Diari digital d'Andorra Bondia
Fotomuntatge que ubica a l’actual plaça del Consell el projecte de Pla, que no consta on s’hauria erigit.
Fotomuntatge que ubica a l’actual plaça del Consell el projecte de Pla, que no consta on s’hauria erigit.
Alçat i planta del Parlament per a les Valls d’Andorra, projecte de fi de carrera de Xavier Pla que data del 1933 i que s’inspira en la seu de la Universitat de Barcelona, projectada per Elias Rogent (1871) i on el mateix Pla va estudiar entre el 1923 i el 1933.
Alçat i planta del Parlament per a les Valls d’Andorra, projecte de fi de carrera de Xavier Pla que data del 1933 i que s’inspira en la seu de la Universitat de Barcelona, projectada per Elias Rogent (1871) i on el mateix Pla va estudiar entre el 1923 i el 1933.
Alçat i planta del Parlament per a les Valls d’Andorra, projecte de fi de carrera de Xavier Pla que data del 1933 i que s’inspira en la seu de la Universitat de Barcelona, projectada per Elias Rogent (1871) i on el mateix Pla va estudiar entre el 1923 i el 1933.
Alçat i planta del Parlament per a les Valls d’Andorra, projecte de fi de carrera de Xavier Pla que data del 1933 i que s’inspira en la seu de la Universitat de Barcelona, projectada per Elias Rogent (1871) i on el mateix Pla va estudiar entre el 1923 i el 1933.

El parlament que no va ser


Escrit per: 
A. Luengo / Fotomuntatge: Enric Dilmé / Plànols: Fons Xavier Pla / Col·legi d'Arquitectes / Arxiu Nacional

Enric Dilmé col·loca a la plaça del Consell la seu projectada el 1933 per Xavier Pla, que es va quedar al paper.

Aquí la tenen: la nova seu del Consell General, tal com la va imaginar el 1933 l’arquitecte Xavier Pla (Escaldes, 1906-1996), projectada sobre l’actual plaça del Consell. Així l’interpreta oportunament Enric Dilmé en l’últim capítol del bloc que consagra a l’arquitectura nostrada del segle XX: un caramelet perquè recupera un projecte que tan sols s’havia referenciat a la monografia que el Col·legi d’Arquitectes va dedicar el 2005 a Pla. Ja saben: el primer andosí que va obtenir el títol d’arquitectura i el primer que va firmar els seus projectes amb nom i cognom, des de l’ampliació de l’hotel familiar d’Escaldes –arrasat el 2010, recordin– fins a les antigues escoles i l’hotel Casamanya d’Ordino, la fàbrica de pells i la casa Tudel d’Escaldes, i la casa Coll a la Rotonda, per dir-ne només mitja dotzena entre els 23 edificis –habitatges i obra institucional– que va projectar al país.

Però avui toca parlar del Parlament per a les Valls d’Andorra, que és el nom que li va posar al que era el seu projecte de fi de carrera, que es va allargar un decenni –havia començat el 1923– entre els cursos d’ampliació i els dos anys de diguem-ne excedència, el 1930 i el 1931, que es va haver de prendre per recuperar-se d’una insidiosa tuberculosi. Dimé s’ha pres la llibertat d’imaginar el parlament de Pla a l’actual plaça del Consell, però el cert –adverteix– és que al projecte no hi consta quina n’hauria sigut la ubicació. En qualsevol cas, Pla es va inspirar obertament en un edifici que coneixia molt bé: la Universitat de Barcelona, on ell mateix havia estudiat la carrera.

Tant el cos central com les torres que rematen l’estructura tenen unes gens vagues similituds amb el complex projectat per Elias Rogent i inaugurat el 1871, però on l’arquitecte català va optar per una estètica neoromànica, Pla es va decantar més aviat per un neogòtic de reminiscències centreeuropees, visible en els enormes torres i en la proliferació de mansardes que coronen les teulades. L’únic element que enllaça amb la Casa de la Vall –l’edifici del qual hauria hagut de prendre el relleu– són les troneres que Pla distribueix per la façana, i que semblen un discret homenatge a la que es conserva a la cantonada est de Casa de la Vall –la de l’altre costat és una mistificació afegida en la reforma del 1962.

Contràriament al que postulava Pere Espuga per a la seu del Consell inaugurada el 2011 –que no es mengés ni ofegués Casa de la Vall, ni la convertís per comparació en un edifici “residual”– els plànols que s’han conservat donen idea de les dimensions del patracol de Pla, tot i que no havia de ser gaire alt –tres plantes– i l’interior s’organitzava, diu Dilmé, “a través d’una planta rectangular travessada per un cos central que configurava dos patis interiors a banda i banda”, i on estava previst que s’ubiqués el saló de plens. Un esquema compositiu essencialment acadèmic, que beu del classicisme i que –conclou– retrobem curiosament en el projecte del santuari de Meritxell de Bofill, que repeteix la planta rectangular tallada perpendicularment per un espai on es concentra la part litúrgica i que crea dos patis adjacents: els claustres.

Andorra
consell
parlament
Dilmé
Xavier Pla
arquitectura
Número de vots: 11
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic