Diari digital d'Andorra Bondia
El Pantebre ie-ie
El Pantebre ie-ie

El Pantebre ie-ie


Escrit per: 
Andrés Luengo/Foto: Francesc Pantebre/Arxiu Nacional

Seva és una de les fotografies més emblemàtiques dels anys de plom: l’esvàstica que onejava al pal de la duana francesa del Pas, nevadíssim perquè som al gener del 1944. Seves són també les fotografies escolars dels anys 50 i sobretot 60: en va fer desenes, potser centenars, en rigorós blanc i negre, i van ser una de les sensacions de Crònica d’una època, l’exposició que el 2000 li va consagrar la sala de Govern, just després que l’Arxiu Nacional va ingressar el fons complet: exactament, 2.305 negatius. Seu és el grup de nois enfilats al roc del Gurugú, el desembre del 1955, amb Escaldes al fons. I seu és, en fi, el retrat de Marcel·lí Massana, caçat el 8 de novembre de 1944 en algun lloc d’Escaldes, a punt d’emprendre la carrera que el va convertir en un dels més cèlebres guerrillers del santoral anarquista –i en l’únic que va morir al llit i de vell, però aquesta és una altra història.

Per tot això coneixíem fins ara Francesc Pantebre (Roda de Ter, 1906 - Escaldes, 1999). I des de la setmana passada, també com a postaler gràcies a Andorra, anys 60: del blanc i negre al color, el catàleg que acaba de publicar l’Arxiu. Virtual, com és desoladora norma de la casa i la millor manera perquè passi (quasi) des­apercebut, que és el que va passar amb els catàlegs de Casal i Vall, Guillem de Plandolit, els fotògrafs del Centre Excursionista Català i el dels pioners. Avui seria impensable, sense anar més lluny, aquella mostra sensacional que va ser Crònica d’una època, com sap qualsevol que la recordi o que n’hagi consultat el catàleg. Cruel paradoxa.

Del blanc i negre al color ens descobreix, en fi, la faceta menys divulgada de Pantebre, que s’estrena molt d’hora, el 1933, que es dedica els dos decennis següents a una fotografia familiar, rarament documental, i que a partir dels anys 60, amb la irrupció del color, hi veu les possibilitats comercials i es reorienta com a postaler. I és d’aquesta estupenda sèrie de postals d’on provenen la major part de les imatges del nou catàleg: una Andorra en plena efervescència, que aposta sense manies pel turisme de masses i que assisteix sense adonar-se’n a una revolució econòmica i demogràfica: les primeres onades migratòries faran doblar en deu anys la població, que passa dels 6.189 habitants del 1955 als 13.623 del 1965, amb les transformacions urbanístiques i socials que això comporta.

Pantebre hi era i en deixa puntual constància. No és que no ho haguéssim vist abans, adverteix el conservador dels fons fotogràfics de l’Arxiu, Isidre Escorihuela, perquè Pantebre és coetani d’il·lustres i prolífics col·legues com  Josep Alsina, Bartumeu Rebés i Valentí Claverol. El que passa és que ell serà el primer que s’atrevirà amb el color: l’Ektachrome de la casa Kodak de les diapositives que en aquesta època disparava amb una càmera de plaques Linhof de 9 per 12 centímetres. Un color que amb el temps s’ha anat esvaint cap al sèpia, i que Escorihuela ha conservat conscientment a les reproduccions per la pàtina vintage, que hi dóna un aire d’època.

És el color, doncs, el que converteix en especials, per no dir úniques, aquestes sèries dels anys 60. Una obra d’altra banda no gaire prolífica –la producció de postals no supera els dos centenars, i en aquest sentit, no es pot comparar per exemple amb la de Guillem de Plandolit, el gran postaler de la fotografia andorrana– i que acabarà abruptament el 1969: aquest any deixa Pantebre no només les postals, sinó també la fotografia. No tornarà a disparar més en els tres decennis següents, qui sap si desenganyat pel mateix color pel qual avui s’enfila fins aquest racó de diari. Una decisió que potser té a veure amb el seu tarannà tastaolletes: baster d’ofici, Pantebre venia de l’excursionisme català, va ser un dels pioners de l’escacs local i a mitjans dels anys 60 va fundar l’Agrupació Sardanista, que deu anys després donaria lloc a la Cobla Andorra amb Pantebre, que no sabia solfa, reconvertit en director i flabiolaire.

Com a fotògraf, diu Escorihuela, no va tenir l’ambició artística d’un Alsina, que havia begut de la fotografia humanista de Doisneau, Cartier-Bresson i companyia: “Ell tenia sobretot una visió comercial, així que els seus enquadraments són més aviat convencionals.” Això sí: ningú tan metòdic com ell. Cada negatiu en un sobre, i cada sobre amb la data, l’hora i fins i tot el diafragma amb què l’havia disparat. Un luxe, diu Escorihuela, després d’haver-te-les hagut amb Alsina, que no apuntava res. I que ens permet saber que la vista d’Escaldes d’aquí dalt, amb Carlemany, la plaça de toros i, al fons, el roc de les Anelletes, es va fer l’1 de maig de 1964.  

catàleg anys 60 Pantebre
Arxiu Nacional
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic