L’església de Santa Coloma, nineta dels ulls del romànic andorrà, ha tingut des de sempre la fesomia que li coneixem avui? Ja sabíem que no, que durant segles l’alta torre devia destacar com una flama vermella enmig del paisatge: ho testimonien les restes de pigment de la decoració que encara no s’han ensorrat. Ara, potser, encara en sabrem una mica més sobre la seva estructura: els arqueòlegs s’estan estudiant les restes de mur aparegudes a penes fa unes hores, en el transcurs de les obres que hi fa el Comú al voltant del temple per millorar el camí d’accés posterior. També s’hi han vist restes de dues tombes, però aquesta troballa era més esperable. De fet, part del cementiri ja s’havia excavat el 2017 (ReGiraRocs ho havia fet) en obrir la rasa per fer passar el cablejat del videomapatge que desplega a l’absis els colors dels frescos.

És difícil precisar una cronologia en la construcció de l’església, adverteix Andorra Romànica, que apunta a uns orígens preromànics “al principi del segle X o fins i tot abans”. Amb una primera i important modificació, la construcció de l’emblemàtic campanar, ja al segle XII. Doncs bé, qui sap, de moment ara és feina dels arqueòlegs, si no acaben d’ensopegar amb un element, aquest fragment de mur alineat amb el final de la nau, que permeti tenir més clara l’evolució arquitectònica de l’edifici. És el que proposa, al primer cop d’ull i amb totes les recances dels arqueòlegs, a llançar hipòtesis tan ràpidament, Albert Fortó, encarregat des de Patrimoni Cultural de la intervenció. Preventiva, a causa de les obres del Comú, i que per tant serà previsiblement curta. “En principi, el que veiem apunta a pensar que el porxo és posterior i que tindrem claus per entendre l’evolució d’un edifici tan emblemàtic”, avança. “De fet, quan veus fotos antigues de l’església, tot i que no estan pensades com a elements de documentació, tens la sensació que hi va haver moviments en aquesta zona, tot i que no la certesa”. Potser la troballa aporta alguna clau.

L’obra empresa pel Comú és l’arranjament del camí de circumval·lació de l’església per darrere, des de l’aparcament. Tocant a l’entrada al cementiri (a l’esquerra del porxo si ens situem de cara a ell), va aparèixer la base d’uns nínxols que es van desmuntar als anys vuitanta. Però en un nivell més profund i continuant la rasa, alineat amb el final de la nau, hi ha aquest probable tancament desaparegut. “Però per la cota a què surt, a uns 40 centímetres del nivell de circulació actual, pensem que és fet de bastant antic, i com s’alinea amb la nau és probable que sigui anterior al porxo”. Tot molt hipotètic, adverteix Fortó.

També s’ha detectat alguna tomba, de cronologia molt incerta. Només s’hi detecten les cames i la resta del cos queda per sota del mur que delimita la propietat adjacent. “És possible, no segur, que per sota d’aquests nínxols, que es correspondrien amb els anys trenta o quaranta del segle passat, la llosa que s’hi veu sigui la coberta d’una tomba medieval”. Massa d’hora per gosar dir res amb seguretat.

El més interessant, puntualitza l’arqueòleg de Patrimoni, és aquesta estructura alineada amb el final de la nau, “que a priori fa la sensació que pot ser antic”, més que el porxo. Situaria la cronologia de Santa Coloma bastant “a tocar” de Sant Vicenç d’Enclar, el degà. Potser, confia, “trobem algun material que ens ajudi a establir-ne la cronologia”.