Si el lector li havia agafat carinyo a Incomunicació, el poema corpori de Joan Brossa que des de 1994 il·lustra la placeta d’Andorra Telecom a la capital, ja li pot anar dient adéu. En un (altre) efecte col·lateral de The Cloud —ja saben: el mastodont de catorze plantes i 11.000 metres quadrats que Andorra Telecom projecta per a la seva seu central—, el ministeri de Cultura, titular de la peça, va confirmar ahir que procedirà de forma immediata a desmuntar l’obra. El seu destí temporal serà el magatzem de Patrimoni, i tot i que la intenció és tornar-lo a plantar al carrer, de moment no hi ha cap nova ubicació prevista. I la veritat és que difícilment se li trobarà un raconet tan idoni com el que ha ocupat els últims dos decennis: ¿quin emplaçament millor que la porta principal de l’operadora de telefonia per a una obra que es diu Incomunicació?

De fet, més que desmuntar-lo, el poema corpori es trossejarà: les dues parts de la taula de bronze es desfalcaran i es conservaran com déu mana, és clar que sí, però el mur de totxo es demolirà sense contemplacions i es construirà de nou quan la peça es torni a plantar. El cert és que no serà la primera vegada que Incomunicació pateix una intervenció d’aquestes proporcions: l’estiu del 2013, després d’anys d’oblit i deixadesa que havien acabat amb bona part dels totxos esberlats i escantonats, i just després que la Fundació Joan Brossa —l’entitat que vetlla per la promoció i la difusió de l’obra del poeta— amonestés l’executiu per l’estat “deplorable” de l’obra, el ministeri va posar finalment fil a l’agulla i va restaurar el poema. I restaurar volia dir en un cas com aquest refer el mur de nou en nou, perquè els tècnics van desaconsellar substituir els maons trencats per uns de nous perquè el pegat resultava massa obvi.

I així es va fer. En qualsevol cas, Incomunicació ha tingut tradicionalment mala fortuna: durant anys i panys es va pansir davant de la indiferència general, cosa que té mèrit perquè estem parlant d’un dels trams urbans més transitats del país, i de l’agressió d’alguns desaprensius, que aprofitaven la Nit de Sant Joan per convertir-la en blanc predilecte. Fins que l’escultor Jordi Casamajor va alertar del precari estat del conjunt. Això era el 2011. El ministeri va mirar inicialment cap a un altre costat, amb el pintoresc argument que la trencadissa formava part de la biografia de la peça i que per tant no calia intervenir-hi, i com hem vist va rectificar. Però li va costar dos anys, dos. I estava escrit que era un caramel per als que només saben expressar-se a la manera dels cafres, i Incomunicació torna a lluir des de fa unes setmanes algun maó escantonat. És clar que ara ja no té cap importància perquè té els dies literalment comptats.

Val a dir que ni el Comú ni els mateixos veïns tampoc semblen haver-li tingut una excessiva simpatia: el primer va plantar allà al costat una tirallonga de contenidors soterranis d’escombraries, ocurrència que hauria tingut gràcia, és clar, concebuda com a homenatge a Brossa, però que ens temem que va ser totalment involuntària; les queixes dels veïns, en fi, van obligar el ministeri a rectificar, primer, i retirar, després, els focus que il·luminaven de nit la peça: es veu que no els deixaven dormir. Quina casualitat. Així que entre uns i altres potser li fan un favor, traient-la d’aquí. Ara només cal creuar els dits perquè el trasllat a Aixovall sigui realment provisional. Ja ho veurem.

Art al Roc, la nova sala de Govern, obrirà al març

Estava previst que la nova sala d’exposicions de Govern, a l’edifici que fins al setembre va ocupar el desnonat CIAM, obrís a finals de febrer. Però unes inoportunes goteres que van aparèixer a l’estructura quan a finals de novembre els operaris van començar a desmantellar l’antic centre d’interpretació han obligat a retardar com a mínim un mes la data inicialment apuntada, segons fonts del ministeri. Tampoc és clar quina serà l’exposició inaugural: el ministeri vol que sigui amb obra d’artistes del país, i les principals candidates són els Tallers d’art —probablement ja se n’hauran oblidat, perquè l’última convocatòria es remunta al 2011—, Paisatges interiors —les obres que Joan Xandri i Agustí Roqué van presentar a l’última edició de la Biennal: encara no s’han pogut veure al país— i la reglamentària cita anual amb la Mostra d’art. L’únic que és al sac i ben lligat és el nou nom de l’espai, que canvia afortunadament la fredor glacial de Sala d’Exposicions de Govern per una denominació de tuf modernet però que té la seva gràcia: Art al Roc, pel roc del Metge sobre el qual s’aixeca el CIAM. I si són de mena sentimentals i li volien dir adéu a la ja antiga sala de Govern, fan tard: la retrospectiva consagrada a Bernard Buffet va tancar diumenge les portes. I amb ella, la sala. Ens veiem al març a l’Art al Roc.

Els Tallers de la Massana, el 2016 però sense data

Els Tallers d’art que el ministeri va obrir fa dos decennis a la caserna de bombers de la Massana, tancats des de fa mesos per la rehabilitació de l’edifici, reobriran el 2016 en una data encara per determinar. Es veu que també hi han aparegut unes inopinades goteres que ho han retardat tot, al·leguen des de Cultura. Això sí, les instal·lacions tindran poc a veure amb les que havíem conegut fins ara: d’entrada, s’ha reduït de cinc a tres el nombre de tallers, s’ha guanyat un espai comú per a magatzem i s’ha habilitat en una altra planta un loft —que bé que sona— destinat a acollir artistes estrangers en règim d’intercanvi. Una iniciativa que el ministeri espera que en justa reciprocitat permeti als artistes locals de fer estades a l’exterior. Els primers contactes s’establiran amb l’Institut Ramon Llull i amb l’ambaixada espanyola.