Diari digital d'Andorra Bondia
pare Cebrià Baraut, Jordi Pasques, pare Cebrià, Baraut, Andorra, Any Cebrià Baraut, Liber Iudiciorum, català, Quaderns d'Estudis Andorrans, Urgellia, Montserrat
pare Cebrià Baraut, Jordi Pasques, pare Cebrià, Baraut, Andorra, Any Cebrià Baraut, Liber Iudiciorum, català, Quaderns d'Estudis Andorrans, Urgellia, Montserrat

El pare Cebrià sí que tindrà Any


Escrit per: 
A. L.

Rondinàvem aquí mateix i dies enrere per la indiferència oficial i general que ha concitat el centenari de Montserrat Palau. Una llàstima que la revista Àgora compensarà parcialment (i tard) al pròxim número. Amb el pare Cebrià Baraut (el Vilar de Cabó, 1917 - Montserrat, 2003) les coses sembla que aniran de manera molt diferent: Jordi Pasques, que fa tres cursos ja va comissariar l’Any Esteve Albert, ha començat a moure els fils perquè el bisbat, el Cercle de les Arts i de les Lletres i la SAC commemorin el 2017 el centenari del naixement del monjo, arxiver, historiador i paleògraf benedictí.

De moment, adverteix Pasques, es tracta tan sols d’uns primers contactes i la intenció és involucrar-hi entitats i institucions a banda i banda de la frontera, i que l’Any –no està tampoc clar que acabi rebent aquest nom– arrenqui a Vilar de Cabó el 21 de maig, data del naixement del pare Cebrià. L’Arxiu Nacional, que dota una beca d’investigació històrica justament batejada amb el nom del nostre home d’avui, sembla cridat a unir-se a aquest sensacional esforç col·lectiu. També s’ha de concretar el programa d’activitats, que haurà de tenir, en opinió de Pasques, dues fites ineludibles: la reglamentària visita a Montserrat, on el pare Cebrià va ingressar el 1927 i on el 1941 va ser ordenat sacerdot, i la publicació d’una miscel·lània que complementaria la que el ministeri de Cultura li va dedica el 2000. A més, proposa, serà l’ocasió d’aprofundir en la vocació andorrana de l’abadia benedictina, poc i mal coneguda: pensin només que el CAEE escaldenc va ser concebut inicialment com a escola pels monjos de Montserrat, que van ser també els impulsors de l’hotel Valira, i que encara avui mantenen casa a Engordany.

Tot això s’anirà concretant els pròxims mesos. I és just que sigui així perquè, insisteix Pasques, ens trobem com qui diu davant de l’home providencial pel que fa als estudis historiogràfics i paleogràfics del bisbat d’Urgell i també d’Andorra: “Tots els investigadors en actiu els últims trenta, per no dir quaranta anys, han pouat en els treballs pioners del pare Cebrià.” Treballs que es van concretar en els articles fundacionals de la paleografia del nostre racó de món (i rodalia) publicats a les dues grans aventures editorials que va impulsar i dirigir: els Quaderns d’Estudis Andorrans, a compte del Cercle, des del 1976, i la revista Urgellia, nascuda dos anys després, que encara avui publica la Societat Cultural Urgel·litana. Dues empreses monumentals, imprescindibles, que ho deuen quasi tot a l’empenta, la personalitat i l’erudició del pare Cebrià, i que es complementen –pel que fa al nostre país– amb el Cartulari de la Vall d’Andorra, segles IX-XIII, i Monumenta Andorrana, la col·lecció de legislació i jurisprudència que ell mateix va crear el 1965. Pasques proposa la prova inversa: eliminem tot el que la historiografia i la paleografia pirinenques li deuen al pare Cebrià, i ens queden a les beceroles, diu.

El ‘liber’, en català del 1150

Val a dir que el llarg i fructífer vincle andorrà arrenca el 1963, que el va mantenir fins a l’últim moment, i que aquesta lleialtat va ser reconeguda el 2000 per la SAC: per al pare Cebrià va ser la primera edició dels premis Àgora. En aquesta extensa trajectòria hi ha lloc també per a l’anècdota: al número XIII d’Urgellia, aparegut el 2000, donava notícia d’un pergamí procedent de Conques, al Pallars –el manuscrit 187 de l’Arxiu Capitular– que contenia un fragment del Liber Iudiciorum, el codi visigòtic vigent fins ben entrada l’edat mitjana.

¿Un altre pergamí medieval? En absolut, perquè és la primera traducció al català del Liber i un dels primers textos escrits en la nostra llengua: mig segle abans que les Homilies d’Organyà, perquè se’n facin una idea. Especulava el pare Cebrià que l’havia escrit cap al 1150 un monjo de l’escrivania de Tavèrnoles perquè el manuscrit va aparèixer a la coberta d’un llibre de comptes del monestir. El fragment del Liber, en fi, es troba al número 7 pel que fa al rànquing de textos en català més antics, dos llocs al davant de les Homilies i a distància considerable del jurament prestat per Radulf Oriol davant del comte Ramon IV dels Pallars Jussà, que es veu que va fer en protocatalà, entre el 1028 i el 1047.

pare Cebrià Baraut
Jordi Pasques
pare Cebrià
Baraut
Andorra
Any Cebrià Baraut
Liber Iudiciorum
català
Quaderns d'Estudis Andorrans
Urgellia
Montserrat

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte