaran les obres, i la “nul·la participació ciutadana” en un projecte que directament o inidirectament repercutirà en bona part de la població: “Són maneres de fer diferents.”

Hi va haver també novetats. Relatives, com a mínim. En sintonia amb el tarannà “tecnològic” que es vol que emani d’El Núvol, el projecte reserva un espai per a la col·lecció Thyssen. Un espai on, segons els ministres, confluiran art i noves tecnologies. En canvi, ni una sola paraula sobre la futura sala d’exposicions —que s’ha traslladat al CIAM, caldrà veure si temporalment o definitivament— ni tampoc sobre una hipotètica pinacoteca o museu nacional: “Era un altre dels nostres arguments: aprofitar un edifici patrimoni de l’Estat per donar-li un ús cultural o social; segons ells, l’executiu ja està fent en aquest sentit un esforç considerable amb la rehabilitació de Radio Andorra i el Rosaleda, però la realitat és que continuarem tenint un dèficit important pel que fa a edificis culturals.” Era, en fi, l’última oportunitat per a l’antiga caserna de bombers. I va sortir llufa, com estava escrit. La campanya Aturem El Núvol ha aconseguit tot el que podia aconseguir: una reunió amb els ministres encarregats del dossier. Ni un mil·límetre més.