El paradís de la infància

L’Arxiu penja ‘Esmolets!’, que repassa el segle XX amb mirada de nen i en 138 fotografies.

Deia Rilke, ni més ni menys, que l’única pàtria possible d’un home decent és la infància. Així que l’Arxiu Nacional s’ha posat gloriosament rilkeà en la nova entrega d’aquesta sensacional, quasi clandestina aventura que són els catàlegs digitals. Es titula Esmolets! –per algun motiu que no acaba de quedar clar del tot, però ara no ens posarem llepafils– i repassa amb mirada de nen, posem que a 1,30 metres d’alçada i en 138 fotografies, un segle que arrenca el 1896 –amb una vista estereoscòpica de les cigarreres, totes nenes i adolescents, que feinejaven a la fàbrica Claramunt de Santa Coloma: és la foto més antiga dels fons infantils de l’Arxiu– i que conclou el 1960, just en l’inici del boom. Coordinat per Isidre Escorihuela, conservador dels fons fotogràfics, i amb textos d’Albert Villaró i de l’antropòloga Isabel de la Parte, les 138 fotografies s’han dividit en cinc blocs temàtics: La canalla i la família, Ora et labora, L’escola, L’edat de la innocència i Vida social. Entre els noms propis d’Esmolets! hi ha els grans fons familiars –casa Cremat, casa Rossell, casa Areny-Plandolit, Julià Reig Roqueta– amb lloc destadcadíssim per a Josep Alsina i Francesc Pantebre. El primer, amb aquell talent tan característic dels seus primers anys a Andorra, diu Escorihuela, per captar l’instant decisiu, influència directa de la gran escola humanista –Cartier Bresson, Doisneau i companyia– que havia mamat a França i que amb el temps, sosté, es va anar diluint; el segon, amb un sentit més documentalista però amb una similar sensibilitat per captar la mirada infantil. Hi abunden les retrats, especialment els que a principis de segle va disparar Josep Lluís Molné, de casa Cremat, inclòs un impressionant post-mortem datat cap al 1900, un gènere que avui ens deixa estupefactes, i estampes que avui passarien per explotació infantil pura i dura. Però també hi ha moments de festa, de joc, d’escola –amb Franco penjant a la paret!– i d’intimitat quotidiana. I aquí és on Alsina i Pantebre brillen amb llum pròpia. No s’ho perdin: a un clic de distància. I per un d’aquells misteris insonsables, només en pdf. El paper, com si no existís.